«Un tractament de la matèria orgànica millor per la salut, el medi ambient i l'economia»

Segons ha detallat Emaya, d'acord amb les conclusions de l'estudi és possible un tractament per a la matèria orgànica i el rebuig millor per a la salut, el medi ambient, el compliment de la normativa i, a més, presenta avantatges econòmics. Truyol ha sostengut que aquesta alternativa s'ofereix a altres institucions competents en matèria de residus perquè ho prenguin en consideració i es tengui en compte en properes normatives

El procés consisteix, bàsicament, en aprofitar al màxim les matèries primeres contengudes en els residus, reciclant-les, per obtenir compostatge i també biogàs. El sistema triat per a aquesta recollida és el de contenidor tancat, amb obertura amb un sistema de targeta, perquè sigui utilitzat per les persones adherides voluntàriament al sistema i perquè en el futur es puguin implantar incentius econòmics als participants.

Tractament de matèria orgànica molt costós
La primera conclusió que es va extreure de l'estudi de les opcions analitzades va ser que el tractament exclusiu de la matèria orgànica resulta molt costós i per tant econòmicament inviable per a Palma.

No obstant això, el tractament complet de la matèria orgànica recollida separadament, la matèria orgànica contenguda en la fracció rebuig i la recuperació material d'aquesta fracció «resulta la millor alternativa, amb beneficis per al medi ambient i la salut».

D'una banda, la matèria orgànica del contenidor marró es conduiria a una planta on es faria una selecció prèvia per separar les borses i altres impropis, que se sotmetrien a un procés de selecció de materials reciclables. La matèria orgànica obtenguda amb aquest procés se sotmetria a una digestió anaeròbica per a l'obtenció, d'una banda de biogàs i per l'altre, de compostatge.

D'altra banda, el contengut del contenidor gris se sotmetria a un procés de pretractament mecànic per separar la matèria orgànica contenguda en aquest contenidor dels altres materials (també aprofitables). La matèria orgànica procedent dels contenidors de rebuig se sotmetria també a digestió anaeròbica per a l'obtenció de biogàs. No obstant això, pel fet de no procedir de la recollida selectiva, la normativa no permet obtenir compostatge en aquest procés.

Des d'Emaya han explicat que com a resultat d'aquestes dues línies de tractament s'obtendrien biogàs, compostatge, materials reciclables i rebuig. El biogàs una vegada purificat es considera un gas natural renovable, que podria aprofitar-se per als vehicles, com la mateixa flota d'Emaya, o per a l'obtenció d'electricitat o calor.

Per la seva banda, el compostatge es podria utilitzar per als usos habituals d'aquest material (agricultura, jardineria, recuperació del sòl) i la resta de materials obtenguts serien matèries primeres en els processos industrials de reciclatge. Aquesta opció, a més dels beneficis ambientals, que suposaria major protecció per a la salut pública, la substitució del gasoil per biogàs en la flota de vehicles i un sistema compatible amb la jerarquia europea de tractament de residus.

Segons les estimacions, «fins i tot en escenaris desfavorables, aquest sistema podria suposar per a Palma un estalvi del 20-30 per cent en relació al cost actual del tractament (la incineració)». La inversió té un cost previst de 39 milions d'euros, i el cost anual de gestió és d'uns set milions. Els ingressos previstos per venda de matèries primeres i combustible són de vuit milions. La reducció dels materials a incinerar, d'un mínim del 40 per cent suposa el corresponent estalvi de la taxa d'incineració (en 2017 Palma va pagar 26.860.000 euros).