L'objectiu: conèixer els secrets i les variacions de la mar. El novembre passat l'expedició Malaspina 2010 partí del port de Cadis amb un projecte interdisciplinar liderat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), que pretén avaluar l'impacte del canvi global a l'oceà i estudiar-ne la biodiversitat.

La campanya, liderada per l'investigador del CSIC Carlos Duarte, pretén fer una cartografia precisa de l'estat dels oceans, agafant mostres marines d'una profunditat que no s'havia registrada mai. Durant nou mesos, els bucs d'investigació Hespérides i Sarmiento de Gamboa recorreran 42.000 milles nàutiques per agafar dades de 350 punts oceànics dels quatre continents. En total, es preveu la recaptació de 70.000 mostres d'aire, aigua i plàcton des de la superfície fins a 5.000 metres.

El projecte, que té un pressupost de 6 milions d'euros i en el qual intervenen més de 400 investigadors, entre ells 250 científics espanyols de 19 institucions de recerca, pretén avaluar l'impacte de les variacions climàtiques sobre l'oceà profund. Se'n mesurarà la temperatura, la salinitat i concentració de nutrients en les diverses zones. S'estudiarà l'intercanvi de gasos entre l'oceà i l'atmosfera, el destí del CO2 absorbit per la mar, la influència de les substàcies químiques en els oceans i la seva toxicitat. A més s'investigarà la diversitat i metabolisme del fitoplàcton, el zooplàcton i els microrganismes de les profunditats marines. Totes la informació recollida es processarà en un estudi multidisciplinar, articulat en 11 blocs temàtics, que intentarà donar una imatge clara de la situació a les nostres mars, a més de servir com a registre i base de dades per a les generacions futures.

"És un projecte ambiciós, de dimensió global, que atén dues necessitats importants: avaluar l'impacte del canvi global sobre l'oceà i explorar els ecosistemes que encara ens són tant desconeguts", explicà Duarte durant la presentació del projecte. "La intenció de l'equip és obtenir una línia de referència per avaluar si la capacitat de l'oceà com a clavegueram de diòxid de carboni és consistent i si es pot continuar en aquesta línia", assegurà.

Pel que fa a la biodiversitat, Duarte explicà que l'Hespèrides "recollirà la primera col·lecció global genómica" dels oceans del Planeta. Fins ara només s'han pogut recollir mostra d'aquest tipus a Hawaii i a la Mediterrània.

Registre físic dels oceans

Veure com el canvi global afecta els oceans és possible gràcies a que l'oceà constitueix la memòria del sistema climàtic. Cada gota d'aigua que alguna vegada va ser a la superfície en conserva les propietats, com una empremta. Això permet inferir les condicions climàtiques d'aquella època i l'abast global dels canvis.

Els investigadors mesuraran les propietats fonamentals dels oceans per veure'n l'evolució de les condicions. L'Hésperides, que s'encarrega de la major part de l'expedició (unes 33.000 milles nàutiques), llançarà a l'oceà unes 50 boies que en continuaran registrant i enviant dades fonamentals per millorar el coneixement sobre la circulació de les aigües.

Això també permetrà comprovar l'impacte de l'activitat humana sobre els oceans. En especial, la presència de substàncies tòxiques sobre el fitoplacton, així com la composició de les substàncies químiques sintètiques a l'aigua. De fet, l'anàlisi del fitoplàcton també serà clau per esbrinar quin paper juga l'oceà com en l'eliminació de CO2. L'abundància i la diversitat del fitoplàcton condiciona, a més, les propietats òptiques de les aigües. Els científics estudiaran, amb l'ajuda de satèl·lits, la variabilitat en la transpàrència dels oceans, a més dels aspectes més rellevants de la penetració de la radiació solar.

La campanya Malaspina també intentarà determinar la composició biogeoquímica dels oceans. Es pretén investigar l'origen de la matèria orgànica de la superfície, en especial del carboni, el nitrògen i el fòsfor. Un altres dels aspectes rellevant en serà la biodiversitat. L'Hesperides recollirà dades gràcies a un eficient sistema d'enmagatzament. El buc oceanogràfic disposa d'un aparell que conté 24 botelles adossades al perímetre d'un enorme cilindre metàl·lic, denominat roseta, amb una capacitat de 12 litres per unitat. Una de les botelles incorpora un innovador filtre, en el qual s'ubiquen els organismes microscòpics. Això permet recollir informació sobre les possibles espècies o subespècies que poblen el llindars abisals.

Mapa genòmic

Si es té en compte que dels 350 punts oceanogràfics, almenys 70 seran examinats per primera vegada, el nombre d'espècies descobertes podria créixer de manera exponencial. De fet, pretenen determinar-ne els registres genòmics a partir de la utilització de tecnologies d'alt rendiment de seqüènciació d'ADN. Això permetrà estudiar la funció biogeoquímica dels organismes i el seu metabolisme.

El projecte Malaspina també pretén atracar l'oceanografia a la societat. La informació serà a internet, a més d'organitzar-se conferències i exposicions sobre la importància dels oceans.