Manifest de la Plataforma per la Memòria Democràtica en el Dia de Record de les Víctimes de la Guerra Civil i el franquisme al Mur de la Memòria de Palma aquest diumenge, 25 de febrer:

«La nostra comunitat ha avançat molt en matèria de Memòria Democràtica. Durant les dues passades legislatures s'han aprovat dues lleis i s’han aconseguit objectius que semblaven gairebé impossibles, aplicant polítiques públiques que fins i tot el mateix relator de Nacions Unides per la Veritat, la Justícia, la Reparació i les garanties de no repetició, senyor Fabián Salvioli, va alabar durant la seva visita a Mallorca el passat mes de març.

Però com bé sabeu, actualment les coses han canviat. Tenim nous governants que, de la mà de grups d'extrema dreta, volen derogar lleis i amagar de nou la veu de la memòria. La Memòria Democràtica abarca camps i activitats diverses relacionades amb els Drets Humans. I tots els tractats internacionals sobre els Drets Humans incorporen la noció de que és en primer lloc deure de l'Estat o de les institucions que el representen - governs, ajuntaments, etcètera-, protegir-los legalment. Si ens atenem a actes de record i memòria, una manera de fer-ho és preservant els llocs de la repressió com a testimoni d'aquesta, i declarant dies especials de commemoració i d'homenatge i record a les víctimes.

Idò bé, el Govern Balear actual, a la primera oportunitat que tenia de commemorar un d'aquests dies com a homenatge a les víctimes i com a mesura preventiva sobre fets que no s'han de tornar a repetir, va ignorar la commemoració del dia 29 d’octubre, proclamat per la Llei de Memòria Democràtica com a Dia del record i de la Memòria Democràtica de les Illes Balears. El Govern del PP va incomplir la llei, no va organitzar ni tan sols un senzill acte d'homenatge, ni es va molestar en fer una senzilla declaració
institucional de record, ni tan sols una paraula, res.

El silenci és la tònica habitual actual dins el Govern respecte de la Memòria Democràtica. El silenci, l'omissió i la dilació representen les polítiques públiques de memòria que s'estan aplicant actualment, contrastant frontalment, i molt dolorosament, amb les polítiques aplicades la passada legislatura, quan havia fins i tot creat una Oficina d'Atenció a les Víctimes, amb un canal d'informació i de comunicació
constant, obert i de fàcil accés.

No podem consentir de cap de les maneres que les mesures que es posaren en marxa es perdin. Per això ens estam organitzant. Per això des de la societat civil ens posam en marxa entorn de la Memòria Democràtica, i anunciam fort i clar que no consentirem derogacions de lleis ni supressió de drets.

Pel que fa a l'Ajuntament de Palma, el febrer de 2018 va declarar el dia 24 de febrer com a Dia de Record de les Víctimes de la Guerra Civil i el Franquisme, institucionalitzant els actes que s'han anat celebrant cada any entorn d’aquesta efemèride. Una efemèride important, ja que el 24 de febrer de 1937 foren assassinades en aquest indret quatre figures molt rellevants de la nostra història: Emili Darder, batle de Palma; Alexandre Jaume, diputat socialista; Antoni Mateu, batle d'Inca; i Antoni Maria Ques, fundador d'Esquerra Republicana Balear.

Des de fa anys la societat mallorquina commemora aquesta data de record, primer sense suport institucional, i ja amb les lleis de memòria, juntament amb els ajuntaments de cada una de les víctimes que cada any celebren iniciatives envers la memòria, com ara teatre, conferències, xerrades, presentacions d'estudis i investigacions, exposicions i actes d’homenatge.

Idò bé, l'actual govern de Palma del PP, de la maneta de VOX, ha decidit, per primera vegada d'ençà que tenim les lleis de memòria, no implicar-se en la commemoració d'aquest dia. Fa cas omís així de la memòria de les víctimes i de les instruccions de Nacions Unides sobre la senyalització de dies de record i de celebració d'homenatges per assolir dos dels seus principis: la reparació i les garanties de no repetició.

Enguany el batle republicà de Palma, assassinat vilment, fill il·lustre de la seva ciutat, no tendrà el reconeixement institucional del consistori que presidí. No el tendrà tampoc el també fill il·lustre diputat socialista i també regidor de l'Ajuntament de Palma Alexandre Jaume, assassinat al costat de Darder, Mateu i Ques el 24 de febrer de 1937, en aquest indret, aquí mateix, en el mur del Cementiri de Palma. Però la societat civil sí que manté i mantendrà viva la flama de la seva memòria. No consentirem que es perdin els referents que ens defineixen com a poble i dels que ens sentim immensament agraïdes i orgulloses. És el nostre patrimoni i és la nostra història.

La nostra història són n'Emili, n'Alexandre, en Toni i n'Antoni, i totes i cada una de les víctimes que en aquesta terra patiren exili, presó i mort per lluitar per un món més just i més igualitari. El 24 de febrer és i serà el Dia de Record de les Víctimes de la Guerra Civil i el Franquisme, sempre!».