El dengue a Mallorca (1895)

Degué entrar per Portocolom, aleshores molt actiu, puix la malaltia afectà molta gent de la comarca de Felanitx. El dengue, infecciós, agut, febril, propi de països tropicals i subtropicals, sembrava gran alarma en aquella Mallorca dels rebesavis i era produïda per un virus, el principal agent del qual, el mosquit Aedes aegypti, n'establia el contagi. La malaltia començava amb una febre alta, de quaranta o quaranta-un graus centígrads que té una durada de devers quatre dies, al cap dels quals desapareix. Quan un pensa que la cosa ha minvat, la febre torna a aparèixer al sisè o setè dia i s'acompanya, aleshores, de dolors musculars, dels ossos i de les articulacions. Al mateix temps surten taques vermelles sobre la pell... En aquells dies, com ens explica el metge-historiador, el bon amic Josep Tomàs Monserrat, es distingí per la seva dedicació i eficàcia el doctor Pere Jaume i Matas (Marratxí, 1856-Palma, 1921), que havia estudiat medicina a Barcelona i havia completat la seva formació a Montpeller i que entre d'altres obres, havent estat elegit soci de número de la Reial Acadèmia de Medicina, presentà la que porta per títol Autodefensa orgánica de los procesos infecciosos. Eren també metges importants, de fructífera acció, en aquells dies, Domingo Escafí, Antoni Frontera, Víctor Valenzuela, Antoni Mayol, Gabriel Martorell, Tomàs Darder, Francesc Sancho, Joan Munar, Enric Fajarnés, Josep Rover, Jaume Escales Adrover, Pere Jaume Matas i Eugeni Losada...