Tornar victoriosos de Le Touquet

Tres alumnes del Juníper Serra han guanyat premis en el concurs d'hoteleria francès

M.TOUS.Palma31/03/99 0:00

L'Institut Juníper Serra ja comença a cavil·lar què podrà fer, en l'edició de l'any 2000, en el concurs internacional de Le Touquet, el més prestigiós pel que fa a escoles d'hoteleria. I és que aquest cap de setmana, els tres alumnes que hi han pres part no han tornat amb les mans buides. Guillem Monserrat Mota ha vingut amb el primer premi al millor bàrman europeu; Pere Mesquida ha obtingut el primer premi de somiller comercial i el tercer premi de tast de vins, malgrat la grip que es va agreujar durant l'estada a la costa normanda; Beatriu Herrero Lladó ha estat, segons un jurat compost per experts, la segona en el premi de cuina. Tots aquests premis han fet que l'Institut s'hagi alçat com la segona millor escola d'hoteleria d'Europa i això significa la classificació automàtica de cara a l'any que ve.

Beatriu, la més expressiva dels tres alumnes, que tenen entre 22 i 23 anys, ha comentat que és una experiència totalment positiva: «Per què no vaig tenir el primer premi? Ho hauríem de demanar al jurat», conclou mentre explica que, si en un primer moment es va deixar impressionar pels «ormejos» que duien els altres concursants, després va veure que ella treballava tan bé com la resta, va agafar coratge i va posar tota la il·lusió per confeccionar els seus plats: «Supremes i ales de pollastre farcides de fruits de la mar a l'aroma d'herbes en salsa d'escamarlans; guarnició de timbal d'ous de guàtllera gratinats amb bacó al porto, fetges d'au a la caçadora i nius d'hortalisses». Les postres consistiren en una «Bavarois de maduixa amb compota de pera i llimadures de xocolata a l'aroma de Grand Marnier sobre salsa de taronges», sota l'atenció d'un primer jurat que vigilava, a la cuina, que tot es fes segons la recepta que l'institut havia fet arribar i que no s'empràs cap producte que no hagués proporcionat l'organització.

Les proves de somiller i bàrman varen ser individuals i ambdós participants varen deixar molt clar que el nivell que el jurat exigia era molt alt, com saber quin cafè prenies en la prova de bàrman o saber combinar vins i menjar, en el cas del somiller. Però no tot ho són els premis, sinó el que representen. Guillem Monserrat, que ha nascut dins una nissaga de restauradors, està ben gojós i assegura que, sense l'escola, els companys i son pare no ho hagués pogut aconseguir.