La violència que no existeix ja ha assassinat a 20 dones el 2022 i 1150 des del 2003, més que ETA en 42 anys d'existència, concretament un 34,5% més que la banda terrorista que fa anys va deixar de matar, mentre que els homes que ho decideixen continuen assassinant a les seves parelles o exparelles com ha ocorregut fa uns dies a Sòria i Alzira. (1)

Els mateixos partits que cada dia critiquen al Govern sota l'argument de pactar amb els «hereus d'ETA» són els que pacten i porten els governs autonòmics als qui neguen la violència assassina del masclisme.

A ningú se li hauria ocorregut minimitzar la violència d'ETA dient que no calia parlar de terrorisme sinó de violència i que no calia regular específicament aquest tipus de violència terrorista, sinó fer una llei de «violència intrasocial» que inclogués totes les violències. Ni tampoc qüestionar l'èmfasi que es posa en la violència etarra dient que en parlar d'ETA d'aquesta manera és com si la vida d'una víctima de la banda valgués més que la vida d'algú que sigui assassinat a una batussa o a un robatori.

Aquest mateix escenari és el que fa habitual recordar algun dels noms dels terroristes, bé per la violència que han exercit o pel procés que s’ha seguit contra ells. En canvi, recordar-se d'algun assassí per violència de gènere és complicat, ni en els casos que més han impactat, com el d'Ana Orantes, es recorda qui va ser el seu assassí (José Parejo), la qual cosa diu molt de la manera tan diferent en què es percep i ens posicionem davant una i una altra violència.

Els qui neguen la violència contra les dones ho fan quan ja es coneix i quan els fets demostren la seva presència. No és un error, sinó part d'una estratègia que cerca evitar el qüestionament d'un model de societat basat en una cultura androcèntrica que al llarg de tota la història ha limitat els drets essencials de les dones, perquè els homes tenguin una sèrie de privilegis des dels quals reforçar el model social i cultural. El joc és senzill, la cultura dona privilegis als homes i aquests, des d'ells, reforcen la cultura per a perpetuar i, si pot ser, augmentar els seus privilegis.

Les dones han lluitat històricament contra aquests greuges violents, una lluita que va culminar amb la consciència crítica i l'articulació del seu pensament i iniciatives a través del feminisme. A partir d'aquí, l'avanç dels drets de les dones ha estat continu i, per tant, la limitació dels privilegis masculins constant. I no ho accepten.

Negar la violència de gènere i dir que «no existeix» és afirmar que els assassins d'aquesta violència no existeixen. No és que els autors dels assassinats no existeixin, sinó que els homes que decideixen utilitzar la violència de gènere a partir de les referències socials i culturals que la normalitzen i justifiquen no existeixen, i que, en conseqüència, l'homicidi pot ser comès per qualsevol persona (home o dona), com a part d'un conflicte que no té res a veure amb els rols de gènere en els quals s'insereix la violència dels homes contra les dones, no la de les dones contra els homes. Per això, «la violència no té gènere, però el gènere sí que té violència».

Sota el relat del negacionisme s'aïlla la mirada dels 60 homes que assassinen de mitjana cada any i dels 600.000 que maltracten i tot es presenta com a «persones que maltracten i maten», persones que, segons els seus arguments, poden ser homes i dones per a invisibilitzar la violència de gènere i mantenir el 'quiosquet' de la cultura patriarcal que tants beneficis dona als qui van «d’empresaris del masclisme» decidint qui mereix, què i quant.

La violència de gènere existeix perquè existeix la cultura androcèntrica que la fa possible, l'exemple més clar de la seva existència és que som una societat capaç de generar 60 assassins nous de dones cada any des de la normalitat. No són delinqüents habituals ni estan relacionats amb grups criminals, són 'homes normals' que decideixen matar a les seves dones o exmullers. 60 assassins nous cada any que sí que existeixen i són veritat.

(1) Per accedir a dades actualitzades, des de Desembolicar, indicam la web següent: https://bit.ly/3A5y9ak

(2) Miguel Lorente Acosta, publica regularment en el Blog: https://bit.ly/3A6RcB2