La presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, i la vicepresidenta i consellera de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, Bel Busquets, han presentat aquest dijous una placa commemorativa que s’instal·larà al Teatre Principal per a commemorar la reunió de l’assemblea del Teatre Principal de Palma que el 1931 aprovà l’Avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. Durant l’acte s’ha explicat que tot i que la tramitació finalment no va arribar a bon port, va ser l’intent més important d’autogovern fins llavors.
«A Mallorca aquest camí de l’autogovern ve de molt enrere. Si bé l’Avantprojecte de l’Estatut del 1931 que avui recordam no es va poder culminar, sí que va ser un revulsiu importantíssim, una mostra de la voluntat de la societat i les principals institucions de les illes cap a l’anhelat procés d’autonomia. Altres prengueren el relleu d’aquells que avui recordam i no hem acabat, perquè encara hi ha espai per a més autogovern», ha apuntat Cladera.
«Sense anar més enfora, la Llei de Consells, que reforçarà l’autonomia dels governs insulars i la nostra capacitat de gestionar el que l’Estatut ens reconeix o l'assoliment d'un sistema que garanteixi la suficiència financera de les comunitats autònomes i reequilibri la situació de desigualtat de les Illes Balears», ha dit.
Durant la seva intervenció, Busquets ha destacat que «90 anys després de l’assemblea del Teatre Principal i 38 anys des del naixement de la Comunitat Autònoma podem afirmar que l’autogovern ha estat útil per millorar molts dels aspectes de la vida dels mallorquins i de les mallorquines. La gran majoria dels objectius que han beneficiat gran part de la població d’aquesta han sorgit han estat iniciativa de les institucions d’autogovern». Així mateix, Busquets ha aprofitat per reivindicar que «el dret que tenim d’administrar-nos com a poble ha costat segles».
El Consell ha decidit instal·lar aquesta placa commemorativa perquè una de les tasques de les institucions, i més encara de les institucions d’autogovern com és el Consell de Mallorca, és recordar i commemorar les fites col·lectives que han contribuït o, almenys ho han intentat, a fer-nos avançar com a societat.
L’acte ha comptat amb la intervenció del professor d’Història de la UIB Sebastià Serra qui ha recordat que l'Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears i l'assemblea al Teatre Principal de 1931 són iniciatives lligades a la proclamació de la II República Espanyola. Un moment en què els sectors més dinàmics de la societat mallorquina volien dur a la realitat els projectes modernitzadors que feia anys que planejaven, ha recordat. Segons Serra, «es tracta d'un text amb articles que avancen debats que encara tenim en l'actualitat com el govern de cada una de les illes o un concert econòmic. Tot i que el procés autonòmic dels anys trenta no va aconseguir arribar a bon port és el precedent més important de la voluntat d'autogovern de les Illes Balears».
Què es commemora?
El 19 de juny de 1931, la junta directiva de l'Associació per la Cultura de Mallorca aprovà l'avantprojecte d’Estatut de les Illes Balears i convocà una junta general extraordinària pel dia 22, que després de discutir i fer petites esmenes, acceptà el text. El 26 de juny de 1931, al migdia, els redactors lliuraren el text de l'Avantprojecte d'Estatut de les Illes Balears al president de la Diputació, Francesc Julià qui acollí amb entusiasme els comissionats i, resolgué d'acord amb ells, imprimir l'avantprojecte perquè pogués ser repartit en les tres illes, i convocar després de les eleccions Constituents, una assemblea d'ajuntaments i entitats de les Balears per discutir, modificar i aprovar o rebutjar el text, que s'havia d'elevar al Govern de la República.
El 14 de juliol, el president de la Comissió redactora de l'avantprojecte, Emili Darder, féu saber a totes les corporacions i entitats per prendre part en la discussió de l'avantprojecte que l'assemblea convocada pel dia 20, es duria a terme en el Teatre Principal de Palma. Entre el 20 i el 23 de juliol de 1931 es reuní en el Teatre Principal de Palma l'assemblea d'ajuntaments, entitats i corporacions per discutir l'avantprojecte, que fou aprovat amb algunes esmenes.
La fi de la iniciativa autonòmica va ser causada per diversos factors com ara l'absència dels ajuntaments menorquins. Una altra causa va ser la poca consciència d'autogovern dins la societat illenca, ja que només els regionalistes i els republicans federals eren partidaris de l'autonomia. També és important el canvi polític a nivell estatal quan la dreta va pujar al poder (Bienni Negre) que va intentar posar fre al procés autonòmic.
La victòria del Front Popular va fer que la primavera-estiu de 1936 s'intentàs rellançar el procés autonòmic sobretot des del regionalisme i el republicanisme federal, en aquesta darrera temptativa cal destacar l'absència de l'esquerra nacionalista. Així l'aixecament militar del 19 de juliol acabà amb qualsevol possibilitat d’aprovació del text.
L'Estatut s'estructurava en una declaració preliminar i set títols (I.-Drets i obligacions; II.-Organització dels poders; III.- Facultats; IV.- De la representació de l'Estat federal espanyol;V.- Del Concert Econòmic; VI.- De la reforma del present Estatut, i VII.- Articles addicionals) desenvolupats en 31 articles.