L’Obra Cultural Balear (OCB) ha intervengut en el ple de l’Ajuntament de Palma per a demanar, a l’equip de govern, que rectifiqui en la seva intenció de modificar o derogar el Reglament de Normalització Lingüística, a proposta del grup municipal de VOX. L'entitat ha recordat que aquest reglament s’ha mantengut en vigor durant 36 anys i que cap batle de cap partit polític s’havia plantejat modificar-lo.

Segons l’OCB, la derogació o modificació substancial del Reglament de Normalització Lingüística equival a «trencar el consens en una matèria tan sensible com l’ús de la llengua catalana»; i que qualsevol canvi en la regulació dels usos lingüístics institucionals i administratius, a nivell municipal, «requereix de consens polític i social i no es pot veure sotmès a canvis conjunturals en la correlació de forces polítiques de la corporació».

L'entitat ha insistit que amb el reglament actual queden salvaguardats els drets lingüístics dels ciutadans, sigui quina sigui la llengua de preferència en què s’adrecen a l’Administració. A més a més, l’entitat ha manifestat els dubtes jurídics que planteja aquesta proposició; especialment, perquè els canvis que s’hi han anunciat semblen difícils de conciliar amb la Llei 3/2003 de règim jurídic de l’Administració de la CAIB, sense una modificació prèvia dels seus articles 43 i 44.

A més, l'OCB ha anunciat que si la proposició s’aprova i es concreta en una modificació del Reglament de Normalització que comporti una vulneració de l’ordenament jurídic vigent, acudirà a la jurisdicció contenciosa administrativa per a restaurar la legalitat conculcada. Així, ha recordat que l’article 4.3 de l’Estatut d'Autonomia conté un mandat explícit als poders públics, d’activar les actuacions de promoció del català necessàries per assolir la plena igualtat entre les dues llengües oficials. Ben igual que la disposició transitòria quarta de la Llei de Normalització, que obliga explícitament les corporacions locals; i en el cas de l’Ajuntament, a més, no es pot oblidar la Llei 23/2006, de capitalitat de Palma, que estableix, en l’article 4.1, que la llengua catalana és la pròpia de la institució; això és, la seva llengua d’utilització normal.

Finalment, Antoni Llabrés Fuster, que ha intervengut en representació de l’entitat, ha recordat que en un moment d’emergència lingüística, de pèrdua d’ús social evident, l’Ajuntament «ha de desplegar tots els mitjans necessaris per assegurar als nous residents la possibilitat d’aprendre la llengua catalana i per dinamitzar-ne la utilització als carrers i places de la nostra ciutat i que en cap cas ha de fomentar polítiques que en restringeixin l’ús, apel·lant a un fals equilibri entre les dues llengües oficials».