La poesia és gratuïta en el sentit etimològic del terme. Per aquest motiu és tan ferma malgrat la suposada feblesa. El fet de no entrar dins els paràmetres del comerç i de no ser útil per a res, en principi, la fa neta i forta. J. L. Borges quan li demanaven sobre la utilitat de la poesia va respondre que aquesta era una pregunta ridícula, per a què serveix la mort o el cant dels ocells?, replicà...

La bella necessitat sempre apareix dins els registres humans. Ara mateix a Palma hi ha diverses convocatòries de tertúlies literàries, tant en castellà com en català.

En català, cal destacar tres tertúlies. Una de les més antigues és la que es fa a la llibreria La Lluna al carrer General Riera; primer pel grup Fartdart, després Kinesdues i ara Àngels Cardona amb un grup de col·laboradors. Sempre s’escull un llibre cada mes que es comenta amb l’autor, però prèviament es fa una presentació profundíssima. Els participants interroguen des d’un punt de vista sempre punyent i interessant. Aquestes tertúlies són d’un alt nivell literari, com pot comprovar qualsevol que hi passi com a públic o autor.

El grup Fil de Pua organitza també mensualment una lectura de diversos poetes. No es comenten llibres, sols els poemes que es llegeixen. Actualment, es fa a l’Agua Bar, abans a S’Oli 13 i inicialment a la llibreria Ideari fins que va tancar.

Amb música en viu per als poemes, és l’activitat de Partícula que organitza el poeta Emili Sánchez Rubio al bar La Tertúlia; els músics són molt ben escollits i tracten d’harmonitzar amb els bons poemes que es llegeixen.

En castellà majoritàriament, però no exclusivament, també hi ha tres sèries de tertúlies. En primer lloc, cal destacar l’antic i ben famós El Último Jueves que organitza amb devoció i passió el poeta Antonio Rigo amb altres; ara al Cercle de Belles Arts al Casal Balaguer. És una tertúlia que porta dècades i on es viu la poesia des d’una gran emoció.

També cada mes, Peleando a la Contra; ara a la llibreria La Salina de Santa Catalina, abans a Fronda o a Rata Corner; sempre escullen la poesia d’un autor publicat o clàssic al qual escorcollen tot el sentit des de la jovenesa dels participants.

Però la més curiosa, per a mi suara, és la que organitza cada setmana els dimecres el poeta Dani Marínez Bauçà a Can Mona de Babelin, al carrer Barrera de Son Espanyolet. Fan tres apartats: el primer és recitació de rap, majoritàriament en castellà i a voltes improvisant; el segon permet llegir poemes a qualsevol dels assistents; i en el darrer es llegeix poesia normalment d’autors clàssics com Pere Gimferrer, o Cernuda, o Claudio Rodríguez per exemple. El que vull destacar és la gran participació de gent molt jove, el local s’omple de gom a gom i és un públic entusiasta i vital. El rap és un d’aquests misteris gràcies al qual la poesia sobreviu. S’ha deixat d’explicar a les escoles com un tema balder, ja no es memoritzen poemes, però la bella necessitat existeix. I torna a aparèixer la parenta pobra de la literatura en una de les estrofes més antigues, els apariats rimats: és a dir metre i rima. Com deia Blai Bonet, la poesia és mètrica o no és; que, per cert, és un magnífic decasíl·lab! Així de l’abisme de l’època medieval sorgeixen nous Chrétien de Troyes per comentar, interpretar, modular el món modern. Aquesta tertúlia té a més un nou al·licient, el propietari de Can Mona és un bon cuiner i prepara unes tapes meravelloses i molt ben fetes que el jovent aprecia. Com em va dir, la poesia no li ha fallat mai: mai no es vincla, persisteix com la mar…