Natura morta

Pintura a la tomba de Bannentiu (Baharia, Egipte)

TW
0

Un temps, quan una important civilització que sempre sorprèn habitava els indrets sobre els quals ara estic, els pintors decoraven les parets de les tombes perquè la gent tingués una agradable espera pels camins de la mort. Llavors, durant milers d'anys, aquestes tombes patiren el pas del temps i dels homes. El temps posà cristallets de sal sobre els colors tan bellament distribuïts, els homes arrambaren amb el que podien. Contra el temps hi lluitava l'acurada tècnica dels artistes antics, contra els lladres de la nit calien altres remeis. Per això es posaren barreres i guardians a l'entrada del tros de bellesa que havia vençut al temps. Actualment homes i dones del país, persones sensibles, netegen amb esment les ombres, l'indesxifrable escriptura de la vellesa i el cansament. Així les pintures recobren la primitiva bellesa. Ara, sense morts a qui agombolar, és un art que dóna testimoni d'un passat.

Obtenir la foto que va amb el modest escrit ha costat tres anys, dos viatges, centenars de quilòmetres, nombroses comunicacions a través de cartes, telèfon i fax. Al final, amb una perfecta i agradable sintonia amb la gent del país, ha estat possible entrar "i fotografiar" les pintures que durant tant de temps han il·lustrat "i il·lustren" la meva memòria. Si els llibres diuen que la natura morta és un gènere pictòric que té el seu origen en el gòtic tardà i en l'inici del renaixement, com caldria qualificar aquesta obra, feta fa uns dos mil anys, que representa una taula, fruita, un animal i, potser, un vas amb el fum de l'encens que s'enlaira? Si la miram bé, es podria pensar que seria l'enveja d'algun pintor considerat d'allò més actual? És igual. Segurament, la pintura de la foto mai no serà famosa i només restarà com una bella història personal: arribar"hi demana un relatiu esforç i per entrar"hi cal acotar"se per, quasi de grapes, penetrar a l'interior de les cambres mortuòries. No hi ha massa facilitats, però sí molta emoció. Si es demana, ja al final de l'escrit, on està situada aquesta natura morta? Doncs a l'oasi egipci de Baharia. Ara ja ho sabeu!