nubes dispersas
  • Màx: 18.27°
  • Mín: 13.93°
18°

«A partir de l'any 1715 una mà estrangera, Castella, agafa el calaix, l'obri, i se'n duu tots els doblers»

Guillem Morro Veny, Porreres, 1947. Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i en Filosofia i Lletres per la Universitat de les Illes Balears; i doctor en Història per la Universitat de Barcelona.

A la guerra de Successió es dirimeixen més qüestions que la successió dinàstica...

Efectivament. Jo crec que s'ha posat molt d'accent en la qüestió de la pugna dinàstica entre el primer Borbó i l'arxiduc Carles d'Àustria. Jo mantenc que les conseqüències que va tenir la dominació borbònica per Mallorca, no tenen parangó ni amb les grans revoltes baix medieval, com la revolta de l'any 1391, l'alçament de 1450 o les Germanies de l'any 1521 amb les conseqüències dramàtiques, i jo diria sense exagerar, cruels. Que varen patir els mallorquins que hagueren de viure aqueixa malaurada conjuntura.

Heu participat en el documental La Resistència...

S'ha de reconèixer la tasca meritòria d'en Pere Sànchez, que s'ha involucrat moltíssim, i també les altres persones que hi varen participar. Una d'elles vaig ser jo. Aquest documental el que fa és redescobrir una miqueta la nostra història perquè no s'ha d'oblidar, que a partir de l'any 1715, tot el que eren les comunitats que formaven part de l'antiga Corona d'Aragó, amb un règim administratiu i polític molt avançat, foren annexionades a Castella, perquè aleshores Espanya era Castella. Això se'ns ha esborrat, se'ns ha robat, no se'ns ha permès estudiar-ho, i gràcies a gent que s'ha preocupat, com el cas del Tricentenari, la Comissió Cívica del Tricentenari, hem pogut descobrir una mica més...

Hi ha un sentiment creixent entre molts mallorquins que és el de que se'ns ha amagat la història...

És totalment veritat. Vull recordar una anècdota. Vaig tenir l'honor de conèixer en vida a Josep Melià Pericàs, pare d'en Josep Melià Ques, i en Josep Melià Pericàs, l'any 1977, a l'avantsala de la vinguda de la democràcia, va elaborar un petit llibre d'història de Mallorca, per incorporar dins els estudis normals de les escoles. Això va ser prohibit per Madrid, i es va quedar simplement en el projecte de Josep Melià. Jo crec que és una assignatura pendent que tenim, és explicar que a Mallorca, i a les Balears, tenim una història pròpia, una història tant digne o més que qualsevol altre, i que ens l'han silenciat per interessos polítics. Crec que això és molt important perquè, perdonau que repeteixi els versos que ja coneixeu d'en Raimon: «qui perd els orígens, perd la identitat». A Mallorca, teníem una tradició de lluita per les llibertats, una tradició per la igualtat, per l'equitat, que tot això ha estat silenciat, i no sé com ni de quina manera perquè encara estam sotmesos a l'autorització d'uns poders que ens són aliens, perquè això es pugui incorporar dins les assignatures, dins l'educació.

Repassem els fets històrics...

Els fets històrics són coneguts: l'any 1700, Carles II, un home incapaç de procrear, deixa el tron, al darrer moment, per consell del cardenal Portocarreño, a Felip d'Anjou. Hem de tenir en compte que els Anjou són francesos, i vénen d'una tradició centralista, una tradició monàrquica, unitària i de dret diví; que no han de donar resposta als seus súbdits, en tot cas, clemència. Recordem que el seu oncle, en Lluís XIV, deia que l'estat era ell mateix. Llavors, la casa d'Àustria, es fica dins aquest procés, perquè considera que hi té uns drets. Ara bé, el rerefons de tota aquesta història, com sempre ha passat, són econòmics. És a dir, Anglaterra, i després Portugal i Savoia, veuen malament que a França i el Regne de les Espanyes els Borbons acumulin tant de poder.

