El Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) ha presentat una vintena d'al·legacions al Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de Palma centrades principalment en els nous creixements en rústic, la recuperació dels urbanitzables desclassificats i els nous nusos viaris.

Segons ha explicat l'entitat aquest dimarts en nota de premsa, Ses Fontanelles, la problemàtica dels recursos hídrics i la priorització de projectes estratègics són altres aspectes, sota el seu punt de vista, que cal revisar dins aquest nou instrument d'ordenació urbanística.

Alhora, han considerat que cal revisar «en profunditat» la qüestió de la memòria econòmica, que «incentiva processos especulatius i no reflecteix la realitat de les càrregues i beneficis del procés urbanitzador».

«L'aprovació inicial del Pla General de Palma és un fet d'important magnitud i transcendència, un instrument que integra qüestions cada cop més rellevants i preocupants, com l'accés a l'habitatge, la mobilitat urbana, la turistificació excessiva, la integració del medi ambient en els contextos urbans o la crisi climàtica», han exemplificat.

En aquest sentit, han indicat que totes aquestes consideracions han estat incorporades a la visió i relat del nou Pla, en què apareixen conceptes com la protecció i ús racional del territori, posar en valor el paisatge, reconnectar ecosistemes, protecció dels barris o l'habitatge digne.

Amb tot, malgrat que sembla «un bon punt de partida, alguns dels plantejaments que desenvolupa el PGOU disten a la pràctica del plantejament teòric», una «falta de coherència» que volen posar de relleu a les seves al·legacions, han subratllat.

Punts clau de les al·legacions

Segons el GOB, entre els aspectes més rellevants hi ha la reactivació del Decret Llei 9/2020. En aquest sentit, han sol·licitat la no reversió dels efectes del decret i la desclassificació dels sectors no afectats, com és el cas de Son Ximelis, Son Puigdorfila, Son Pardo, Son Bordoy, Son Toells i Son Ametller, han puntualitzat. Així mateix, pel que fa a Ses Fontanelles, han demanat la restitució íntegra de l'hàbitat.

Tot i això, han assenyalat que l'anàlisi dels documents del Pla els porta a presentar al·legacions en relació amb altres aspectes, com és l'absència de participació ciutadana.

Sobre això, han lamentat la falta d'un «procés real de participació ciutadana en un instrument de tanta transcendència, magnitud i complexitat», i han assegurat que determinades actuacions a punts de la ciutat «han aixecat l'oposició veïnal» per no incidir «en un procés de participació que integri la realitat social, ambiental o de serveis i connectivitat d'espais que es veuran afectats per nous creixements».

A més, en relació amb els nous urbanitzables que provenen de sòl rústic, han considerat que «s'han de descartar totalment», perquè «no està en absolut justificat el creixement que impliquen ni la necessitat de completar la trama urbana envaint peces de sòl rústic».

El GOB ha destacat també que el PGOU dona «una excessiva rellevància i dotació a les propostes estratègiques enfocades només a l'estètica de la primera línia propera a la mar» i dedica «menys atenció als programes de millora i revitalització urbana que afecten 24 barris».

Així mateix, han demanat la desclassificació de tota la urbanització no executada del Parc Bit, perquè «el desenvolupament d'aquest espai no està gens justificat», que es descarti el vial dins del parc de Bellver, i han advertit de «contradiccions en relació amb les actuacions de mobilitat», així com de la «manca de rigor» dels estudis econòmics, ja que «no queda suficientment justificada la viabilitat econòmica del Pla», entre altres qüestions.