Avui es compleixen quaranta-set anys de la mort del dictador Francisco Franco, esdeveniment que generà tot un reguitzell d'opinions i sentiments diferents entre la societat espanyola i, com és evident, entre la ciutadania de les Illes Balears. El seu decés suposaria l'inici d'un procés, carregat de virtuts i de mancances, de transició cap a l'actual sistema polític.
En ocasió d'aquest aniversari, hem volgut consultar l'hemeroteca i esbrinar què era notícia durant aquelles dates i, sobretot, quin ressò se'n feia la població illenca respecte quelcom tan rellevant dins l'actualitat política. És il·lustratiu un fragment de programa de ràdio, emès aquell mateix dia a Ràdio Popular, en què s'anaven entrevistant a peu de carrer diferents persones per demanar-los-en l'opinió.
Les opinions expressades per les persones entrevistades, que probablement no reflectien plenament què pensaven en aquell moment, són carregades de lloances i denoten tristesa i compunció pel succés, però també se'n pot extreure certa indiferència. Era ja llavors vox populi el delicat estat de salut de Franco i ja feia setmanes que es temia pel seu imminent traspàs. Les institucions, per la seva banda, ploraven la mort del dictador amb les típiques proclames nacionalistes del franquisme, combinant missatges bel·licistes amb una profunda religiositat.
Mentrestant, l'oposició al règim franquista romania a l'espera del curs dels esdeveniments. L'esquerra balear, sempre a cavall del progressisme estatal, romangué durant aquells dies pendent de què passava a Madrid. Enlloc ha quedat constància de cap manifestació pública de signe contrari als missatges institucionals de condol dins el territori de les Illes, més enllà d'eventuals concentracions de caràcter privat. Haurien de passar mesos perquè l'esquerra s'atrevís a fer mostres públiques de rebuig al règim i prengués el rol explícitament combatiu que ocupà durant tota la transició.
Discúlpeme, pero es usted lelo.
No me haga partícipe de sus pajas mentales y alucinaciones oníricas.