Garcías analitza la societat illenca del segle XVIII a través del teatre

Garcías va explicar a Diari de Balears que «el fet de crear el primer estudi sobre l'època té avantatges importants, però també implica moltes dificultats, com la manca absoluta de documentació. Jo he estudiat les 25 obres impreses en aquell segle i 11 d'inèdites i he arribat a registrar la representació de 980 obres a la casa de comèdies de Palma. He investigat el tipus de teatre que s'hi feia, el públic i els conflictes que generava i les grans polèmiques, tant a nivell ideològic com a nivell estètic així com els fets parateatrals, festes, coronacions, esponsoris».

Garcías ha estat dos anys treballant en aquest volum editat per Lleonard Muntaner, la part principal de la seva tesi doctoral. «El principal problema és que no hi ha res on cercar. És lamentable la situació de les biblioteques i arxius públics. Per aquest llibre ha estat imprescindible la bona voluntat dels propietaris i responsables de biblioteques privades que han servat els noticiaris privats».

Una de les principals conclusions del llibre és que «mai a Espanya i molt manco a Mallorca no s'ha viscut el teatre amb tanta tenacitat i vehemència com al segle XVIII. Mai no s'ha representat tant, cada dia hi havia una estrena, tot l'any, ha estat un fet irrepetible. Les obres més representades varen ser les de Calderón, Lope de Vega i Tirso de Molina i cap a finals de segle les traduccions de Goldoni i els texts de caire neoclàssic».