En la situació extrema de veure morir un parent, aproximadament un 19% de les famílies es nega que li extreguin els òrgans vitals perquè siguin trasplantats a un altre. Aquesta xifra de rebuig, però, també mostra l'altra cara de la moneda: el 80% de les famílies sí que accepta l'extracció d'òrgans. La taxa, de fet, és molt similar a la mitjana espanyola. Tot i així, el rebuig a les Illes és lleugerament superior (1-2%), a causa del factor dels estrangers (turistes o residents esporàdics).
En qualsevol cas, el percentatge no es mou gaire: del 16% de 2005 al 20% de 2010. Enguany encara no han registrat cap rebuig. Així ho explica Julio Velasco, coordinador de Trasplantaments de l'hospital de Son Espases. "Sens dubte, el moment de l'entrevista o consulta als familiars és el més crític", apunta el doctor Velasco, amb més de 700 entrevistes realitzades d'ençà que l'any 1989 assumí la coordinació de trasplantaments al ja tancat Son Dureta.
A més, assenyala: "Cada entrevista és diferent, perquè no hi ha dos morts iguals. Allò més important és tenir empatia amb la família. No n'hi ha prou de ser metge, cal tenir habilitats comunicatives i afectives, perquè estan vivint un moment crític de la seva vida però els hem de demanar el consentiment per a la donació com abans millor".
No debades, la vida útil d'un òrgan vital fora del cos humà és curta. Se situa en unes 4 hores en el cas d'òrgans vitals, com el pulmó, el cor i el fetge, i de 24 hores en altres òrgans, com els ronyons. Així que el món dels trasplantaments és un frisar continu. És per això que l'equip de doctors de medicina intensiva (5 en el cas de Son Espases) manté una estreta relació amb la família durant l'ingrés del pacient. Si veuen que evoluciona cap a una mort encefàlica, comencen a preparar el terreny i plantegen a la família la possibilitat de donar-ne els òrgans.
Un pic consumada la mort, és aquí quan comença la lluita contra rellotge per aprofitar els òrgans i salvar altres persones (de cada mort es poden extreure sis òrgans, que en conjunt suposa allargar 60 anys de vida a diferents malalts). La majoria d'òrgans són enviats a hospitals de la Península (especialment a Catalunya), ja que a les Illes, actualment, tan sols es fan trasplantaments renals.
Velasco, però, constata que les donacions a l'Estat espanyol "s'han estancat, tot i que ha estat un dels països del món amb més extraccions". Per això, aprofita per fer una crida: "Més que tenir carnet -que també és important-, el que cal és informar en vida els familiars i amistats d'aquesta voluntat".
