La batalla de Rafalgarcés (1522)

Miquel Ferrà i Martorell01/12/98 0:00

A Rafalgarcés, entre Inca i Binissalem, les tropes del virrei Gurrea entren en batalla contra l'exèrcit agermanat. La lluita és feresta, aferrissada, cos a cos. Entre les baixes dels revolucionaris mallorquins hi ha més de cinc-cents morts. Els presoners seran també nombrosos. I els supervivents, sense abandonar les armes, es retiren cap a Ciutat, on es refugien i es preparen per a la defensa. Pel camí, des de les viles, dos milers més d'homes s'ajunten a l'exèrcit derrotat. A començament de desembre, la ciutat de Mallorca, assetjada per terra i per mar, tancada dins les seves muralles, haurà de sostenir un bloqueig de tres mesos. La fam i la pesta, en tot aquest temps, fa estralls entre els agermanats. El gener, els síndics ofereixen a l'Emperador fidelitat i li demanen reformes a canvi de pau definitiva. Carles I s'hi mostra ben contrari i finalment, dos mesos després, Gurrea entra a la ciutat amb les seves tropes després d'una forçada capitulació. Els supervivents són castigats amb tot rigor. Cent cinquanta-tres agermanats són executats i esquarterats a la vista del poble com a escarment. Prop d'una quarantena són condemnats a galera i dues-centes famíles veuen confiscats tots els seus béns. El president, Joanot Colom, és torturat amb tenalles roents, degollat i el seu cadàver trossejat. La seva casa, on és ara la plaçeta del Rosari, derruïda, i el solar, per tal que resti estèril, sense gota de vida, és sembrat de sal.

D'aquesta manera, la revolució popular de la Germania, que tenia com a finalitat raonable de reformar una economia pública que només afavoria les classes privilegiades, fracassà contra els soldats de l'Imperi. Els odis i rancors perseguiren, encara més, tots aquells que havien estat relacionats amb la lluita o la política dels revoltosos, de manera que els que pogueren fugir a la muntanya es varen fer bandejats. El govern, amb el suport dels nobles, augmentà els impostos i la situació del poble empitjorà. Vint-i-tres imposicions més foren implantades sobre el consum del vi, de la carn, de l'oli, de la molitja, de la sal, de la roba i les sabates, del peix i la verdura... i de tot allò que la gent humil havia de menester per sobreviure
Crec, encara que això no sigui admès per molts amics de l'Antic Règim, que la Germania inaugurava a Europa una de les revolucions del món modern, segons, és clar, la teoria actual. Per què es produeix l'esclat d'una revolució? El fenomen s'origina, fonamentalment, quan en una determinada època s'arriba a una situació de ruptura amb un temps passat i mentre la comunitat vol un canvi en l'estructura econòmica, l'Estat i les classes dominants es conserven inalterables...

Un grup d'escriptors, entre els quals Miquel Julià, Pere Gil , Miquel López-Crespí, Marina Ferrà... vàrem retre un homenatge als agermanats en la batalla de Rafalgarcés sobre els terrenys mateixos de la lluita. Fotografiàrem i evocàrem llocs com Can Cullera, els Braçalets, Can Siquier, Can Just, Can Blanquet, Can Boqueta i el torrent de Rafalgarcés, paratges tots, testimonis de la desfeta.