Els principals opositors, que són els anglesos, en principi signen el pacte de Gènova, pel qual es respectaran les llibertats catalanes, però Felip V és prou astut per deixar-se dur, i fer bons consellers, per concedir als anglesos tot el que volen. És aquella dita que diu «la manera més senzilla de vèncer el teu enemic és fent-te amic seu. Donant-li el que ell vol». Llavors tenim també que a partir de 1713 a l'arxiduc Carles d'Àustria, que era el pretendent i el contrari de Felip d'Anjou, hereta el tron d'Àustria, i ens deixa desemparats. Però crec que s'ha de posar més l'accent en altres aspectes perquè els narratius són coneguts, i els narratius diuen poques coses. La història, com diu a vegades la gent, és avorrida. El que ens interessa saber a nosaltres, és quins canvis va comportar tot això dins la vida quotidiana, econòmica, social... Això és el que ens interessa, i no està estudiat o hi està molt poc.

I quins canvis va comportar per als mallorquins?

Al 1715 Mallorca gaudia d'un sistema polític i de representació que jo qualific de predemocràtic. Teníem un Consell General en el qual hi intervenien tots els estaments, llevat dels eclesiàstics que pel fet de no contribuir a les càrregues econòmiques, no hi participaven; però les decisions que afectaven a tots els mallorquins, les decisions que afectaven el bé públic, eren votades segons aquell principi ja escrit pels mateixos jurats al segle XV que diu «la major part aprova, la solemne autoritat aferma». Que em diguin a mi quina diferència hi ha entre aquest principi i el Congrés dels Diputats espanyols d'avui. Parlam de 500 anys.

I això amb els Borbons es desmantella?

Tot aquest sistema és desmantellat, per aquest uniformisme i aquest monarquisme d'origen diví de Felip V, de tradició francesa. Hi ha declaracions escrites del Consell de Castella perquè Felip V i el Consell de Castella, és, diríem, l'estat. El consell d'Aragó havia estat suprimit l'any 1707, i abans de la invasió a Mallorca ja hi ha recomanacions del Consell de Castella al rei Felip V «quan vos hàgeu dominat les illes -Menorca estava exceptuada pel tractat d'Utrecht-, quan hàgeu sotmès aquelles illes podreu imposar els impostos que considereu oportuns». També hem d'afegir una altra cosa, que això ja ho han dit historiadors imparcials, i és que Felip V va tractar sempre les comunitats -País Valencià, Catalunya i Balears i el regne d'Aragó-, com a províncies rebels. Això és el llenguatge que utilitza en els documents que s'han conservat de l'època que estam tractant.

També n'hi ha que diuen que això va ser una guerra entre espanyols...

Això és una autèntica fal·làcia. Felip V mai anomena espanyols a la gent, als pobles, a les comunitats, de la corona d'Aragó. O els anomena catalans, o els anomena les províncies rebels de la Corona d'Aragó. Per tant, la corona d'Aragó, aquest sistema pactista, aquest sistema on el rei havia de pactar amb les autoritats, era ben viu ben latent l'any 1713, 1714, 1715. El rei Felip V no s'està de dir «por mi derecho, por mi justo derecho de conquista».

Heu estudiat l'impacte en la fiscalitat dels mallorquins que té la derrota en la guerra de Successió...

Al final del segle XVII, s'ha calculat, que els impostos a la Hisenda Reial, oscil·laven, entre 40 i 60 mil lliures. La guerra de Successió, aquests 15 anys que va durar, va incrementar les despeses, i s'ha calculat que l'any 1715, els drets reials, és a dir, aquells doblers que anaven a mantenir les necessitats de la Corona, perquè ens entenguem, oscil·laven entorn de les 70.000 lliures. Ara bé, de seguida que Mallorca és conquerida per la força de les armes, els impostos municipals més importants com són el dret de duanes, el dret de la sal o el tabac, que entre tots tres venia a sumar prop del 70 per cent del total del volum recaptatori de Mallorca, i eren abans drets municipals això vol dir que es recaptava a aquí es gestionava aquí, es gestionava a Mallorca, i es distribuïa a Mallorca, tot i la corrupció que vulgueu posar, però quedaven aquí. És a dir, que les autoritats illenques eren sobiranes per administrar aquests doblers.

A partir de l'any 1715 aquests cabals per potència militar o domini militar, fugen de Mallorca i no tornen. Per tant, tenim un 70 per cent de drets municipals que es converteixen en reials. Això crea moltíssims de problemes, perquè hem de tenir en compte que a Mallorca, com a molts d'altres països, hi havia molta gent inversora, perquè ens pugui entendre la gent, és com aquell que compra títols de deute pública. Deixa un capital a l'estat, amb la confiança que rebrà unes pensions. Clar, els jurats o les autoritats illenques necessitaven tenir uns recursos segurs per abonar aquestes pensions, i els més importants eren la sal, els drets del tabac, i duanes. I des del moment que això d'una plomada se'n va a Madrid i no torna, s'han d'incrementar els imposts indirectes per poder satisfer els inversors, que mai s'acaben de satisfer. Al final cobren poc o no la cobren.

Quins eren els imposts indirectes?

Hi havia, per exemple, el de l'aigua ardent que amb la nova centralització borbònica, se'n fa l'estanc, és a dir, monopolitzar-ne la distribució i els preus. De tal manera que a mitjans de segle XVIII, els síndics de la part forana fan un escrit penós. Per a mi és penós, perquè jo, modestament, he llegit molts de documents, dels segles XIV i XV, i mai he vist un escrit llastimós com aquest. I a aquest escrit, demana al consell de Castella, que l'estanc o el monopoli de l'aigua ardent, s'aturi, perquè la majoria dels jornalers mallorquins a manca d'una adequada alimentació, se'ls pagava amb una dosi d'aigua ardent, i diuen en castellà «para recobrar las fuerzas, puesto que una alimentación que solamente consiste en un poco de pan, una gotas de aceite y algunas verduras, no les da suficientes fuerzas para seguir trabajando». És a dir, la situació d'espoli fiscal extrem.

Ha de quedar clara una cosa: fins 1715, Mallorca és sobirana amb els seus tributs, tret d'un, que es deia Morabatí, que era poca cosa. Era un impost septennal, cada 7 anys, que el pagava cada família que tenia més de 10 lliures de patrimoni. Però les autoritats illenques sempre varen ser competents i sobiranes, per posar imposts, per llevar-los, etc. El canvi qualitatiu que més afectarà els mallorquins a partir de l'any 1715, és que una mà estrangera, és a dir Castella, la monarquia borbònica, agafa el calaix, l'obri, i se'n duu els doblers. És una manera molt plàstica d'explicar aquest canvi qualitatiu. Tenim aquests tres imposts que vos he dit que sumaven el 70% del volum recaptatori, però aquí no s'acaba la cosa, perquè amb l'estanc de l'aigua ardent, llavors a principis del segle XVIII amb la guerra napoleònica, ve l'impost del vi. L'impost del vi és un impost que és superior a la indústria vinícola mallorquina d'aquella època, de manera que molts de conreadors de vinya l'abandonen. No sortia a compte perquè la part forana havia de pagar cada any 63.000 lliures en concepte d'aquest impost.

I a part de tot això, els mallorquins estaven obligats a mantenir els soldats de l'exèrcit d'ocupació...

