«Hi ha gent molona i, més enllà, hi ha na Julia Truyol. Mirau quin TopManta més xulo m'han regalat. Roba que uneix, encalenteix, reivindica, connecta, transforma, enllaça,... abraça!»
Aquesta piulada, acompanyada de la fotografia on es veu la regidora de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Palma, Neus Truyol, abillada amb una dessuadora de la marca Topmanta amb el lema 'Fake system, true clothes' ('sistema fals, roba autèntica') ha despertat una petita tempesta en la política de Palma.
El president del PP de Palma, Jaime Martínez, ha demanat la reprovació de la regidora de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Palma, Neus Truyol, en entendre que ha confós a la ciutadania «fent un al·legat encobert, a les xarxes socials, del comerç il·legal».
Martínez ha dramatitzat més: «Després de sis anys de càstig sistemàtic al comerç, l'Ajuntament de Palma convida a realitzar les compres nadalenques en el mercat del top manta. Un pas més cap a la ruïna de Palma», ha apuntat Martínez.
I encara ha reblat el clau en considerar que des de l'Ajuntament «es defensa les màfies i la il·legalitat», fet que ha qualificat com una provocació.
Aclariment des de l'Ajuntament
L'Ajuntament de Palma s'ha apressat a aclarir que la peça de roba exhibida en xarxes socials per la regidora de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat, amb el logo de 'Topmanta', «és d'una marca legal, registrada i solidària». «És de la marca 'Topmanta', una botiga en línia solidària vinculada al Sindicat de Manters de Barcelona».
Segons consta en la pàgina web de la botiga, la iniciativa promou la contractació de treballadors del carrer perquè puguin sortir d'aquesta situació i «tenir els seus propis recursos». Pretén ser «una alternativa als productes d'imitació» per «treure del carrer tots els col·lectius marginats».
La trista realitat és que els que han servit de suport polític imprescindible perquè els grans centres comercials desembarcassin a Palma, ara, a base de demagògia intenten enfrontar el petit comerç i els venedors ambulants. I la trista realitat és que uns i altres miren de subsistir així com poden.
A picar pedra, monea.