Hi ha res per a les verges? Clavells i cançons

Són tradicions que es continuen conservant, malgrat que se'n perdi l'essència. Segons resa el Costumari Català les joves a la vigília, reunides en grans colles, voltaven pels carrers agafades per les mans i cantant. A Palma els fadrins que tenien relacions amoroses enviaven una banda d'orquestra a fer serenates a la seva estimada, això sí, segons els mitjans del festejador, les cançons eren més llargues o més curtes. Ara ja no s'envia ningú sinó que són els joves qui surten a fer la bauxa. Abans era un dia en què totes les orquestres i les colles estaven molt enfeinades, seguint nombroses cases per fer les serenates.

Anit es podran tornar a sentir aquelles cançons de la tuna que encisaran les jovenetes, que com a premi convidaran a moscatell, mistela i bunyols. Un temps les obsequiades tenien interès a fer beure més del compte els festejadors ja que els divertia molt veure com no s'aguantaven drets. La tradició es conserva, i alguns, com un temps, no es faran pregar massa.

A la Part Forana també es conserven les curiositats de la festa de les Verges. A Manacor, les al·lotes anaven a visitar les cases amigues on els donaven penjolls, magranes i codonys i elles anaven adornades amb uns flocs semblants a una faixa de general. A Llucmajor els fadrins feien serenates a les joves i els sonadors demanaven als propietaris de caça que els deixassin caçar en les seves terres, i de la caça que obtenien feien un sopar quan acaben de cantar.

A les poblacions petites, les nines s'agrupaven en colles, es vestien amb robes llargues i portaven al coll una estampeta de santa Úrsula. Algunes aprofitaven per treure les seves joies. Anaven de visita a les cases i demanaven un raïm. Després anaven a possessions i cases foranes i demanaven: Voleu Verges?, si deien que sí cantaven una cançó.

Anit guaitau a les finestres, feis bunyols i teniu mistela o moscatell, per si us sorprenen amb un clavell i una cançó.