Cort refà l’urbanisme de la Calatrava per legalitzar l’edifici on Bauzá té un habitatge

L'aprovació és especialment polèmica perquè significa modificar el document de planificació urbanística de tot el barri per fer una excepció en l'edifici on hi ha el pis de Bauzá. L'oposició ho ha criticat perquè considera que és fer urbanisme a la carta, tot i que ahir el tinent de batle d'Urbanisme, Jesús Valls, s'apressà a insistir que el problema urbanístic de la finca no afecta el pis de Bauzá, sinó els dos de sobre. Lamentà que el cas "sembla una qüestió d'Estat" i li llevà importància.

Tot plegat sorgeix d'una sentència del Tribunal Suprem que declarà nul, l'any passat, un estudi de detall que permetia eliminar l'endinsada en l'edificació del pis de dalt de l'immoble a canvi d'aprimar la parcel·la en tot l'edifici. O sigui, permetia no fer una terrassa a l'àtic com la que tenen les altres cases del carrrer. Segons la sentència, l'estudi de detall no era una eina vàlida per canviar el PERI i la finca, que ja estava feta, quedava en situació irregular.

Valls va explicar que la sentència anul·lava l'estudi, però no la llicència d'obres, i que en cas d'obligar els propietaris a arreglar l'edifici, aquests haurien pogut reclamar una indemnització "superior al milió d'euros". Va afegir que refer el PERI de la Calatrava per permetre aquesta excepció no contradiu l'interès públic ni permet cap augment d'edificabilitat.

El PSIB féu públic un comunicat en què es deia que "l'opció més probable" en el cas que a l'edifici no hi hagués hagut un pis del president hauria estat la revisió d'ofici de la llicència i l'obligació d'enderrocar la part de l'immoble que incomplia la llei. Consideren "vergonyosa" la solució de Cort, urbanisme "a mida" per "blindar" l'edifici on Bauzá té el pis.

El portaveu a Cort de PSM-IV-E, Antoni Verger, va recordar, per part seva, un cas semblant a Oropesa del Mar, al País Valencià, on el Tribunal Suprem havia anul·lat una modificació del Pla General d'Ordenació Urbanística per un motiu quasi idèntic. "Això és fer urbanisme a la carta", va dir, i va afegir que els plans urbanístics s'havien de canviar segons l'interès general, no el particular d'uns propietaris ni el coorporatiu de l'Ajuntament per evitar una indemnització "que no és clar que hagués hagut de pagar".