El 1718, a tres anys de conquerida Mallorca per les tropes borbòniques, ens trobam que hi ha un impost que es diu «reparto de utensilios», i consisteix a mantenir la tropa borbònica a Mallorca, la major part de la qual, s'ha d'allotjar a dins les llars mallorquines. És a dir, els mallorquins han de pagar d'una banda el general D'Asfeld, el general que va comandar la tropa franco-espanyola i els jurats varen d'haver rendir les claus. D'una banda, el que s'imposa des de Madrid, és que la tropa mallorquina, l'exèrcit mallorquí sigui dissolt. Que no duguin armes, Fins i tot, obliguen a què els ganivets que s'utilitzen pels quefers de la cuina estiguin lligats amb una cadena a la taula. Per tant, per una banda es prohibeix i s'aboleix l'exèrcit mallorquí que durant segles s'havia defensat dels atacs pirates i etcètera; i d'altra, s'instal·la un exèrcit borbònic a compte i despesa dels mateixos mallorquins, amb una agreujant que mai s'ha estudiat. Si llegiu els documents veureu que els jurats quan capitulen davant d'Asfeld, li demanen una cosa molt important: que les tropes filipistes no s'allotgin a les cases, a les llars particulars. La història no és només llegir documents, és tenir una capacitat d'interpretació del que ens diuen els documents, i del que no s'ha escrit. I per què demanaven això? Perquè sabien el que passava a Barcelona. A Barcelona, els oficials borbònics triaven les cases d'acord amb les dones que hi havia. És a dir, els mallorquins, igual que els catalans, varen d'haver sofrir una doble vexació: pagar una tropa que els controlava, i a més a més, violava les seves filles o les seves dones. La Catòlica Reial Majestat que és així es titulava en Felip V, que a mi em consti, l'únic va dir després de reiterades queixes, és que l'oficialitat s'allotgés a les cases de vídues. Per tant, tenim aquest impost que els mallorquins havien de mantenir aquestes tropes, que això va durar fins a l'any 1808, havent d'aguantar la ignomínia, de veure com aquesta tropa estrangera havia de disposar de cambra, de llit, és a dir, d'una sèrie de coses com si estassen a un hotel. Obligats pels patrons de les cases. Pels amos. I també hi ha un altre tema important i és aquest que a un moment determinat, he dit l'impost del vi i paral·lelament ve l'impost del segell. L'impost del segell que obliga a tota transacció comercial, a tota instrumentalització notarial, a fer-ho amb paper segellat.

Hi ha una dita un poc escatològica:

«manda el señor Salazar

con decreto acordado

que nadie ose cagar

sin tener papel sellado».

Humor contra l'explotació i la vexació...

L'any 1819 un oficial borbònic denuncia davant les Corts de Madrid, que respecte als pobles de Mallorca, ni les execucions, ni les amenaces «ni las bayonetas podrán sacar ya un maravedí de esos pueblos». L'any 1868 quan es produeix la revolució Gloriosa, que va durar molt poc temps, el governador o el capità general que encara existia, partia de «que los elementos revolucionarios se adueñan del país» i se'n va als Ajuntaments a calara foc a tota la paperassa. Per això, avui en dia, malauradament, tenim molts d'ajuntaments que quan tu vas a investigar, no trobes cap paper que sigui anterior a 1868. N'hi ha qualcuns que s'han conservat.

Les generacions mallorquines del segle XVIII, i del segle XIX, varen passar una conjuntura fortament cruel, de gana, d'opressió fiscal, d'un espoli fiscal, gairebé tothom. He posat un exemple, en podria posar més, i ja sabeu que a partir de 1768 vingué el decret de prohibició d'utilitzar la nostra llengua. A mi em fa gràcia quan diuen que va ser a partir de l'any 1768, perquè l'any 1716 quan s'imposà el Decret de Nova Planta, que ara la capitania general de Balears vol celebrar, es va convertir un regne amb sobirania fiscal i política, en una capitania provincial, i per tant, sense altre dret que el de la clemència del rei.

La commemoració del Tricentenari serveix per conèixer millor tot això?

El Tricentenari ens ha deixondit una miqueta respecte del que érem i del que som i del que ens volen fer creure.

Considerant la situació que vivim, els pocs mitjans que tenim, i la pressió que hi ha per part dels poders dominants i que exerceixen el poder realment a aquestes illes, jo crec que hem fet bona feina, i que com a mínim, hem intentat de conscienciar als mallorquins que nosaltres tenim una història molt digna. Teníem unes llibertats, i teníem un patrimoni constitucional que ens ha estat sostret. Es digui el que es digui. Ara qui administra els nostres recursos és Madrid.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente
Per Arreglat, fa mes de 8 anys

Això s´arregla amb un bon cop de destral a la mà (En sentit figurat, és clar).

Valoració:3menosmas
Per Tallar per la part sana, fa mes de 8 anys

Varen fotre la má al calaix, els hi va anr bé...
I ENCARA DURA....

Valoració:8menosmas
Per Guillem, fa mes de 8 anys

Per a RIP SPAIN ( o Ferrer Roig segons...): No sé quin problema tens que jo que em dic Guillem simplement faci un "còpia-aferra" d'uns escrits que ha fet un doctor en història com és en Nofre Vaquer des del seu blog (http://onofrevaquer.blogspot.com.es/) per aportar al debat i sense caure en desqualificacions personals com fas tu.

I qué vols dir en que sóm enmascarat?? qué vols que posi la meva foto?? Jo almanco pos el meu nom per tot.

Si hem d'expresar idees cadascú que digui la seva però si volem fonamentar un debat en una matèria humanística i acadèmica com és l'història hem d'aportar el màxim d'informació al debat a no ser que es vulgui fer una utilització sectària i barroera de la mateixa...

No sóm, ni d'aprop, expert amb història però quan s'utilitza massivament l'història per argumentar un posicionament polític ACTUAL me resulta molt sospitòs que el departament d'història moderna de la UIB no hagi dit res (fins el que jo sé) però si que, a part de n'Onofre Vaquer, hi han hagut altres historiadors com en Bartomeu Bestard, Miquel Deià, etc, etc que han volgut aclarir i/o fer observacions sobre el màxim de punts de la Guerra de Successió i el decret de Nova Planta, des del seu punt de vista tant autoritzat com pot ser el de Mateu Morro o Guillem Morro però fugint al màxim de posicionaments polítics actuals.

De totes formes els hi corresponpon als professionals de l'història aclarir tot això. Però, i és una intuició personal; me resulta molt sospitós aquesta utilització política d'una materia com és l'història i que ens afecta a tots i del qual els que no sóm experts no ens queda més remei que comparar les informacions de altres experts per tal de ser el màxim objectius possibles.
Ara bé, quan partim des de la més absoluta subjectivitat (odis, prejudicis, estereotips, etc) això esdevé força difícil.

Valoració:2menosmas
Per RIP SPAIN!, fa mes de 8 anys

¿Qui deu ser aquest Guillem emmascarat que amolla parrafades i pardalades d'en Nofre Vaquer, un "balilla" que transità des de Falange a Reforma Social Española per desembocar, successivament, als partits que han tocat poder?
¿No és curiós que aquest Guillem emmascarat qualifiqui de "mites del tricentenari" (la frase feta que ha escampat Nofre Vaquer al seu mur de facebook tot l'any) la defensa dels mites espanyolistes més barroers i absolutament superats?
¿Com pot dir en Nofret que els Decrets de Nova Planta només varen castellanitzar València, però no Mallorca ni Catalunya?
És tal l'allau documental existent que romandria esclafat de dades. Unes dades tan consistents que dinamiten el discurs que ell i els qui tenen la mateixa "formació" esbiaixada volen difondre a major glòria d'una Espanya que inevitablement finirà en dos dies.

Valoració:12menosmas
Per Dignitat, fa mes de 8 anys

Balears, valencians, i aragonesos, sempre agermanats contra es feixisme pancatalanista

Valoració:-33menosmas
Per Guillem, fa mes de 8 anys

Els mites del Tricentenari (2)

Onofre Vaquer Bennàsar

"El 1835 els impostos seran els mateixos per tota Espanya. Aquesta centralització que pot parèixer perjudicial no ho serà per Mallorca perquè el deute públic serà assumit per l'estat." (Extracte d'aquest texte complet d'abaix)


Després del meu article a Tribuna de dia 19, un historiador modernista me deia a un e-mail: "Enhorabona pel teu article malgrat que els manipuladors i els polítics interessats en mitificar te faran poc cas". Això ja ho sabia, a la gent li costa molt abandonar els mites, un de cada quatre espanyols creu que el sol dona voltes a la terra i molts de nord-americans creuen que n'Obama va néixer a Àfrica. Temes que estan clars per la comunitat científica es torben molt a arribar al gran públic com per exemple que l'èxode del jueus d'Egipte i la conquesta de Canaan no varen existir, és un mite. Dia 26 a aquest diari, Pere Morey publicava una carta on traspua els mites d'un discurs pamfletari que no es basa en documentació arxivística, i això que ell va assistir al seminari "La fi del Regne de Mallorca" (a l'Arxiu del Regne) on cap ponent va exposar cap mite ni tòpic dels que circulen. Estic d'acord amb ell quan diu que "ens hem d'esforçar en redreçar la injustícia fiscal i cultural", però per això no cal manipular la història. Al meu article anterior exposava que ningú va defensar la llengua i que la imposició cultural es posterior a 1715. Es parla de conquesta per les tropes de Felip V sense dir que Felip V havia estat el rei legal acceptat al que havien jurat fidelitat fins que el 1706 vingué una esquadra anglo-holandesa i ens conquerí. Barcelona l'agost de 1705 fou assetjada per 300 vaixells amb 17.000 soldats anglesos, holandesos i austríacs, va ser necessari bombardejar-la del 14 de setembre al 22 d'octubre en que capitulà, 6.000 partidaris de Felip V hagueren d'abandonar Barcelona. No hi ha centralització amb la Nova Planta, hi ha homogeneïtzació de institucions però cada regne, excepte València, segueix amb les seves lleis. És un tòpic considera que sols quedà el dret civil (això fou el 1889). La Nova Planta de Mallorca especifica que en tot lo no comprés s'aplicaran "todas las Reales Pragmáticas y Privilegios con que antiguamente se governava ese reyno". El 10-9-1725 els regidors de Palma escriuen una carta al rei en que sol·liciten que a l'Audiència hi hagi magistrats de l'Antic Regne de Mallorca "por conservar Mallorca el antiguo derecho civil, penal, procesal y mercantil que no fue abolido en 1716". A Catalunya la Nova Planta estableix al article 42 "En tot el que no estigui en els capítols precedents... s'observen les Constitucions que abans hi havia a Catalunya, entenent-se que són de nou establertes". El 1802 el corregidor demana si a l'arxiu de la ciutat tenen les lleis de Castella, li contesten que no ja que es governen per altres lleis. Abans del XIX no existeix l'estat espanyol, existeix la monarquia hispànica. El projecte d'estat és de les corts de Cadis però no es materialitza fins els anys 1833-1836, en que es crea un estat centralitzat dividit en províncies (1833) amb un cap polític o governador civil, diputacions provincials (1834), una mateixa fiscalitat (1835) i després s'aniran fent lleis per tot el territori.

Com posà de relleu Pere de Montaner (director de l'Arxiu Municipal de Palma, avui comte de Savellà com hereu del virrei austriacista) seran austriacistes o maulets els nobles de tendències feudals o feudalitzants. El marqués del Verger demanà que al rafal El Verger, de 160 quarterades (Eremitorio dependència de Vinagrella, Muro) tenir jurisdicció civil i criminal fins l'efusió de sang amb un castro on els que acudissin a poblar-lo tinguessin obligacions personals, tot molt feudal, el rei hi consentí el 3-7-1709 ordenant a Savellà Hágase como suplica. Na Bel Moll recordava a una conferència que l'arxiduc tenia preparats decrets per fixar pagesos a la terra, una segona servitud de la gleva que s'estava donant a l'Europa oriental. A València el general Basset havia promès l'abolició de diverses servituds i fou detingut a petició dels nobles austriacistes que el consideraven massa radical, molts pagesos deixaren de donar suport a Carles III.

Amb la Nova Planta augmentà la fiscalitat a la Corona d'Aragó que abans contribuïa molt poc a les despeses de la monarquia. A Mallorca es pagaven molts d'imposts indirectes que anaven a pagar els interessos del gran deute públic, contra els que lluitaren els agermanats, que des de 1406 estaven consignats als creditors censalistes. Es pagaran talles (a Catalunya es diu cadastre) per la monarquia, una espècie d'IBI o contribució sobre el patrimoni. La novetat serà que pagaran els nobles i el clero que abans no pagaven i eren el més rics, perden el principal privilegi que tenien. La major part del recaptat amb impostos es destina a defensa. S'assignava una quantitat fixa a pagar a cada localitat segons els habitants i la riquesa, que després es distribuïa segons els béns de cada un. Es cercava que contribuïssin en una proporció al que es pagava a Castellà si bé allà es pagava per imposts indirectes, l'alcabala, una espècie d'IVA, i els nobles i clergues no pagaven. També hi haurà un impost d'utilitats per la construcció de quarters i les tropes no seran allotjades a cases particulars. S'ha dit que Catalunya encara contribueix molts menys que Castella, de manera que el 1834 un contribuent que vivia a Castella pagava 23 si hagués viscut a Catalunya hauria pagat 11. Això era així al XIX però no abans, s'havia fixat una quantitat a pagar que no varià amb els anys i Catalunya augmentà la població i la riquesa. El 1835 els impostos seran els mateixos per tota Espanya. Aquesta centralització que pot parèixer perjudicial no ho serà per Mallorca perquè el deute públic serà assumit per l'estat.

