Els ciutadans d'origen estranger que acreditin més de deu anys de residència continuada a l'Estat espanyol poden optar a assolir la nacionalitat espanyola. Es tracta d'un tràmit administratiu que conclou amb una entrevista personal amb un jutge del registre civil en què aquest li fa una sèrie de preguntes, relacionades amb les institucions espanyoles, i comprova el seu nivell del coneixement de la llengua, tenint en compte que és el principal canal de comunicació que té per a relacionar-se amb els ciutadans d'allà on resideix.
Aquest ha estat el procés que ha seguit una ciutadana de Santa Margalida, d'origen africà i catalanoparlant, que du des de l'any 1996 a Mallorca. No obstant això, com ha donat a conèixer Diario de Mallorca, se li va denegar la nacionalitat per no dominar el castellà, malgrat que el català és la llengua pròpia de Mallorca i la que empra en el dia a dia al seu poble.
La margalidana, disconforme amb aquesta decisió, l'ha recorreguda als tribunals i ha al·legat que la llengua que coneix és el català, ja que és la que li serveix per a viure a Santa Margalida. No obstant això, el tribunal al·lega que la ciutadana no ha justificat el «suficient grau d'integració a la societat espanyola» perquè la interessada «no parla ni entén el castellà» obviant així que el català és, també, llengua oficial de l'Estat i llengua pròpia de Mallorca.
Cal remarcar que la ciutadana ha aportat els certificats oficials de l’Ajuntament de Santa Margalida que acrediten que va fer diversos cursos d’alfabetització en català i en castellà i el tribunal ha considerat que no són prova suficient.
