"Tots sabem que els missers que defensen narcotraficants cobren els seus honoraris de doblers que provenen del tràfic de drogues, i això és una conducta socialment tolerada". Aquesta afirmació, efectuada pel misser Eduardo Valdivia durant el judici del cas Son Banya, sembla que ha exaltat els membres del tribunal de la Secció Segona de l’Audiència Provincial de Palma. No es els va estranyar ni sorprendre el fet com a tal, però sí que els va indignar, aparentment, que Eduardo Vadivia ho fes públic.

Així queda demostrat en la sentència del cas Son Banya, en la qual el tribunal, en una actitud poc ortodoxa, desqualifica el misser titllant-lo de "vehement" sota una curiosa exclamació i, a més, posa èmfasi en el fet que Valdivia realitzàs aquesta afirmació "sense gens de rubor ni aparent vergonya". El més interessant del cas, però, és que el tribunal, amb la llei alemanya a la mà i per mitjà de l’argumentació jurídica, utilitza 2 pàgines de les 177 de la sentència del cas Son Banya per fer alguns apunts sobre la licitud o no que un misser rebi doblers provinents del narcotràfic a consciència, encara que reconeixen que no és el lloc per prendre una decisió sobre el tema.

Així, la Secció de l’Audiència Provincial de Palma considera que, a priori, "comet un delicte de blanqueig de capitals l’advocat que sap i coneix amb antelació i amb plena certesa, des del mateix moment que contracta els seus serveis, que la minuta del seu client li serà satisfeta amb béns o amb doblers que procedeixen del narcotràfic o d’un delicte greu".  Tanmateix, seria diferent el cas en què un misser conegués l’origen brut dels doblers en el marc del procés penal en marxa, ja que llavors hi podria prevaler més el dret de defensa en relació al secret professional, afirmen els magistrats. L’alt tribunal de les Balears en fa aquesta interpretació, que completa amb altres detalls relacionats, emparant-se, en part, en una sentència del Tribunal Constitucional alemany que cita explícitament.