Ferran Cano Darder ha estat un dels millors galeristes de la Palma dels darrers cinquanta anys. Emprà al llarg del temps tres espais: Al carrer Sant Sebastià, el primer a l’antiga llibreria L’Ull de Vidre; el segon a un edifici gòtic del carrer de la Pau, i el darrer a un espai medieval restaurat amb cura i geni per l’arquitecte i pintor Joan Soler Rebassa, si no vaig errat. Per aquests espais han passat els millors artistes de l’època amb algunes exposicions antològiques. Fa uns pocs anys la galeria tancà, segurament per les causes derivades de l’edat del galerista i la seva dona Marisa.
Durant aquests pocs anys que la galeria ha restat tancada, el matrimoni ha cercat un destinatari digne per a l’espai amorosit. No ha estat fàcil, però sembla que la decisió final és correcte. Els galeristes d’una sala propera se n’han fet càrrec. Han restaurat i adequat l’espai amb aire condicionat i altres millores. I recentment, fa unes setmanes, l’han obert al públic de bell nou amb el nom de Can Boni.
Podem, per tant, visitar aquest lloc recobrat. Hi trobarem un tros de carrer de l’Edat Mitjana, un molí de sang amb un petit trull per fer fideus que data del segle XIX i que cal qualificar de arqueologia industrial única, la vella volta del forn de la Glòria i un aljub impressionant amb el treball de la pedra dels picapedres antics. El forn, que dona nom al carrer, ara està situat a l’edifici modernista del front, té plena activitat amb una gran qualitat del producte. Però com ens contà el rigorós historiador Jaume Llabrés el dia de la inauguració, el forn medieval de llenya estava a aquest espai reobert. A la volta li manca el solatge, ja que fou habilitada com la quadra del pobre ase que donava voltes al trull del molí de sang per fer-ne els fideus dels llépols.
Pere Bennàssar (1963) hi exposa ceràmiques i pintures per a la inauguració. Ell és un pintor que es donà a conèixer els anys vuitanta, amb una nissaga que treballà la ceràmica.
La seva obra està impregnada de la transvanguarda i la influència picassiana. Ara ens parla de temes de la mitologia grega als quadres amb collage i a les ceràmiques despullades, en aquest cas, de policromia. El mite de Prometeu, el de Narcís i altres viuen actualitzats a les seves teles realitzades amb una gran pulcritud i una composició molt estudiada, ja que la quantitat d’elements emprats es presenten amb una gran nitidesa. Juga també al tromp l’oeil entre el collage i la pintura, a voltes un no sap si és una cosa o l’altre qualque element concret. A les ceràmiques, ell va néixer i jugar a un taller de ceràmiques quasi industrial, tota la pulsió del gest genera una mena d’escultures amb diàleg amb l’obra pintada. Em sorprèn que no hagi pintat, com solia, les ceràmiques. Ens deixa unes escultures de diferent mida on sols l’ocupació de l’espai esdevé el llenguatge d’expressió. Hi ha una cinquantena d’obres exposades, si es compten les de l’espai annex de l’antiga galeria de Can Boni al carrer Boneo. Destacaria una peça sobre les altres com a model o leiv-motiv, El Taller del Pintor es diu. En aquesta obra hi ha un gran equilibri enfront de l’aparent barroquisme, un ús del collage amb una delicadesa única; l’obra impacta entre l’harmonia i l’expressió.
Enhorabona per tant als propietaris de la nova Can Boni, tant per la nova restauració modèlica d’un espai singular com per la tria de Pere Bennàssar, un pintor important, per a la sessió inaugural.
N.B. podeu cercar més informació gràfica a la plana de Javier Garcia-Delgado: https://www.facebook.com/photo/?fbid=869189155252769&set=pcb.869192695252415.
Volta de l'antic forn de ça glòria. Amb ceràmiques de Pere Bennàssar
