algo de nubes
  • Màx: 32°
  • Mín: 25°
32°

Cort blindarà la Feria de Abril per evitar-hi una macrobotellada

22062

Estat que presenta el pàrquing de Son Rossinyol quan acaba la marxa.

C. CASTRO

Els entorns de la Feria de Abril no poden tornar a albergar una macrobotellada de milers de joves, tal com ha succeït en els darrers anys.

Aquest és l’objectiu de la Comissió de seguiment del botellot, la qual fa comptes endurir les mesures de control de la Policia Local durant els dies de fira (amb el suport de l’oposició).
Concretament, la comissió vol declarar l’àrea de Son Rossinyol com a Situació d’Intervenció Especial (SIE), tot i que la decisió encara depèn de l’informe de la Policia Local que ho aconselli.

Si s’aprova aquesta declaració, els agents locals tindran dret a dispersar els grups de joves, sempre que considerin que fan massa renou o que estiguin bevent alcohol a la via pública.
El regidor Joan Pau Reus, implicat en la comissió, explica que “una aglomeració de joves bevent alcohol pot ser perillós per a la seguretat de tothom, ja que la festa té un aforament màxim de 6.000 persones i l’entrada massiva dels joves podria acabar en una desgràcia”. De fet, la tragèdia del PalmaArena, on moriren cinc al·lotes enmig d’una estampida, és ben present al cap de la direcció de la Policia Local i dels edils de Cort. “A més a més, cal impedir que els menors d’edat participin en el botellot”, afegeix Joan Pau Reus.

A banda de les habituals queixes per la brutor que genera el consum d’alcohol al carrer (i la consegüent falta de salubritat), Reus destaca que “de vegades alguns joves travessen la calçada en estat d’embriaguesa de manera negligent i s’hi juguen la vida”. Segons un  informe de la Divisió de Seguretat Ciutadana del cos local, l’any 2012 arribaren a tenir lloc macrobotellades d’entre 2.500 i 3.000 joves, bàsicament a l’aparcament del recinte firal i a altres vies properes. La magnitud de les convocatòries ve impulsada per les xarxes socials, on les crides entre el jovent a participar en actes massius són cada pic més habituals.

D’aquesta manera, la Policia Local controlarà especialment l’àrea de Son Rossinyol, sobretot els carrers Gremi Hortelans, Gremi Cirurgians i Barbers, Gremi Passamaners, Gremi Velluters i els pàrquings limítrofs (especialment devora de l’hipòdrom de Son Pardo).

Aquesta mesura rep el suport inicial de l’oposició. La regidora Marisol Fernández (MÉS) va qualificar ahir la proposta de “raonable”, atès que hi està en joc “la seguretat ciutadana i també la salut pública”.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Homonet, fa mes de 9 anys

Em vénen al cap dues preguntes:
1. És una festa privada?
2. Quants doblers ens costarà, tant si ho és com si no?

Valoració:0menosmas
Per De Salses a Guardamar, fa mes de 9 anys

http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf

Valoració:0menosmas
Per corc, fa mes de 9 anys

"AL LLORO",Fundacion España Constitucional" els srs. Bono i Zaplana ja fa setmanes
que estan temptejant les grans empreses per aconseguir aportacions economiques,
Santander, La Caixa, Telefonica, Banc Sabadell,B.B.V.A, Abertis, etc. per anar contra
Catalunya i lo catala. El Bono i el Zaplana veritables "cobradors del frac".

Valoració:1menosmas
Per Joan Josep Llull, fa mes de 9 anys

"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"

Joan Fuster, "Qüestió de noms" (publicat fa devers 50 anys)

Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola; dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

Valoració:1menosmas
Per Biel, fa mes de 9 anys

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-12)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, etc.

Valoració:1menosmas
Per Quin avorriment!, fa mes de 9 anys

I que ferà la gent a la fira sense poder-se engatar?.

Valoració:1menosmas
Per transcriptor, fa mes de 9 anys

Fragment del discurs, amb ortografia antiga, de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873:


"Tinga lo nom de Catalunya , sia Catalunya la terra tota ahont la
nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu' una
sola pàtria y una sola llengua , y aquesta cobrarà en galania lo que
la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo
breçol de tots los que aquí ens aplegam , que açò se tany entre 'Is
fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes
que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que
tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà
la seua gentilesa. Per tot n' hi trobarem de les perles que li caygue-
ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren,
ahont tant s' era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vo-
saltres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò
per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha-
vem de mirar de reull los qui no 'n siam conexents; ni per haverles
hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba-
nyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia-
dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar.

Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia
p' els avis mes qu' una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns
estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey
en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en
Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com
dehia sos estramps en Jaume d' Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís
de Vilarasa : en lo Cançoner de París no s' hi troba mes que la pura
manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades
de lo realme d' Aragó que hi dexaren sos bells dictats ; y fins Fra
Anselm Turmeda , qu' havem sempre tingut per fill de Catalunya,
nasqué , teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca , sens que
per sos rims ni per sos vocables vos n' haguesseu adonat ni ho ha-
guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra
de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife-
rents pobles la desfiguraren? No , per cert. Triemla tots ab ull clar y
bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vu'
llam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla
que vinguen , si son de gent nostra , y rebujem sens mirament tot lo
qu' entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre
posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y
saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin.

Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats
p' el camí de la nostra restauració literària, y cantar
bellament , com los aucells en l'aubada , la vinguda del astre resplan-
dent del nostre esdevenidor."

Valoració:2menosmas
Per arg, fa mes de 9 anys

1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html

Valoració:11menosmas
Per Cabrit, fa mes de 9 anys

Jo tampoc sé que hi pinta per aqui sa collonada de Sant Jordi amb es llibret i sa roseta, per exemple.
Pentura per Catalonia també fan Ses Verges i no m´he enterat.

Valoració:-21menosmas
Per Jaume, fa mes de 9 anys

No sé que hi pinta per aquí sa "Feria de Abril", potser per Andalussia fan foguerons de Sant Antoni i jo no ho sé.

Valoració:15menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente