algo de nubes
  • Màx: 28°
  • Mín: 20°
20°

'La ciutat que volem', l'associació Palma XXI publica les seves propostes

El passat 16 de març, els socis de Palma XXI es varen reunir a l'Estudi General Lul·lià per a pensar, en clau electoral i amb l'horitzó de la pròxima legislatura, sobre les principals problemàtiques de Ciutat i quines són les seves propostes estratègiques com a entitat.

La il·lustradora Flavia Gargiulo va fer la relatoria gràfica de la trobada.

L’associació Palma XXI es va crear l’any 2016 motivada, entre altres coses però principalment, per un fenomen que estava alterant d’una manera inusual el desenvolupament normal de la vida de la ciutadania: la sobrecàrrega turística. Des de llavors, aquest sobreturisme no ha aturat d’intensificar-se. A excepció de l’any 2020 i 2021, els números han anat de rècord en rècord: nombre de passatgers a Son Sant Joan, nombre de creueristes al port de Palma, nombre de places hoteleres urbanes, nombre d’apartaments turístics legals o il·legals, nombre de visitants d’un sol dia o de curta estada, l’índex de pressió humana… «Ni tan sols la pandèmia ha estat capaç d’interpel·lar-nos a canviar certes dinàmiques, i els efectes d’aquest sobreturisme tampoc no han aturat de créixer: pèrdua del teixit comercial de proximitat, augment constant del preu de l’habitatge de compra o lloguer, banalització del centre històric, problemes de mobilitat urbana i interurbana i un llarg etcètera», remarquen.

Per a l'associació, al sobreturisme s’hi ha afegit una altra qüestió de «preocupació major», el canvi climàtic, materialitzat ja en els darrers anys i que ha estat qualificat d'«emergència» climàtica, tot i que possiblement encara no tractat com a tal.

D’aquesta manera, des de Palma XXI identifiquen la sobrecàrrega turística com l’origen dels desequilibris que pateix la ciutat i el canvi climàtic com a fenomen que condiciona les decisions relatives al nostre present i futur. «En conseqüència, són les dues qüestions a les quals ens hem d’adreçar inevitablement en tractar les principals temàtiques que ens els darrers anys s’han abordat des de l’entitat, resumides en el concepte de 'dret a la ciutat' i que abasten l’espai públic, l’habitatge, la mobilitat o la governança. Qüestions, alhora, que defineixen com ens relacionam i com es la vida dels nostres barris», expliquen.

Les problemàtiques que identifiquen i les propostes que fan per a Palma:

Habitatge

La sobrecàrrega turística duu associada la internacionalització del mercat immobiliari, l’ús turístic dels habitatges i un augment de la població resident o treballadora. El resultat és un augment continuïtat del preu de compra i lloguer que dificulta l’accés a l’habitatge de la població resident. Aquesta problemàtica ja no es limita a una determinada zona, i abasta tot el municipi i, fins i tot, la resta de l’illa.

Mobilitat

La sobrecàrrega turística provoca l’increment de l’afluència de turistes en vehicle de lloguer a Palma, alhora que col·lapsen determinades línies de bus EMT i TIB. A més, som una de les comunitats amb més vehicles per persona. Les emissions provinents dels vehicles empitjoren la qualitat de l’aire i per tant la salut pública, agreujant també el canvi climàtic. Les diferents opcions de mobilitat personal (bicicleta, patinet) necessiten el seu espai. El cotxe elèctric és una alternativa, però, òbviament, continua essent un cotxe, per tant té les mateixes necessitats de places d’aparcament, no soluciona el col·lapse circulatori i competeix per l’espai públic.

Què ens preocupa?

Quines mesures s’haurien d’aplicar per al foment de l’ús del transport públic (bus urbà i bicicleta)?
Es mantindrà la gratuïtat del transport públic? S’hauria d’estendre als turistes?
S’ampliaran línies i freqüències?
S’hauria d’ampliar el metro fins al Parc Bit i Son Espases?
El tramvia, és una bona alternativa?
S’ha de continuar peatonalitzant carrers? Quines mesures paral·leles s’adoptaran per evitar efectes no desitjats (com ara renous o processos gentrificadors)?
S’habilitaran més aparcaments dissuasius? On s’haurian d’ubicar? Com es connectaran amb la xarxa de transport públic?
S’hauria de limitar el nombre de vehicles de lloguer? I el nombre de vehicles per a residents?

Espai públic

L’espai públic és el lloc de pas i de trobada, allà on compartim la ciutat. Tot i ser “públic”, sovint té un ús privatiu i lucratiu, que pot entrar en conflicte precisament amb el seu gaudi per part dels residents o amb el descans dels veïnats. La sobrecàrrega turística es manifesta per exemple en una proliferació de terrasses de bars en determinats indrets i en l’allargament dels horaris d’apertura.

L’espai públic s’ha d’entendre com a integrador i ha de proporcionar les mateixes oportunitats d’ús i gaudi per a tothom, independentment del gènere, edat, origen, condició física i intel·lectual, etc. Necessitam ciutats cuidadores, que posin la vida (i no la producció) al centre. D’altra banda, l’adaptació al canvi climàtic ens ha de dur a redissenyar l’espai públic donant prioritat al verd urbà i guanyant espai per al vianant i les mobilitats de transport no motoritzades.

Què ens preocupa?

Quines mesures es preveuen per a l’aplicació de la perspectiva feminista en el disseny de l’espai públic?
Es continuarà amb la política de desplaçament del vehicle motoritzat privat, no només al centre històric sinó també a l’Eixample?
S’establiran noves limitacions d’ocupació per a les terrasses de bars?
Existeix una estratègia global de pacificació de la ciutat?
S’ampliarà la xarxa de carrils bici, ciclocarrils o zona 30?

Vida veïnal

Influenciada per les temàtiques esmentades, la vida veïnal és la manera en que es manifesten les alteracions que pateix la ciutat. Qui pot accedir a un habitatge del barri; com són els nostres desplaçaments per fer feina, tràmits administratius o cures; quines compres podem fer a la nostra barriada; quines zones d’esbarjo tenim al nostre abast per descansar o jugar… La sobrecàrrega turística afecta, per excés, les zones del centre o s’Arenal, però també té influència a zones de l’Eixample o la perifèria, precisament pel desequilibri que es pot produir per qüestions de menor inversió en l’espai públic, en serveis o en equipaments.

Què ens preocupa?

Quines estratègies es preveuen per descentralitzar el turisme i l’oci? És positiu dur turisme als barris?
Quines polítiques es plantegen per a l’enfortiment de la vida ciutadana al centre històric?
Es preveu la millora dels equipaments i de l’espai públic als barris?
Què es farà per evitar les molèsties provocades per l’activitat econòmica al carrer sobre el descans dels veïnats?

Propostes per línies estratègiques

Sobrecàrrega turística

L’excés de turisme s’ha acabant convertint en la causa dels problemes de la ciutat. L’activitat turística, com a pol que atreu tota la atenció, acaba produint desequilibris socials, econòmics i ambientals. Per tant, si no es tracta la qüestió turística, no es poden resoldre els problemes relacionats amb l’habitatge, amb la mobilitat, etc.

Les nostres propostes
Limitació del nombre de turistes:

Aplicar un límit més estricte al turisme de creuers.
Limitar el trànsit a l’aeroport de Son Sant Joan.
Aplicar una taxa als excursionistes de la ciutat (turistes que només passen unes hores a Palma).
“Rescatar” locals buits:

Definir una partida pressupostària per comprar locals de titularitat privada i dedicar-los a comerç de proximitat i a producte local, amb la finalitat de reemplaçar comerços hiperespecialitzats en turisme per comerços de proximitat i facilitar l’emprenedoria en negocis de barri.

Canvi climàtic

El canvi climàtic ens marca les línies a seguir en relació amb la transició ecològica i energètica i, per tant, defineix el disseny de la nostra ciutat i com hi convivim. L’adaptació al canvi climàtic és ja una obligació.

Les nostres propostes

Ampliar la xarxa d’aparcaments dissuasius per a turistes i residents i, paral·lelament, millorar la xarxa de transport públic amb més línies i freqüències.
Donar impuls al parc agrari de Palma, per preservar el sòl rústic del municipi, diversificar l’economia mitjançant el foment de l’agricultura i apostar pel producte ecològic i de proximitat.

Governança

Ni l’adaptació al canvi climàtic ni l’aplicació de les mesures per corregir el sobreturisme seran possibles sense una millor governança i sense una participació ciutadana fluïda i compromesa per ambdues parts.

Les nostres propostes

Crear un Observatori de l’estat de la ciutat. Per prendre decisions són necessàries dades fiables. Actualment es generen moltes dades, però queden disperses. És necessari comptar amb un Observatori amb dades transparents i accessibles.
Activar el Consell de ciutat. Existeixen diversos consell municipals d’àrees, així com comissions. De fet, existeix un Consell de ciutat que no es convoca. Per millorar la governança, és necessari comptar amb una eina eficient de participació i col·laboració, on avançar junts govern de la ciutat i ciutadania.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per llegada tarde, fa dervers d'un any
Dibujitos muy bien hechos de presuntas ideas que no dicen nada pues son totalmente irrealizables.
¿Y por qué son irrealizables?. Porque hemos llegado 50 años tarde, y ahora ya no hay remedio. En su momento, nadie movió un dedo. Al revés, había que "crecer".
Para tener la Palma de los años 50, solo cabría expulsar a medio millón de personas y derribar la mitad de las viviendas, carreteras y autopistas construidas. Y esto es imposible.
A veces, en mi inocencia, me siento en un banco público y sin decir nada a nadie observo pasar el tiempo y, por supuesto la riada humana.
Y ahí lo dejo, pues si sigo se me llamará racista, xenófobo y otras lindezas.
¿Quiénes son estos de PALMA XXI?
Valoració:-1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente