La regidora d'Habitatge de Palma, Magdalena Palou, ha ordenat aquesta setmana un contracte per encarregar un recompte dels pisos buits de Ciutat que identifiqui quants n'hi ha a cada barri. Serà la primera part d'una radiografia que no només ha de servir per saber quants pisos desocupats hi ha, sinó també, sobretot, per quina raó no hi viu ningú. El contracte, de 18.000 euros, s'haurà de complir en un termini de dos mesos, o sigui que el recompte de pisos s'haurà enllestit abans de les eleccions. En canvi, l'anàlisi dels motius pels quals els pisos són buits quedarà a mans del pròxim regidor d'Habitatge. Palou té previst d'entrevistar-se amb els regidors de l'oposició per convèncer-los que val la pena acabar aquesta radiografia en cas que arribin a governar.

Habitatge ja coneix els principals motius pels quals hi ha pisos on no hi viu ningú, però per actuar-hi i mirar de resoldre aquesta situació els cal fer una anàlisi acurada i saber quins són els principals problemes de cada barri. D'entrada, Palou explica que una de les fonts de pisos buits són els edificis que han comprat promotores immobiliàries per tal de rehabilitar-los i revendre'ls. La crisi ha fet que, un cop arreglats, molts no s'arribin a vendre, tot i que els han abaixat el preu. D'altres ni tan sols no s'han arribat a rehabilitar perquè, segons recorda Palou, a partir del 2008 els bancs "van tallar l'aixeta dels crèdits" i les promotores varen quedar sense finançament. Aquestes finques han quedat tapiades i buides.

També cal comptar les cases velles que s'han degradat amb el temps i els hereus de les quals ara no tenen doblers per fer-hi les reparacions adients. A més, hi ha edificis vells i abandonats perquè els propietaris moriren ja fa anys i l'hereu no els ha reclamat. És el cas d'un immoble de Son Gotleu "buit des de fa vint anys", segons explica la regidora del Bloc. Així mateix, hi ha els pisos que no són buits però que gairebé no es fan servir, com les segones residències i, fins i tot, habitatges que s'usen com si fossin magatzems. Tot plegat dibuixa un panorama en què una ciutat que durant les darreres dècades no ha parat de créixer en extensió té espai per tornar a créixer allà on se suposa que ja ho havia fet. La qüestió és trobar la manera d'aprofitar-ho.

Saber detalladament els motius pels quals hi ha pisos buits a cada barri pot servir per promoure que es tornin a ocupar. Aquesta és la idea de Palou que proposa, per exemple, millorar les ajudes a la rehabilitació i apunta que la Llei de l'habitatge inclou eines que poden resultar molt útils. Així, explica que, si un immoble es troba en massa mal estat, l'Administració pot donar un termini màxim de dos anys per reparar-lo i que, si no es fa, fins i tot pot obrir un concurs perquè ho faci una empresa i després exploti l'immoble. Això vol dir que l'empresa l'arreglaria, el llogaria i en trauria beneficis durant un temps determinat, però els amos no en perdrien la titularitat.

En qualsevol cas, tot això només es podria fer si propietaris i empresa arribassin a un acord.
A banda d'aquestes possibilitats, Magdalena Palou explica que, identificant els immobles de propietaris difunts que han quedat sense hereus, per exemple, l'Administració els podria recuperar per tornar-los al mercat.
Per abordar aquesta mena d'estratègies, caldrà acabar la radiografia, que es començarà a fer a partir de la setmana que ve. Per a la segona fase, la d'identificar els problemes concrets de cada barriada, Palou té la possibilitat de recórrer al conveni PROIB, amb el qual les administracions donen feina a aturats de llarga durada. En cap cas, però, no en sortirà cap convocatòria fins a l'abril.