La meva primera manifestació

Centenars de persones marxaren ahir pels carrers de Palma demanant la pau en una manifestació intensament custodiada per la Policia. Ara bé... Els manifestants eren ben joves. I és que una estampa curiosa s'apropià ahir el centre de Ciutat: més d'un miler de nins i nines protagonitzaren una mobilització per reivindicar la pau. La convocatòria parteix de l'entitat Drets Humans de Mallorca i no va tenir lloc ahir per casualitat. De fet, se celebrava la Diada internacional per la no-violència i la pau, en commemoració de la mort de Mahatma Ghandi un 30 de gener, però més llunyà, el de 1948.

Centenars d'infants, idò, abandonaren la rutina de l'escola i partiren cap al centre de Palma. Els joves es començaren a concentrar a la plaça d'Espanya des de les 10.00 hores. Trenta minuts més tard iniciaven una peculiar marxa que deixava bocabadats els transeünts que hi topaven. "Són un poc joves per començar amb manifestacions, no?", es demanava, divertida, una clienta del mercat de l'Olivar. La comitiva travessà la plaça Major per enfilar cap a Cort. Els xeremiers Pau i Càndid encapçalaven aquesta mobilització, que aplegà estudiants d'una vintena de centres de Palma i altres municipis.

Aquest fet hi concità, doncs, la presència d'edats molt diverses. Allò segur, però, és que per a la gran majoria era la primera manifestació en la qual prenien part. En tot cas, no era així per a tothom, atès que entre els més grans (14-15 anys) hi havia una representació d'alumnes sahrauís que viuen i estudien a Mallorca gràcies al projecte de l'entitat Escola en Pau. Aquesta colla de joves ja ha participat -per no dir convocat directament- en diverses protestes contra l'ocupació marroquina del Sàhara i la repressió consegüent sobre el seu poble. En general, però, la innocència i el desconeixement regnaven entre els nins i nines. No sabem si han interioritzat el concepte -les virtuts i valors de la pau-, però sí que n'assumiren i memoritzaren l'eslògan ("Sí a la pau").

Cal pensar que els al·lots el cridaven com bojos, alguns, fins i tot, amb una intensitat que gairebé feia por als transeünts. "Senyora, visca la pau!", llançaren a crits a una dona desprevinguda. Altres infants, en canvi, sorprenien la gent amb missatges madurats, com ara "La pau és el camí", o extemporanis: "Visquen els hippyies!". A les pancartes hi havien dibuixat, com no, part de la cèlebre pintura Gernika, el quadre que consagrà Picasso -i la seva obra- com a símbol del pacifisme. El lema central de la protesta, en tot cas, era "Diferents, però germans". Així ho destacà Bernat Vicenç, president de Drets Humans, en la seva intervenció a les Voltes. Era allà on concloïa la marxa, no sense abans haver atorgat les quatre distincions de la diada. El primer reconeixement fou per a l'Institut Aurora Picornell, dos estudiants del qual pujaren a l'escenari per reivindicar la interculturalitat. El guardó següent es concedí a Caveri, centre d'escola Pau i bé, per haver acompanyat la gent quan perd algúu familiar.

Escola en Pau també fou premiada, precisament pel programa d'integració dels infants sahrauís. La presidenta, Carme Balcells, animà els joves a mirar més enfora de les pròpies fronteres, alhora que els escolars saharians feien onejar una bandera la República Àrab Sahrauí i Democràtica (RASD). Finalment, atorgaren la distinció a Memòria Històrica. La presidenta, Maria Antònia Oliver, engrescà els menuts a "reclamar amb força" els seus drets. Oliver també els explicà que els franquistes "varen robar una part de la història: la nostra". Així, els instà a demanar als pares i als professors que sol·licitin a Memòria Històrica que visiti cada centre per impartir-hi xerrades sobre la repressió franquista. De poc serveixen algunes paraules, però. Una colla dels infants de més edat xerrava animadament. I al pas d'un nin que mostrava tres pams de calçons blancs pel cul, una nina li enflocà: "Johny, 'súbete los pantalones!".