Ben entrat el vespre del vint-i-un de desembre de l'any 2009, un missatge col·lectiu informava del trist desenllaç: Rosa Bueno havia perdut la seva batalla particular contra el càncer, amb el que lluitava feia uns anys. Na Rosa, una lluitadora innata des del seu naixement, un altre dilluns, l'u de gener de 1945.

Aquestes són les dates cronològiques de la seva vida que queden al registre civil. Però, com deia Mark Twain, hi ha un altre dia important a la vida de les persones, i és aquell que li dóna sentit a la teva existència, quan es descobreix què has vengut a fer aquí, i quin paper hi vols jugar. Na Rosa també el tenia i ho sabia.

Maria Rosa Bueno Castellano, nascuda a Villapalacios (Albacete), va viure a Barcelona, Ciutadella i Felanitx, abans d'establir-se, permanentment, a Palma. Ja portava amb ella, al seu cap i al seu cor, tot tipus de pensaments, idees i inquietuds socials per a transformar la societat d'aquells anys, desestructurada, fosca, repressiva i arcaica, per mor del franquisme. A l'any 1976 ja participava a les associacions veïnals de Palma, des de la del Rafal Nou. Fou fundadora i presidenta de la Coordinadora d’Entitats Veïnals, que al 1980 es va esdevenir a l'actual Federació d'Associacions de Veïns de Palma, de la qual va ser la primera presidenta, fins l'any 1986, i ho va tornar a ser des de 1996 fins al 2008.

Na Rosa va viure al servei de la comunitat, no tan sols d'un carrer, un barri, una ciutat o una illa, sinó més aviat del mon que l'envoltava. Era una dona lluitadora i valenta, una gran activista social i compromesa amb tot el referent amb la gent, la terra i el teixit associatiu. Tenia una ment oberta i una visió genuïna de la lluita ciutadana en tots els seus àmbits: urbanístics, mediambientals, culturals, participatius, educatius, econòmics, socials, polítics...

Rosa Bueno va fer moltíssim pel moviment veïnal de Palma, el qual va fomentar i va encapçalar amb dedicació, vocació i implicació. Invertint moltes hores, moltes energies i moltes forces, dia rere dia. Tot ho feia amb devoció, passió i entrega sense reserves o a mitges. També va fer molt per Palma i per les Illes Balears en tots els sentits: com el manteniment, les millores i les dotacions als barris; la construcció d'una Palma més humana, amable, social i sostenible; la consolidació del Diumenge de l'Àngel i la Nit de Sant Joan; la defensa del territori, del medi ambient, dels serveis públics, dels serveis bàsics, de la cultura, de la llengua...; la defensa de la participació ciutadana en les administracions públiques, dels drets col·lectius, i d'una democràcia real, transparent i efectiva.

Aquest diumenge, un any més, ha tingut lloc l'homenatge a Rosa Bueno organitzat per la Federació d'Associacions de Veïns de Palma. Amb l'assistència del seu home, Joan Brunet, d'altres familiars, amics, coneguts, membres d'associacions i també del batle i alguns regidors de l'Ajuntament de Palma. Ha estat un acte senzill però prou emotiu, a la plaça que du el seu nom al barri del Rafal Nou. Aquest ha començat amb la lectura d'un poema, que ha donat pas a una carta adreçada a na Rosa, per part del vicepresident de la Federació i en nom d'aquesta, qui ha conclòs que el millor homenatge que li poden fer és el compromís de lluita i de voluntat de seguir endavant per una Palma millor, la que ella volia i la que vol l'entitat, i ha finalitzat amb el lliurament d'un ram de roses blanques damunt la placa a la seva memòria.

Dotze anys després de la partida de Rosa Bueno, ella encara és ben present dins el moviment veïnal, entitats socials i institucions locals, així com de moltíssima gent que la va conèixer o va saber de la seva extraordinària feina en benefici dels barris, dels veïnats, de Palma, de les Illes, de la democràcia i de la participació ciutadana. Tal com va escriure Isabel Allende: «la mort no existeix, la gent només mor quan l'obliden, si pots recordar-me, sempre estaré amb tu». Recordem na Rosa, continuem endavant, encara hi ha molt per fer, lluitar i defensar en aquesta societat i en aquests temps que corren, sense defallir ni donar-se per vençut, i la mantindrem viva, al nostre costat i amb el seu característic somriure, allà on sigui!