L'Oficina antidesnonaments de Palma ha aturat un total de 313 llançaments enguany, dels quals 241 estaven relacionats amb habitatges de lloguer, altres set eren hipotecaris i 61, d'ocupacions il·legals --els quatre restants es corresponen a altres motius--.

Així ho ha detallat en roda de premsa la regidora de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat, Neus Truyol, qui ha explicat que, en els sis anys de vida de l'Oficina, s'han obert un total de 5.000 expedients a Palma.

Així mateix, ha recordat que, si bé en els primers anys la majoria de desnonaments estaven relacionats per l'impagament d'hipoteques --especialment a causa de la crisi de 2008--, en els darrers anys s'ha canviat la tendència i «la majoria ara són per qüestions d'impagament de lloguer».

«Han canviat les condicions de relació entre la persona afectada pel desnonament i el temps d'habitatge que té, ara les dificultats són per a pagar el lloguer», ha afegit.

Amb tot, ha advertit que, «després de sis anys, hi ha casos on les mateixes persones que varen perdre la seva casa per no pagar la hipoteca, ara la poden perdre per no pagar el lloguer, és a dir, repercuteix als mateixos col·lectius als quals afectava fa anys».

En aquest sentit, ha criticat «la injustícia que suposen els preus de l'habitatge» i les condicions que es demanen a l'hora de signar un contracte de lloguer, «com pagar quatre mesos per endavant o demanar contractes laborals estables, la qual cosa és difícil per a una gran capa de la població».

Per això, des de l'Ajuntament han demanat a les administracions que actuïn per a tramitar aquests condicionants, així com que s'aprovi, en el Congrés dels Diputats, una Llei d'Habitatge «valenta i eficient per a tots els sectors de la població».

A més, la regidora ha reclamat que es declari a Palma com una zona tensionada per a, així, limitar els preus, i que es «posi ordre» sobre els protocols i procediments de cara als desnonaments, així com ampliar el parc públic d'habitatges i que s'ofereixin contractes socials per a col·lectius vulnerables, entre altres qüestions.

649 expedients tancats el 2021

El director general d'Habitatge, Josep Maria Rigo, ha assenyalat que, enguany, s'han tancat un total de 649 expedients oberts, la qual cosa suposa tornar a les xifres de 2019, quan es van obrir 686.

A més, dels 5.000 expedients treballats des de fa sis anys, un total de 449 continuen oberts, el 80 per cent dels quals es van obrir el 2021, la majoria relacionats amb la pèrdua d'habitatge de persones de lloguer.

D'altra banda, aquests expedients acumulats es concentren majoritàriament en els districtes de Llevant i Nord de Palma. Amb més de 200 expedients oberts hi ha la zona de Son Gotleu, Pere Garau o Soledad Nord i, amb menys de 200, Camp Redó, Nou Llevant o Bons Aires, ha exemplificat el director general.

Quant al perfil de les persones ateses, la majoria solen ser parelles amb fills, famílies monoparentals --sobretot mares--, persones soles o dones. Sobre això últim, Cort ha destacat que la majoria dels titulars dels expedients que s'obren són dones (61%).

Respecte a la franja d'edat, en 2020 oscil·lava entre els 18 i els 45 anys, però ara, un 42% dels expedients es correspon amb persones d'entre 45 i 65 anys, amb el que en 2021, aquesta franja ha augmentat. Finalment, l'Oficina ha dut a terme 393 informes de vulnerabilitat.