Precinten una dotzena d'habitatges de la Costa de la Calma després d'ensorrar-se un talús

"Eren les deu i mitja del vespre i jo m'acabava de seure davant el sofà, per veure la televisió. De sobte vaig sentir un soroll terrible i unes grans pedrotes van rebentar la meva porta, que, fins i tot algunes van arribar al passadís. Vaig tenir un atac de pànic, no podia sortir i no sabia si l'ensorrament continuaria. Va ser molt anguniós", explicava Àlex del Ojo Fernández, un dels veïns afectats. El jove, de 30 anys, és fuster de vaixells i precisament havia estat reformant la casa abans de l'esllavissada. L'edifici està ubicat al carrer de Bellavista número 151 i la part posterior dóna a un gran talús, que a la vegada arriba a la carretera. Es tracta d'un desnivell en el pendent de la muntanya, que va ser solucionat amb un mur de marès de grans dimensions. La tàpia, almenys en teoria, havia d'evitar que hi hagués ensorraments o caigudes de roques des de la muntanya veïna de l'edifici d'apartaments.

Divendres a vespre, probablement a causa del temporal, la paret calcària i part del pendent es van ensorrar i les pedres afectaren amb diferent intensitat una dotzena de pisos de tres plantes.

No saben què han de fer

"Fa anys vaig estar a punt de morir perquè em va atropellar un cotxe que després va fugir. Ara, amb això, es pot dir que ja he gastat dues vides, ironitzava ahir Àlex. "El problema és que tenim un president de la finca que viu a Alemanya i que només ve una vegada a l'any, quan hi ha junta. Així que no sabem gaire bé què fer o a qui hem d'acudir", va afegir.

Rosana, una sud-americana que es dedica a l'artesania, n'és una altra de les afectades, ja que casa seva ha quedat precintada. "Jo faig feina dins el meu apartament, de manera que el drama és doble. El que m'agradaria és que la Policia Local i les autoritats municipals actuassin amb rapidesa i no deixassin precintats tots els apartaments durant gaire temps".

D'altres veïns temen que ara que hi ha finestres i portes rompudes per l'ensorrament hi apareguin lladres.

El sentiment unànime, però, entre els pocs veïns que habiten el bloc a l'hivern és que s'ha fregat la tragèdia: "No vull ni pensar què hauria passat si l'ensorrament succeeix a l'estiu, quan per aquí hi ha molta activitat i els veïns entren i surten dels apartaments contínuament", explicar un altre damnificat.