La Secció Segona de l'Audiència Provincial de les Illes Balears ha dictat una sentència en la qual condemna l'exdiputat del Partit Popular Juan Font Rosselló, per la comissió d'un delicte de coaccions, a la pena d'un any de presó, amb l'accessòria d'inhabilitació especial per a l'exercici del dret al sufragi passiu durant el temps de la condemna i a l'abonament de la meitat de les costes del procediment, incloses les causades a l'acusació particular.
També condemnen l'activista espanyolista «a abonar a l'Assemblea Sobiranista de Mallorca la quantitat de 233 €», en concepte de responsabilitat.
La Secció Segona de l'Audiència Provincial de les Illes Balears ha absolt l'acusat del delicte contra els drets fonamentals i del delicte de danys dels quals també estava acusat.
La sentència no és ferma i contra ella es poden interposar recursos d'apel·lació davant la Sala civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Balears.
Els fets varen ocórrer dia 7 d'octubre de 2017, quan diversos participants a una manifestació espanyolista varen assaltar una paradeta de l'ASM. Juan Font Rosselló va liderar i coordinar l'atac i ell personalment va rompre part del material de la paradeta i s'encarà amb l'expresident del Govern, Cristòfol Soler, a qui insultà.
1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:
"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana:
"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"
("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)
1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",
http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html
1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus."
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012