Mallorquines víctimes del franquisme demanen l'obertura de la fossa de Manacor

Francisca Alomar Jaume i Tolita Riera Alomar, mallorquines de víctimes del franquisme, han demanat aquest dimecres en els Jutjats de Via Alemanya l'obertura de la fossa de Manacor per a trobar les restes mortals dels seus familiars.

Ambdues han declarat davant la justícia en els Jutjats de Via Alemanya a Palma per primera vegada en el marc de la querella argentina contra els crims de franquisme. Les declaracions han tengut lloc en aquests jutjats de Palma per petició de la jutgessa María Servini, que duu la causa contra el franquisme a l'Argentina.

En primer lloc ha declarat Tolita Riera, néta de les víctimes. La seva declaració s'ha prolongat durant una mitja hora i, minuts després ha entrat la seva tia, Francisca Alomar, de més de 90 anys, que cerca justícia tant per a la seva mare, Margalida Jaume, com per al seu pare, Antoni Alomar, que varen ser assassinats a Manacor l'agost de 1936, estant ella embarassada de set mesos.

Després de les seves respectives declaracions davant el jutjat, Tolita Riera (la néta) ha atès als mitjans de comunicació. Així, ha explicat com l'agost de 1936, Antoni, el seu avi, va ser traslladat a la comissaria de Manacor on va ser retingut. Una setmana més tard, sense haver tengut notícies seves, un grup de franquistes es va personar en el domicili familiar i «amb enganys», dient-li que anaven a posar en llibertat al seu marit, varen convèncer a Margalida, la seva àvia, per a prendre-li declaració a comissaria.

Segons ha explicat, quan Margalida es va presentar en comissaria, varen deixar anar al seu marit però a ella no. Tal com ha dit, al cap d'un parell de dies, Francisca Alomar (la seva tia) i la seva mare (ja morta), de vuit i 11 anys, es varen trobar la casa oberta de bat a bat i sense rastre del seu avi. «Des de llavors no varen tornar a veure mai més al seu pare ni a la seva mare, que no havia sortit de comissaria», ha dit.

Per part seva, Francisca Alomar ha lamentat que no s'hagin trobat els ossos dels seus pares. «No els han trobat i no saben res. No sé ni on els han enterrat ni on estan morts ni on els han matat», ha censurat per a després dir que desitja que trobin els seus ossos i poder posar un ram de flors en la seva tomba.