"El terratrèmol ha estat molt poc important, però s'ha sentit perquè ha estat superficial, a tres o cinc quilòmetres de profunditat a tot estirar. No hi haurà rèplica i, si n'hi hagués, seria estrany que se sentís". Emilio Carreño, director de Xarxa Sísmica d'Espanya, explicà ahir alguns detalls del moviment que havia sacsejat Mallorca.

Carreño indicà que el tremolor s'havia produït "a uns set quilòmetres de la costa, davant la zona de Magaluf". A això va afegir que en el lloc on havia succeït són poc freqüents. Respecte de les causes, el director de la Xarxa Sísmica va manifestar que podia ser "alguna falla carregada d'esforços que s'ha trencat, però no hi ha coneixements importants de falles en aquesta zona i això dóna tranquil·litat". En aquest sentit, Carreño va reiterar que el terratrèmol d'ahir havia estat de poca intensitat i que "hauríem de parlar d'un terratrèmol de magnitud cinc perquè es registrassin danys a les Illes Balears".

El director de la Xarxa Sísmica d'Espanya afirmà que al llarg de la història hi ha hagut 76 terratrèmols amb epicentre a les Illes, tenint en compte que hi ha registres des del 800 abans de Crist. Carreño apuntà que el de major magnitud (4,2 graus), amb epicentre al mar, es va percebre el 1978. "Des del 1925 hi ha instruments per conèixer-ne la magnitud. Abans només en sabien la intensitat, que és com els percep la gent, i el 24 de març de 1721 tenim constància d'un altre d'intensitat 7 a les Balears", va detallar.

Carreño destaca que "estam parlant de terratrèmols amb epicentre a les Balears, però a les Illes també s'han sentit d'altres procedents d'Itàlia i Algèria. Precisament en aigües d'Algèria es va registrar un dels sismes amb pitjors efectes per a Balears. Va ser el maig del 2003 i les ones sísmiques d'un terratrèmol de 6,7 graus es van sentir a Alcúdia, Pollença, la Colònia de Sant Jordi, Portopetro, Palma i Maó. Els danys van ser milionaris i més de 150 embarcacions se'n varen veure afectades a causa de les oscil·lacions de la mar.

Sobre la magnitud dels moviments, Carreño conclou que "el màxim reconegut és el de 9,5 graus l'any 1960 a Xile. Després n'hi ha d'altres importants, com el de Sumatra (de 9,3 graus al final del 2004), que va provocar més de 200.000 morts, i ara, darrerament, el d'Haití (de 7,3 graus)".