Mor François Raoult (1901)

Miquel Ferrà i Martorell01/04/99 0:00

Tal dia com avui mor a Grenoble (Isère) François Marie Raoult, fisicoquímic i matemàtic francès que havia nascut el 10 de maig de 1830 a Fournes-en- Weppes, Nord. Aquest gran científic obtingué el seu doctorat el 1863 a la Universitat de París, passà després alguns anys a la Universitat de Sens i anà després a la de Grenoble, ciutat que seria des d'aleshores la seva residència. Fou un dels fundadors de la fisicoquímica, juntament amb Van't Hoff, Ostwald i Arrhenius, i les seves investigacions el dugueren el 1886 a presentar la llei científica que du el seu nom. Així, la llei de Raoult (que havíem d'aprendre de memòria a l'escola juntament amb una vintena més de lleis amb lèxics de semblant pelatge a causa de professors incompetents) ens explica que la pressió osmòtica que desenvolupa el solut en el si del solvent és proporcional a la raó del nombre de molècules del dissolvent i les del solut.

Per aquesta llei es conegueren els pesos moleculars de substàncies dissoltes i també que el punt de congelació i ebullició del solvent és inversament proporcional al pes molecular del solut. Fou el comportament anòmal dels electròlits que mogué Arrhenius a aconseguir la seva teoria de la dissociació electrolítica. Tot plegat ens acosta als homes de ciència que com ja hem dit altres vegades col·laboraren al bé i al progrés de la humanitat, tot al contrari d'altres que fan servir les llums de la intel·ligència per fer mal, destruir el cos i l'esperit dels que topa pel camí de la nostra curta vida. Com deia un famós filòsof la saviesa es reparteix entre els esperits solidaris i les ànimes lluciferines i és cosa ben clara que per ser ànima lluciferina no és necessari dur banyetes ni fer olor de sofre. El nostre gran poeta Miquel Forteza explicava així la personalitat d'un d'aquells savis:

Oh el savi matemàtic d'ascètica figura,

de barba i de cabells solemnement nevats,

sumit en l'antigor de negra vestidura,

fruint la indiferència dels dies emboirats!

Les demostracions i regles assolides

han ordenat sa vida com un raonament;

de tant estudiar les lleis indefinides

la seva veu austera s'apaga sordament.

Sos arbres predilectes són els cònics xiprers,

li plauen les simètriques plantades dels carrers

i, com un pla sens fites, la mar negra i calmada.

El cap tot ple de xifres, quan surt les clares nits,