algo de nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 23°
24°

Nova campanya per a apropar el català als nouvinguts de Palma

L'Àrea d’Educació i Política Lingüística de l'Ajuntament de Palma comença una nova campanya per a apropar el català als nouvinguts de Palma. El Servei de Dinamització Lingüística de Cort repartirà fulletons en set idiomes –català, castellà, anglès, xinès, francès, àrab i alemany– per a explicar la presència del català a Palma i les raons i avantatges personals i socials per aprendre la llengua pròpia, segons ha explicat aquest dilluns el regidor d’Educació i Política Lingüística, Llorenç Carrió.

Els fulletons també tenen un codi QR per a accedir a la Guia de Recursos de la Llengua Catalana a Palma, la qual es pot consultar en català, castellà i anglès. Aquesta guia informa sobre els recursos per a la promoció, ús, aprenentatge, protecció i defensa del català. A més, s’han imprès 1.500 exemplars de la Guia que es distribuiran a partir d’aquest dilluns a les Oficines d’Atenció a la Ciutadania, entitats i institucions que atenen les persones nouvingudes.

«La línia que s’ha de seguir és de sensibilització i de donar eines als ciutadans que ho necessiten perquè puguin conèixer la nostra llengua, la llengua catalana», ha dit Carrió, qui ha destacat l’augment de la demanda per participar en les iniciatives del Servei de Dinamització Lingüística.

Activitats

El Servei de Dinamització Lingüística també organitza activitats per promoure l’aprenentatge i ús de la llengua catalana, dirigides a persones que cerquen un espai per practicar-la, perfeccionar-la o aprendre-la. Aquestes iniciatives permeten, a més, que hi hagi una mescla enriquidora de cultures, generacions i nacionalitats. Fins al moment actual, hi han participat 370 persones.

Una de les novetats en aquest respecte és el Club de Lectura que es fa al col·legi Sant Josep Obrer, que s’ha organitzat de manera conjunta amb alumnes de Segon de Batxillerat. Es tracta de donar un entorn per a parlar i practicar el català a través de la lectura –el Servei de Dinamització Lingüística cedeix els llibres. La primera sessió es va fer el 24 de febrer i la segona es durà a terme l’abril.

L’alumna de Sant Josep Obrer Febe Malena ha comentat que activitats com el Club de Lectura serveixen per a «tornar la il·lusió i els sentiments de la lectura» als joves i ha demanat que «aquesta activitat no quedi aquí i vagi a més».
A finals de març també hi haurà clubs de lectura als centres d’adults de La Balanguera i Son Canals, on també podran participar els veïns dels barris on s’ubiquen. En aquest cas, l’activitat s’adreça a persones que tenen poc domini del català i que volen millorar tant la comprensió lectora com l’expressió oral. Aquests clubs constaran de 10 sessions i duraran fins al juny.

Una altra novetat és el club de conversa Tertúlia, un espai per practicar l’idioma i desenvolupar habilitats socials. El club està format per un màxim de quinze participants, amb una persona encarregada de la dinamització i un guió orientatiu per estructurar les converses. L’activitat, que va començar el 8 de març, es du a terme a una cafeteria de Palma i és conduïda per Maria Clapés, professora de català i autora del llibre Habitem-nos, i la Institució Moll.

D’altra banda, també es fan visites guiades sota el títol 'Parlam de Palma en català!'. Es tracta de rutes i itineraris per indrets culturals i artístics de Ciutat I aprofitar-los per aprendre la llengua pròpia. De fet, les visiten s’aprofiten per a explicar els significats de paraules específiques, presentar frases fetes i expressions i parlar d’una manera clara i entenedora. Les visites es fan de manera ordinària cada quinze dies i també se’n fan d’extraordinàries en dies assenyalats i dates commemoratives.

El Punt d’Informació i Assessorament del Servei de Dinamització Lingüística ha rebut 71 consultes els anys 2021 i 2022, tant de manera telefònica com telemàtica.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente
Per transcriptor ||*||, fa 5 mesos
Fragment de la "Resposta dels mallorquins" als nostres compatriotes del Principat (10-6-1936)


“Amb la nostra resposta volem fer la triple afirmació d'unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és la terra on es parla la mateixa llengua. Afirmació que adrecem a la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança”.
Valoració:0menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 5 mesos
Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013):

"[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"
Valoració:0menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 5 mesos
«Com havia de ser la nostra revista? L’acord fou unànime: la nostra revista seria oberta a tothom, a tots els corrents estètics i a tot Catalunya (aleshores no dèiem “Països Catalans”, sinó Catalunya i prou. Per a nosaltres, tan Catalunya era Barcelona, com Alcoi, com Ciutat, com Lleida o com Perpinyà; i com que no significàvem res, ni érem cap força ni cap perill, ningú no hi tenia res a dir)». Josep Maria Llompart (Latitud 39, agost de 1981). L’article es refereix al naixement, l’any 1952, de la revista Raixa.

