El 54% de les persones que exerceixen la prostitució a Palma ho fan en pisos o cases, i el 45% està en situació administrativa irregular, la qual cosa suposa un greu obstacle perquè puguin accedir a un treball normalitzat.
Són dades de la Memòria 2021 de la Xarxa d'Atenció Directa a persones en situació de prostitució de Palma, que ha presentat aquest divendres el regidor de Justícia Social, Feminisme i LGTBI de l'Ajuntament, Alberto Jarabo, al costat de representants d'entitats de la xarxa.
La memòria posa de manifest que, després de la pandèmia, ha augmentat la 'deslocalització' de la prostitució, que s'ha traslladat de clubs cap a pisos i cases. Aquests han passat de representar un terç dels llocs de prostitució a més de la meitat; el 34% de les persones ateses per la xarxa exerceix al carrer i un 10% en clubs. A més, un 2% exerceix la prostitució oferint-la per Internet i desplaçant-se al lloc que requereixi el client, la qual cosa dificulta l'atenció social.
Les entitats participants en la xarxa --Casal Petit, Creu Roja i Metges del Món-- tracten de contactar amb aquestes persones --majoritàriament dones-- i oferir-los serveis d'orientació i inserció laboral, atenció psicològica i ajuda amb tràmits administratius com la sol·licitud de targeta sanitària. No obstant això, la deslocalització de l'activitat augmenta l'aïllament d'aquestes persones.
El 2021, les entitats de la xarxa varen realitzar 807 visites, encara que en part d'elles no varen poder contactar amb les persones afectades --principalment perquè el local estava tancat, però també perquè no els varen permetre el pas o els varen dir que no volien res--.
La xarxa va atendre el 2021 1.396 persones, de les quals unes 200 varen acudir a diverses de les entitats. Un 45% d'aquestes persones va rebre durant 2021 la primera atenció.
Quant al perfil, el 93% són dones cis, un 4% són dones trans i un 2%, homes. L'edat mitjana se situa en 37,9 anys, dos anys més que en exercicis anteriors. Va haver-hi un cas d'atenció a una persona menor d'edat.
Un total de 73 persones ateses té més de 55 anys; solen ser dones que exerceixen la prostitució des que eren joves i continuen tenint contactes esporàdics. Les persones entre 18 i 24 anys se situen generalment en pisos o cases i els majors de 55 anys presenten percentatges més elevats en els entorns de carrer.
El 92% de les persones ateses és d'origen estranger: un 55% procedeixen d'Amèrica Llatina, el 21% d'Àfrica, el 9% de la Unió Europea i el 5% d'Àsia. Només el 8% té nacionalitat espanyola. Els països d'origen més freqüents són Colòmbia, Nigèria i el Brasil.
El 53% de les persones que han treballat amb les entitats tenien estudis secundaris, i un 2% no sap llegir ni escriure. Així mateix, el 45% estava en situació administrativa irregular --i un 1% en tràmits de regularització-- i el 14% no tenia cobertura sanitària.
No totes les persones en situació de prostitució ateses a Palma resideixen en la capital: un 7% procedeix d'altres municipis. Quant al seu habitatge, la majoria disposa solament d'una habitació llogada (57%), un 10% resideix en un club i un 3% no disposa d'un domicili estable per a viure.
A més, un terç d'aquestes persones viu en el mateix espai en el qual exerceix la prostitució, la qual cosa redueix la seva autonomia i possibilitats de sortir d'aquesta situació.
D'altra banda, el 54% de les persones en prostitució té responsabilitats familiars; el 53% té més de dues persones al seu càrrec.
La representant de Metges del Món, Belén Matesanz, ha recalcat que exercir la prostitució no és una qüestió de «voluntarietat», sinó que «són dones en situació molt vulnerable». «És difícil valorar quantes persones estan en prostitució amb una xarxa darrere, perquè implica un temps de generar confiança i vincle perquè vulguin explicar-t'ho, per la seva pròpia seguretat», ha explicat.
Segons Casal Petit, l'entitat de referència quant a víctimes de tràfic, «sí que hi ha moltes» dones en situació d'explotació, però «moltes no ho volen dir i les que acaben denunciant a la Policia són una mínima part», ha expressat Magdalena Alomar.
D'altra banda, Joana Vives, de Creu Roja, ha atribuït l'augment de nous casos de prostitució atesos a la vulnerabilitat als països d'origen agreujada per la crisi i a l'obertura de fronteres, ja que en 2020 moltes persones no van poder migrar. Vives també ha explicat que la prostitució no es focalitza en barris concrets de Palma, i que de fet han dividit la ciutat en nou rutes d'atenció diferents.