La mitjana de preu dels lloguers a l’Estat espanyol es va situar en 12,18 euros/m² el 2024, mentrestant, a Palma els residents han de pagar 17,6 euros/m², un 44% més car. «Per tant, en molts de casos, les famílies han de destinar la major part dels seus ingressos mensuals només per tenir un sostre. Els lloguers pugen un 10% en un any, i el PP no fa res per ajudar els residents», sentència Neus Truyol, portaveu de Més per Palma.
Pel que fa a la compra, el preu mitjà estatal és de 2.389 euros/m², segons Fotocasa, mentre que a Palma arriba als 4.597 euros/m², gairebé un 93% més car que la mitjana. «Aquesta diferència descomunal reflecteix l’impacte de l’especulació immobiliària i l’abandonament de la ciutadania per part del govern municipal», exposa l’ecosobiranista.
Aquestes xifres obliguen els residents a destinar el 60% de la seva renda només a pagar l’habitatge. Les quotes mitjanes d’hipoteca a Palma són de 1.333 euros al mes, molt per damunt de la mitjana estatal. «Els residents són expulsats de la seva pròpia ciutat, mentre el govern del PP dona l’esquena a les famílies que hi viuen i hi treballen tot l’any», declarat Truyol.
Exemples concrets de la crisi: famílies ofegades pels preus
- Lloguers al centre històric: Els preus han passat de 16 euros/m² a 18 euros/m² en només un any. Un increment del 12% en un any.
- Zones residencials com Sa Vileta i Son Rapinya: Els lloguers han augmentat un 15,8%, passant de 14,7 euros/m² durant el 2023 a 17 euros/m² el 2024.
- No residents i especulació: El 32% de les compres d’habitatges són fetes per no residents amb finalitats especulatives, desplaçant encara més les famílies locals.
Aquesta situació ha condemnat moltes famílies a partir de Palma, a viure en caravanes o a enfrontar-se a una precarietat que els fa impossible arribar a final de mes.
«El PP i el batle Jaime Martínez, culpables de la inacció»
Més per Palma responsabilitza directament el batle Jaime Martínez i el PP d’haver abandonat les famílies de Palma en aquesta crisi. «Tot i tenir eines com la llei estatal d’Habitatge, que permet limitar els lloguers, el PP ha decidit no aplicar-la», afirma Truyol.
«En lloc d’ajudar els residents, el govern del PP ha preferit destinar doblers a projectes com el Megamuseu de GESA i a promocions turístiques que només beneficien els grans interessos econòmics. El batle Martínez ha triat governar per als especuladors, i no per a les famílies que lluiten per sobreviure a Palma. No fer res davant un problema també és una decisió política, una decisió que empitjora la vida de la ciutadania», ha denunciat Truyol.
Una solució per protegir les famílies
- Regular els preus dels lloguers, tal com permet la llei estatal.
- Prohibir la compra d’habitatges per part de no residents per evitar l’especulació.
- Augmentar imposts als multipropietaris per disminuir l'especulació.
«El PP es nega a aplicar aquestes mesures perquè defensa els interessos d’una elit especuladora, i no dels residents. És una decisió política que perjudica tota la ciutadania», ha afegit Truyol.
«Les famílies no poden esperar més: és hora d’actuar»
«Cada dia més famílies veuen com els preus desorbitats les expulsen de la ciutat. El PP, amb la seva inacció, no només abandona les persones, sinó que també fa de Palma una ciutat més injusta i inhabitable per als residents. És imprescindible posar l’habitatge al servei de les famílies i no de l’especulació», ha conclòs Truyol.
Si no som capaços de fer autocrítica, no podem donar confiança de ser capaços de solucionar problemes. Per cert, el pastanagó de prohibir la compra a no residents ja cansa, no interessa a la metròpoli, que només vol més tributs i més assimilació. Tanmateix, parlam de la crisi sobretot del lloguer, de manera que xerrar de prohibir la compra a no residents, a més de xenòfob, no ho solucionaria perquè els no residents podrien llogar igualment i esdevenir, per art de màgia, residents (hi resideixin o no).
I he dit xenòfob perquè no és decent ni útil destriar els drets de la gent segons l'origen. Això, de fet, ja es fa en molts de sentits, i és la metròpoli etnocida i extractiva qui estableix quins orígens són bons per uns altres drets. Les barreres hi han de ser, però s'han de posar en funció del respecte i l'actitud de les persones envers la societat i la cultura d'acollida. Per això, la solució a totes les crisis que patim passa per requerir el coneixement del català per fer feina a Balears, i per requerir el seu ús en l'atenció al públic. Si Espanya ens imposa el coneixement de la llengua de Madrid, i noltros tenim punyetes per requerir un mínim de respecte i sostenibilitat per la nostra llengua, cap a on anirem? Idò aquest filtre ens servirà per molt més que per aturar la minorització, perquè deixant defora tots aquells que veuen el català com una nosa, ja farem molt en favor del dret a l'habitatge digne per a tots aquells que el respecten.
Ah, i els falta veure que aquest problema, el diferencial entre salaris i preus (no només d'habitatge, que la precarietat també arriba per la compra de queviures i de qualsevol cosa) no seria possible, a un lloc on han entrat els diners que han entrat aquí, si tinguéssim sindicats reals, en lloc de la colla de vividors al servei de cacics que es fan dir sindicalistes, els camarades de la llagostada. Han avalat i permès aquest sistema viciat durant dècades. A canvi de què? Només ells ho saben.
Com pot ser que amb dècades de tal bonança, la renda per càpita comparada no faci més que caure, els serveis públics bàsics es deteriorin greument, el territori es destrueixi, la cultura pròpia es minoritzi? Aquí hi ha molts de còmplices i molts de pardals. Espavilau-vos que per ara no sou cap alternativa: totes les dades nefastes que van apareixent és impossible que les hagi causat 4 dies de govern del PPVox.