Els poemes no canònics de Cavafis es publiquen en llengua catalana

Aquesta obra, que recull bona part dels poemes no canònics de l'autor recupera materials del clàssic grec i esdevé imprescindible per als lectors en català del poeta.

L'editor explica que «l'esplendorosa collita dels poemes canònics ha fet que la comparança amb l'anyada dels no canònics sembli desfavorable als últims. Així i tot, una bona espigolada entre aquests versos pot ser molt gratificadora. Trescant-ne les estrofes, el lector reconeixerà sovint les clàssiques aromes cavafianes. La somrient ironia de La segona Odissea o la broma que sembla treta del túnel del temps de qualque film de ciència ficció i amb la qual ens delecta en Els Set Al·lots Sensats o la sensual voluptuositat de Després de la nedada on ens diu que els antics grecs tenien bon gust, ja que la bellesa inesgotable de la joventut la representaven nua, són mostres que traspuen aquest perfum i que, per elles totes soles, justificarien aquesta edició. Però els més cavafians són, sens dubte, els tres poemes en prosa. Els que ens provoquen un punt d'embriac, com si haguéssim begut una copa del millor vi dionisíac del poeta».

«Són les més dolces veus les que per sempre/ callaren, les que sols/ dins un cor afligit ressonen amb dol». Ara la veu de Cavafis es perllonga dins la llengua catalana gracies a la tasca d'Avellà i Garcés, dos metges oncòlecs que exerceixen actualment la professió a Palma, on varen néixer.