Una al·lota arrenca amb ràbia un pòster de la seva habitació, potser un dels seus preferits. Els seus gustos no són compartits per la majoria, o per uns pocs que l'arraconen com la «friki» de classe. Els missatges al mòbil li ho recorden cada horabaixa. Els pares de «la friki» no ho saben i a ella li preocupa perdre el control.
Una estudiant dedica les tardes a practicar exercici: una pràctica amb insistència per eliminar una massa corporal que molesta un grup de companys o per eliminar més bé tot el que hi ha darrere de ser la «gorda» de classe. Els seus pares no ho saben i li preocupa engreixar.
Una tercera jove es maquilla el rostre davant el mirall abans de partir a l'institut, no precisament per mostrar-se, sinó per amagar una petjada en forma de morat dels mateixos que l'han batiada: és la «bollera» de classe. Els seus pares tampoc no ho saben i li preocupa continuar viva.
Andrea Bellver, Claudia Palacios i Sara Tous denuncien en tres minuts exactes allò que per a molts pot ser el martiri de tota una vida. El missatge de les estudiants de l'Institut Ramon Llull és clar: l'alarma del matí no sona igual per a «la gorda», «la bollera» o «la friki» de classe. El vídeo ha estat vist per més de 15000 persones. Aconseguir que arribi a pares i adolescents depèn de l'espectador que llegeix la cita final de Días contados.
També hi ha pares que fomenten aquestes conductes i que per ells, l´agredit és el beneit i el fracassat mentre que l´agressor, és un guanyador i un individu d´èxit.
Per un cop i esperant que no servesqui de precedent, estic d´acord amb el mariner encarregat de la farmaciola, plantejant que una de les solucions seria que fer urgentment tallers i cursets, COMPLETAMENT OBLIGATORIS, per així educar als pares, mares o tutors.