Els amos d'El Corte Inglés, Eulen, FCC, OHL i Nestlé varen finançar Vox i Hazte Oir i ho varen desgravar gràcies a Rajoy

No són els únics multimilionaris espanyols que varen contribuir a finançar aquesta organització, coneguda per haver fletat autobusos amb missatges contra les persones trans i negant la violència masclista. També el seu spin off internacional, la plataforma d'activisme ultraconservador CitizenGo, en la qual es va acabar diluint. Totes dues entitats les va crear Ignacio Arsuaga Rato.

Ara, 17.000 documents dels anys 2001 a 2017 filtrats per Wikileaks revelen com treballaven i com es finançaven aquests grups que varen situar a l'agenda pública temes d'interès i campanyes de l'extrema dreta, precedint els èxits electorals de Vox.

Els 'grans grans donants'

Als excels filtrats per Wikileaks hi apareixen donacions de milers d'euros, algunes de les quals fetes en efectiu, per grans fortunes i actuals o antics responsables d'algunes de les principals empreses espanyoles:

David Álvarez Díez, Grup Eulen: 20.000 euros

Esther Koplowitz, FCC: 10.000 euros

Isidoro Álvarez, El Corte Inglés: 10.000 euros

Juan-Miguel Villar Mir, OHL: 5.000 euros

Bernard Meunier, Nestlé: 3.000 euros

Ignacio Esquer De Oñate, Fertiberia: 2.700 euros

Fer aportacions a Hazte Oír permetia als donants finançar activitats del lobby ultra com el pin parental o accions contra l'eutanàsia o l'avortament, però també estalviar-se impostos.

Exempcions fiscals

Les exempcions fiscals eren possibles perquè el govern de Mariano Rajoy va declarar la plataforma com a entitat d'utilitat pública, una condició que l'executiu de Sánchez va revocar.

La majoria d'aquestes aportacions varen anar dirigides a finançar el Congrés Mundial de Famílies, que el maig de 2012 va reunir a Madrid les principals associacions ultracatòliques de tot el món. En l'edició de 2017 a Budapest hi va participar el primer ministre hongarès,Víctor Orban, i el 2019, a Verona, hi va anar el llavors vicepresident del govern italià Matteo Salvini, líder de la neofeixista Lliga Nord.

La filtració s'ha batejat com 'The intolerance network' (La xarxa de la intolerància) i l'ha publicat el diari Público, juntament amb mitjans d'Itàlia, Alemanya i Mèxic. Wikileaks romp així el silenci després de l'empresonament a Londres del seu creador, Julian Assange.

Les dades coincideixen amb les que van sortir a la llum el 2017 per un grup de hackers autoanomenat ACAB Gang, i que varen ser despublicades per qüestions legals.