Roma no paga els traïdors (139 aC)

Miquel Ferrà i Martorell19/04/99 0:00

Viriat, cabdill dels lusitans, havia signat en el mateix camp de batalla, després d'assenyalada victòria, un pacte de pau i amistat amb els romans. Mesos després, Viriat descansava en una petita ciutat dels seus territoris quan va saber que el general Cepió, sense fer cas del pacte, anava contra ell amb nombroses tropes disposat a arrasar la Lusitània. Encara volgué Viriat actuar un cop més amb noblesa i envià tres missatges al cònsol romà per recordar-li aquell tractat de pau. El cònsol va rebre els ambaixadors lusitans amb grans honors, els va fer una gran festa i esplèndides taules, els va prometre tota casta de càrrecs i riqueses, els va prometre fortuna sens fi i aconseguí d'enganyar-los. Els va comprometre fins a tal punt que els tres missatgers tornaren a la ciutat de Viriat amb la consigna de matar-lo. Ja en el campament es presentaren als seus enmig de la nit i tot d'una demanaren als guardians de veure Viriat. Deien que era necessari donar-li les noves a l'instant. Però el cabdill ja dormia. El despertaren i els tres ambaixadors demanaren als consellers de restar sols amb Viriat pel caràcter altament confidencial de les notícies que portaven.
Els deixaren tots sols amb el cabdill lusità...

El matí següent, a l'alba, descobriren el cos de Viriat cosit a punyalades. Els tres traïdors havien fuit. Quan arribaren al campament romà per demanar el premi a la seva acció reberen el rebuig per resposta: «Roma no acostuma a pagar els traïdors»...

Audes, Didalcó i Minuros, tals eren els noms dels tres assassins que restaren per a sempre a la crònica llatina per demostrar que les persones indesitjables difícilment poden trobar repòs al costat d'algú i han de restar solitàries, de vegades sense més companyia que un tassó de ginebra. I és que l'amistat i els afectes no són gratuïts i s'han d'aconseguir dia rere dia. La premsa no fa altra cosa que parlar-nos de traïcions permanents. Ja sigui en l'àmbit domèstic, a l'oficina, en els suposats cercles de convivència, en els col·lectius professionals... Girau l'esquena i potser ja us han fotut! El drama de Viriat és, doncs, una bona lliçó i el gran artista José de Madrazo, un dels més fidels seguidors del mestre David, ens ha deixat la seva particular versió en imatges d'aquest esdeveniment històric, pintura de clara influència neoclàssica i alhora romàntica. Dins la moral romana, la traïció (traditio) era un dels més greus delictes. Trencar la fidelitat o lleialtat jurada era, en el món de la milícia, el pecat més gran. Ja no ens diu la història el que va esser dels tres traïdors. Degueren vagarejar amunt i avall, lluny de la gent, en el cas que no fossin marcats a foc i tancats en un calabós romà.