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699
Valoració:0menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 5 mesos
Fragment, amb ortografia obsoleta, del discurs de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873

"Tinga lo nom de Catalunya, sia Catalunya la terra tota ahont la
nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu'una
sola pàtria y una sola llengua, y aquesta cobrarà en galania lo que
la pàtria crexerà en grandesa."
Valoració:0menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 5 mesos
«Si no fóssim un poble mateix amb Catalunya, si no estiguéssim lligats per un doble vincle de germanor i d'història, ho hauríem de voler ser. Però és que per molt que facem tanmateix ho som catalans. Com un qui negàs son pare, el delataria la fesomia que no es pot mudar fàcilment». Llorenç Riber (1909)

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699
Valoració:0menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 5 mesos
"Els anys de la República van estar marcats, a Felanitx, per la forta personalitat de Pere Oliver Domenge, mallorquí de nació catalana, [...], independentista, militant de l’Esquerra Republicana Balear. I un gran alcalde. El 1908 l’apotecari Barceló just tenia vint-i-dos anys quan va publicar, al setmanari El Felanigense, això: “Sa olvidat [...] de que nostros avantpassats al peu dels documents oficials y seguit á la firma, posaven les següents paraules, Catalá de Mallorques, y dich que sa n’ha olvidat, perque de lo contrari no afirmaria qu’els mallorquins no som catalans, afirmació tant absurda com si jo ara digués qu’els mallorquins no som llatins.”


Però el text més conegut de Pere Oliver sobre la qüestió nacional és la conferència que pronuncià el 1916 en el Casal Catalanista de Sants ‘els Segadors’, publicada anys després amb el títol La catalanitat de les Mallorques. En aquella ocasió l’apotecari felanitxer apostrofà els catalans del Principat amb les paraules següents: “Catalans conscients, oïu-me: les Mallorques són catalanes. Per amor a la veritat, per deler de justícia, per la fretura d’alliberació que havem, ens cal reintegrar, incorporar al llinatge de Catalunya, a la pròpia valor social, les xamoses Balears, les illes volgudes, que no són ni poden ésser colònies ni possessió d’altres pobles, car són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora.”


http://joancalsapeu.wordpress.com/2011/04/14/el-felanitx-republica-de-pere-oliver-domenge/
Valoració:0menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 5 mesos
«Catalunya no se circumscriu a les quatre províncies de la divisió administrativa espanyola sinó que abraça totes les contrades on se parla la llengua del rei En Jaume». Miquel Ferrà (1932)

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699
Valoració:0menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 5 mesos
"Catalunya és, en quantitat i en temps, el nom més usat històricament per referir-se al conjunt de la nació. Només s'amaga o dissimula, amb espires intermitents de recobrament, en els moments de major persecució arran de les victòries militars de Felip V o de Franco i els períodes immediats subsegüents. Han estat la por i la repressió les causes que han arraconat l'ús públic del nom. Just per això, com a reparació, mereix ser recuperat i reivindicat. La documentació trobada, amb evidències clares de censura i amb proves fefaents que molts d'historiadors ho han amagat deliberadament, certifica l'ús volgut i acceptat del gentilici catalans als antics regnes de València i de Mallorca". Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo" (2014)

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699
Valoració:0menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 5 mesos
Del blog "Etziba Balutxo..." de Bartomeu Mestre i Sureda

"[...]Jo mateix, nascut a Felanitx, sóc català. Tan català com Pere Oliver i Domenge, com Nadal Batle, com Miquel Bauçà o com Miquel Barceló. Ho som, talment l'algaidí Pere Capellà, en Mingo Revulgo, quan l'any 1935 escrivia: “Jo sóc mallorquí i és la meva glòria/ esser català per la meva història!”. Sóc català, perquè faig part de l'àmbit lingüístic, cultural i geogràfic que abasta la nació catalana[...]"

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699
Valoració:0menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 5 mesos
"[...]Tot el món conegut
volia confegir,
me deien Ramon Llull,
català mallorquí.
[...]
Vaig pastar la llengua amb la meva Art,
vaig fer que la ciència parlàs català.
[...]
Abans, per un càrrec, era condició
de ser català i no d'altra nació.[...]"

(Guillem d’Efak, 1980)
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente