El bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, ha demanat respecte a la figura i la representació de Sant Sebastià i ha criticat que s'hagi «tergiversat la seva figura, que se n'hagi oblidat la veritable cara» i que se n'hagi fet befa.
«Aquest també és un dret fonamental que ha de ser reconegut en qualsevol religió. Voldria que aquest respecte fos per a tots», ha afirmat durant la seva homilia a la missa pel patró de Palma a la catedral, quan es referia a «les persecucions religioses, la intolerància, la persecució dels cristians i la reinterpretació de valors i drets segons alguns interessos».
«Això fa que es persegueixin de moltes maneres, s'atropelli la dignitat de les persones i quedi tergiversada fins i tot la figura d'un sant, com ens ha dolgut veure-ho amb Sant Sebastià», ha assenyalat.
El prelat ha presidit a la Seu la missa per Sant Sebastià, concelebrada pel bisbe auxiliar de la Plata (Argentina), Jorge González, i amb l'assistència, entre altres autoritats autonòmiques i insulars, del batle de Palma, Jaime Martínez.
A la seva homilia, el bisbe de Mallorca ha desitjat que la festa del patró contribueixi un any més «a reedificar la ciutat sobre el fonament dels drets humans, del respecte mutu i la dignitat de tota persona, del diàleg i de la cultura de la trobada».
Taltavull ha insistit que vint segles després del martiri de Sant Sebastià, la història es repeteix i «s'assisteix al mateix espectacle de persecució, avui amb formes noves, més sofisticades, més enganyoses, però amb la mateixa intenció d'apartar qui no pensa com jo, menyspreant-ho o eliminant-ho».
Però la burla l'ha d'anar dirigida a les religions, ideologies, creences, no a les persones que les accepten i segueixen. Pot ser difícil diferenciar, però cal fer-ho. Una persona, pel fet de ser-ho, mereix un respecte; una ideologia política, p. ex., d'entrada només mereix atenció.
Una persona que segueix tal religió pot sentir-se ofesa, és clar, per una burla a aquesta religió seva, però crec que ho ha d'acceptar, que ho ha de superar. Li aconsellaria que pensi que potser aquesta religió presenta com a realitats coses que per a no creients suposen una ofensa a la humanitat. Poso dos exemples.
Per a mi és una ofensa a la humanitat que en el cel d'una religió les dones estiguin subordinades als homes.
Per a mi són una ofensa a la humanitat els tripijocs argumentals que munten certs teòlegs per a justificar que un déu infinitament bo i infinitament poderós permeti el mal al món.
Per a mi, ofenen la humanitat els dirigents polítics que, p. ex., asseguren que el sistema polític que proposen fa compatibles justícia i llibertat, malgrat que arreu on ha estat aplicat aquest sistema, ha fracassat tal compatibiltat.
Dit tot això, crec que tenen raó els comentaristes que assenyalen que, actualment en el nostre país, resulta molt, molt, fàcil burlar-se de coses de la religió cristiana -tan fàcil que, gairebé hom sent vergonya en veure certes burles- i molt, molt, difícil fer-ho amb les de la religió islàmica