Quan Martínez Shaw, després de ser molts d'anys catedràtic de la Universitat de Barcelona, va deixar Catalunya va dir que Felip V havia estat el rei que més havia beneficiat als catalans. Es referia a que el 1714 va eliminar les duanes interiors de la península que va permetre als catalans anar a vendre els seus productes a Castella sense pagar aranzels. Elliott ha recordat que el desenvolupament de la indústria tèxtil catalana no hagués estat possible si Catalunya no hagués estat dins Espanya. Ara bé, atribuir la industrialització i el capitalisme als borbons és no tenir ni idea. A finals del XVII Catalunya ja estava preparada amb una agricultura i una menestralia orientada al mercat, com demostrà Pierre Vilar.

* Doctor en Història

Valoració:-10menosmas
Per Guillem, fa mes de 8 anys

Els mites del tricentenari I

Onofre Vaquer Bennàsar (*)

Dia 15 aquest diari publicava un article de l'amic Guillem Morro contestant a un altre de Bartomeu Bestard sobre la Guerra de Successió on criticava alguns mites. Al segle XIX els romàntics s'inventaren una sèrie de mites i tòpics que avui no sosté cap historiador modernista (Morro no ho és, és mediavalista) però que encara repeteix molta gent. Alguns d'aquests mites els vaig denunciar al meu llibre Mites i tòpics de la historia d'Espanya i de Mallorca (2010). Joaquim Albareda va dir (al Club DM) que en la commemoració oficial del tricentari ha primat l'agenda política i hi ha hagut una idealització de la situació anterior, i a un llibre havia dit el 1993 que cal fugir de l'anacronisme de projectar concepcions i vivències recents sobre un passat llunyà i idealitzat sobre la realitat present, massa sovint s'ha idealitzat des d'angles d'idealització i de mitificació. Josep Fontana ha dit que hem de ser capaços de distingir la nostra postura com a ciutadans de la nostra aptitud científica. Un dia que sopava a Cagliari amb en García Cárcel (catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona) me deia que és molt difícil canviar la mentalitat de la gent i enfrontar-se als mites que creuen, que val més deixar-ho córrer, però recentment ha dit: "Em produeix un rebuig enorme la interpretació de la Guerra de Successió en termes d'Espanya contra Catalunya. És fals i maniqueu". El britànic John M. Elliott (el gran historiador de la revolta catalana de 1640) feu amistat amb Vicens Vives i acordaren desmitificar la història romàntica de Catalunya, però Vicens morí el 1960 i no es va fer. Elliott ha dit recentment que l'historiador s'ha de mullar per desmitificar, no tothom s'atreveix a fer-ho. Henry Kamen acaba de publicar un llibre desmuntat alguns mites. Na Núria Sales (autora de la part de moderna de la Història de Catalunya de Pierre Vilar d'Edicions 62) s'ha atrevit a defensar els botiflers catalans enfront dels mites (editorial Rafel Dalmau) i ha estudiat els epitafis de les tombes i ha vist que els austriacistes els tenen en castellà i els borbònics en català.

