Una reflexió sobre el teatre des del teatre

Conino Gurillo de Castelló representa a l'Escola d'Arts Escèniques l'obra «Questa sera non si recita»

Juan Manuel Gunilla oferirà un monòleg molt divertit. | T. Ayuga.

Assumpta BassaPalma08/10/98 0:00

Heu d'anar al Cafè Teatre Sans avui vespre, però no espereu funció; això sí, us contaran mentides, apareixerà l'acomodador que no és tal, un actor que tampoc no ho és i un director, però no us fieu perquè també és mentida, i l'autor? Preparau-vos per al desconcert, però «no s'espantin, que la cosa no té res d'espectacular i al capdavall, què és el teatre més que una mentida?». Tot aquest caos és Questa sera non si recita, de Pere Puértolas, una obra de reflexió del teatre des del teatre, que serà interpretada per Joan Manuel Gurillo "director de la companyia de teatre Conino Gurillo de Castelló" des d'avui a les 20.30 hores i fins el dia 11 d'octubre al Cafè-Teatre Sans (Escola d'Arts Escèniques). Un monòleg molt divertit i de contínua sorpresa que pretén «despullar el teatre, mostrar com és per dins». És una reflexió crítica en clau d'humor i en el qual el públic no juga un paper passiu sinó que hi està implicat. Una visió del món del teatre passant per distints personatges.

La funció es fa o no?, és el que estam veient? Comença l'espectacle, s'apaguen els llums i sembla que hi ha algun problema: l'acomodador puja a l'escenari a teló tancat, per explicar al públic que per raons alienes a l'empresa l'actor no pot venir, i diu la seva opinió sobre els actors. Però ell no és l'acomodador, és l'actor que també fa les seves reflexions sobre el director, i aquest no és l'actor, és el director que al final és l'autor. Quin embolic! Uns guardes de seguretat el treuen de la Sala. A l'escenari apareix una filera de butaques amb espectadors de veritat, cara al públic i torna a aparèixer l'acomodador, com al principi, que comença l'espectacle amb el públic de «ficció».

«La gent se sorprèn, es diverteix amb aquest espectacle, que en realitat no és una funció, i no té res a veure amb el teatre convencional. Jo surt, cont una història i minut a minut aquesta història es va trencant. Per l'escena passen quatre personatges. Arriba un moment que el públic no sap si el que cont és o no veritat, no sap si creure's res. És un melodrama, si bé és un muntatge que comença amb clau d'humor però que acaba malament. L'objectiu és mostrar el que és el teatre per dintre», manifestava Gurillo.

Quan en sortim, els espectadors van cavil·lant el que ha passat, quan acaba no sabem si ha acabat o no, és un desconcert però el públic se'n va satisfet perquè s'ha divertit. «Fins ara les representacions que s'han duit a terme han estat molt exitoses», afegia Gurillo.

Questa sera non si recita es va estrenar l'any 1997, per primer cop a Castelló i va participar en el V Certamen Nacional de Monòlegs que se celebra a la Ciudad de Tormellosa (Ciudad Real). Va ser elegit entre 80 monolègs i varen quedar en quart lloc.

Indignació

Els membres de la companyia Estudi Zero manifestaren la indignació cap a la manca de subvencions per part de les institucions. «És una vergonya que les institucions prometin en públic subvencions i llavors a l'hora de la veritat no en concedeixin. Si no canvia aquesta actitud, haurem de fer alguna cosa, perquè no hi ha dret que nosaltres, que fa 10 anys que funcionam, no tinguem cap tipus de suport». El Teatre Sans també té previst que la companyia Conino Gurillo dugui a Palma l'obra «Rien du tout» sobre contes de Quim Monzó, però no se n'ha precisat la data, perquè s'han de traslladar almanco quatre persones i això té un cost elevat.