El projecte Arqueomallornauta ha enllestit al febrer l’excavació integral del carregament del vaixell romà enfonsat a les Fontanelles, intervenció que ha permès recuperar 300 àmfores i peces arqueològiques excepcionals que converteixen aquest derelicte de l’època tardoromana (segles III-IV dC) en un dels més importants de la Mediterrània.

Acabada la fase d’excavació, que s’ha fet entre els mesos de novembre de 2021 i febrer de 2022, el grup de recerca Civitas de la Universitat de les Illes Balears començarà l’anàlisi i la contextualització històrica de les dades obtengudes en la fase d’excavació. D’aquest estudi científic, n’espera obtenir conclusions noves sobre el paper que tingué l’arxipèlag balear en la connectivitat mediterrània durant l’època romana.

La col·lecció de tituli picti més important de l'Estat

Entre els materials amb què treballaran els investigadors de la UIB hi ha les gairebé 300 àmfores de transport de salses de peix fermentat, oli i vi o most fermentat per a la conservació de fruita. La importància històrica d’aquestes àmfores és que estan completes i un centenar tenen inscripcions pintades (els anomenats tituli picti), la qual cosa converteix el derelicte de les Fontanelles en la col·lecció més àmplia de tituli picti de l’Estat i una de les més importants de tot el món romà. Juntament amb l’estudi de les restes dels paleocontinguts originals, esdevé una oportunitat pràcticament única per estudiar un carregament complet de l’època.

També hi han localitzat peces arqueològiques excepcionals, com ara un trepant d’arc usat pel mestre d’aixa per reparar l’embarcació, que és el primer del seu gènere que s’ha trobat mai a l'Estat espanyol i un dels pocs que es conserven a tot el món. També han trobat dues sabates (una d’espart i una de cuiro), juntament amb cordam i restes orgàniques de diferent naturalesa.

L’excavació ha posat al descobert l’excel·lent estat de conservació de l’arquitectura naval de l’embarcació (de 12 metres d’eslora i 6 metres de mànega), amb elements singulars, com ara les mampares de fusta de separació de la càrrega o la conservació del pou de sentina. Cal destacar el bon estat de conservació de la fusta gràcies a l’ambient anòxic d’enterrament.

Els investigadors també destaquen com a excepcionals tant l’origen geogràfic de la nau (de l’entorn de Carthago Spartaria, Cartagena), que el converteixen en el primer derelicte romà conegut amb carregament d’aquesta regió naufragat en aigües de la Mediterrània, com la data de l’enfonsament, en la fase inicial de l’Antiguitat Tardana (segles III i IV dC), un moment en el qual hi ha poques embarcacions conegudes a la Mediterrània i encara menys amb carregament hispànic.

La fase d’excavació també ha permès identificar en les restes un possible derelicte tardopúnic carregat amb àmfores vinàries d’Eivissa en les immediacions del derelicte de les Fontanelles.

El derelicte de les Fontanelles presenta una sèrie de debilitats i amenaces fruit de la seva ubicació. Hi ha risc de destrucció potencial, si els temporals que varen propiciar-ne el descobriment es tornassin a produir. A més, està sotmès a una intensa pressió antròpica, ja que és a una de les platges més concorregudes de Palma. Per tot plegat, ara s’estudia la possibilitat d’extreure el casc de l’embarcació per garantir-ne la conservació i la futura museïtzació i posada en valor.

Arqueomallornauta

Arqueomallornauta és un projecte conjunt del Consell de Mallorca i les universitats de les Illes Balears, de Barcelona i de Cadis, que té com a objectiu desenvolupar accions estratègiques per analitzar el trànsit marítim a Mallorca durant l’Antiguitat Tardana a través de les restes subaquàtiques, entre les quals hi ha el derelicte de Ses Fontanelles. El projecte té el suport de Ports de les Illes Balears, l’Ajuntament de Palma, el Club Marítimo San Antonio de la Playa, el Bisbat de Mallorca, l’Armada, la Guàrdia Civil i la Brigada de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca.

El projecte ha de permetre recuperar tot el material localitzat al derelicte de les Fontanelles, fins i tot possiblement el vaixell, estudiar-lo i fer un pla de difusió que en preveu la museïtzació per ser exposat al Museu de Mallorca.