Molta gent creu que la Nova Planta imposà el castellà quan aquesta no té cap disposició lingüística. Si aneu a un arxiu veureu que tota la documentació oficial està en català fins el 1768. L'única excepció són les sentències de la Reial Audiència que abans es feien en llatí i s'ordena que després del procés, que es feia en català, els relators les han de traduir al castellà en lloc del llatí. Felip V no tenia cap interès en la llengua castellana, no la va aprendre mai, ell sols parlava francès, ja hi havia traductors. En canvi, l'arxiduc Carles parlava castellà i aquesta serà la llengua de la seva cort a Barcelona quan s'intitulava Carles III. Quan Mallorca és austriacista envia a Barcelona al marqués de la Torre, senyor del Fangar, que fa un discurs en castellà i a més escrivia sempre en castellà, tan les cartes al seu germà, com els altres austriacistes. Els virreis austriacistes a Mallorca, que eren catalans, envien escrits en castellà al Gran i General Consell. A l'arxiu de Viena he vist les memòries dels austriacistes catalans que s'exiliaren i estan en castellà. És curiós que quan Catalunya s'ha separat de la monarquia hispànica la llengua emprada a les instàncies superiors ha estat la castellana. Durant la revolta catalana de 1640, la mal anomenada guerra dels segadors, Catalunya passa a dependre de França i hi haurà un virrei francès, aquest no entenia el català i sí el castellà, els catalans no entenien el francès, per això les reunions oficials es fan en castellà. Durant la guerra del francès, el 1812, Napoleó annexionà Catalunya a França, davant les protestes de Josep I, i es proposà traduir el còdex napoleònic al català, els juristes catalans s'hi oposen i voten a favor del castellà en lloc del català, diuen que és la llengua de cultura, dels espectacles, dels missers i clergues. Ja abans, Capmany, de família austriacista, havia dit que el català era una llengua inútil per la república de les lletres. Quan Menorca és britànica la llengua en que s'entenen els anglesos i els menorquins serà la castellana No se com encara s'atribueix a Felip V la imposició del castellà, tòpic que ja desmunta Rovira i Virgili. La imposició és més tardana, de 1768 quan Carles III ordenà fer en castellà les sentències dels tribunals i l'ensenyança de primeres lletres. Els protocols notarials es seguiran fent en català fins el 1862.

N'hi ha que han parlat de pèrdua de sobirania però aquesta la tenia el rei, no el poble. L'absolutisme és anterior a la mort de Carles II. Els reis no sempre respectaven les franqueses i privilegis que havien jurat. Les institucions que desapareixen amb la Nova Planta com la Generalitat no eren democràtiques, eren oligàrquiques. A Mallorca no hi havia Corts, el Gran i General Consell podia proposar lleis però no aprovaven res, el virrei legislava amb pregons. Suposar que un francès seria absolutista i un austríac no, no té cap ni peus. La monarquia austríaca era la més absolutista d'Europa (junt amb la rusa) fins a la primera guerra mundial i no va abolir el feudalisme fins el 1848. L'arxiduc va prometre respectar les Constitucions però en el sistema de sac i sort es reservà el dret a inspeccionar els sacs i modificar els noms. Ja ho havia fet Ferran el Catòlic a València i ho feien els virreis a Mallorca.

Ni ha que parlen de la imposició de les lleis castellanes amb la Nova Planta, això fou a València però no a Mallorca ni a Catalunya.

(*) Doctor en Història

Valoració:-9menosmas
Per Artiller Riera 1705, fa mes de 8 anys

El Senyor Morro és un pou de saviesa, sobretot en el tema de l'espoli fiscal des del 1715. Vaig assistir a la conferència que feu a Campanet dins el cicle del Tricentenari 1715-2015, i va ser un xalar. Diu les coses clares, llampant i pel seu nom. A internet hi ha penjada la conferència que pronuncià al "Club Diario de Mallorca" i l'enllaç és: https://www.youtube.com/watch?v=J2p-ivSH8uY, dura una hora i mitja i tot el que hi diu ho fa amb documents prou clarificadors.

Valoració:17menosmas
Per Marianna, fa mes de 8 anys

Aquestes entrevistes, també les haurien de publicar a la Ultima Hora. Molts gonelles canviarien, perque ho son per ignorància o desconeixement.

Valoració:21menosmas
Per ALM, fa mes de 8 anys

Això que diu aquest clarificador article ho haurien de llegir tots els mallorquins, però, malhauradament, no ho faran. N'hi ha massa que ja els va bé amb la situació actual. I n'hi ha massa que estan dormits, o fan el dormit, o són uns covards, i no es volen complicar la vida amb reivindicacions, per legítimes que siguin. Hem perdut tanta de dignitat que només ens en queda una miqueta, tan petita que no basta per lluitar eficaçment contra els abusos de les autoritats centrals. Quasi ens han anul·lat com a poble. Una vertadera pena!

Valoració:26menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente