Antich afirma que no es tomaran les cases a Can Pastilla

Divisió sobre el Pla Director

El masterplan o pla director dóna els principis generals que han de seguir els projectes de reconversió de la Platja de Palma. Segons Toni Martínez, un altre portaveu de la plataforma de Can Pastilla, el programa suposava habilitar per a vianants els carrers de la part més antiga de la zona i posar més vegetació a Cala Estància. Tanmateix, i a parer de Martínez, la proposta de remodelació "no resol els problemes del nostre barri, perquè esponja una àrea on això no és necessari". El portaveu remarcà que "els arguments que hem donat al president contra el bulevard són urbanístics".

Per la seva banda, Llorenç Balaguer anuncià que en la reunió Antich havia estat "bastant taxatiu" i que els havia assegurat que "parlarà amb Nájera perquè rectifiqui la proposta". "El president s'ha banyat", va recordar.
El màxim responsable autonòmic suggerí la possibilitat d'obrir un altre període d'exposició pública del projecte si les reformes que s'hi fan són considerables. Es referí també a la necessitat que tothom hi presenti al·legacions" i que els veïns han de proposar alternatives. "No volem plets ni judicis", declarà Antich. "Ara podem detectar les actuacions que no aplicarem després", va assenyalar en relació amb les al·legacions.

En aquesta línia, el president es mostrà preocupat per l'actitud dels diferents partits sobre les protestes dels perjudicats per les expropiacions. "Totes les forces polítiques hem de reforçar el compromís amb la reconversió de la Platja de Palma", postil·là. El líder del PSOE recordà que les reformes es duran a terme any rere any a la zona, que no s'aturarà de rebre turistes, i que el consens ha de ser màxim. "Deman seny en el debat", repetí.
Respecte de les altres 250 expropiacions d'habitatges i comerços que es preveuen en aquest nucli, Antich no volgué opinar. "em deixin analitzar totes les situacions", digué, visiblement nerviós.

La plataforma que engloba els 250 afectats de la Platja de Palma i de Llucmajor, que no inclou la gent dels 91 habitatges de Can Pastilla, ha sol·licitat una reunió amb el cap del Govern que tindrà lloc el divendres dia 8 de setembre. En la mateixa línia que els residents de Can Pastilla, demanen que "es faci una reconversió, però sense tocar les nostres cases, que no són velles ni il·legals", significà Enric Salvà, el portaveu. La plataforma de veïns i comerciants de la Platja de Palma i Llucmajor ja té una data per a la manifestació davant el Consolat de la Mar: dia 14 a les vuit del vespre. Abans, Antich ja haurà dit si indulta els seus edificis o no.

Als hotelers tampoc no els agrada la reforma de Nájera

L'Associació d'hotelers de la Platja de Palma també està en contra del projecte de reconversió de la zona. El motiu principal és la falta de consens entre aquests empresaris, els veïns i els comerciants del nucli. Pel president de l'Associació, Francisco Marín, això pot crear una possible "judicializació de la reforma". Marín recordà ahir que aquest projecte inclou l'esbucament de dotze hotels i assegurà que la majoria són establiments de tres i quatre estrelles que funcionen "molt bé".

Així mateix, el portaveu explicà que la reducció del nombre de llits que comporta aquest projecte "afectarà tots els hotels, no sols els dotze esmentats pel Consorci". Va afirmar que de les 40.000 places que hi ha a la Platja de Palma, 38.500 funcionen a la perfecció i que "encara que el pla inicial preveu eliminar-ne 4.000, es veuran afectades la meitat de les actuals, és a dir, devers 20.000". De la mateixa manera, manifestà que estan disposats a millorar la categoria dels establiments si no hi han reduir el nombre de llits, perquè "si ho feim, hi perdrem doblers".

El president declarà que fa anys que mantenen reunions amb el Consorci per tal de millorar l'oferta del sector i recalcà que havien proposat la rehabilitació "d'una trentena d'hotels obsolets, però no ens feren cas".
Els propietaris d'establiments de tres estrelles -que suposen el 60% de la planta hotelera de la Platja de Palma- disposen d'un termini de tres anys per adequar-se a la reforma. En cas contrari, els edificis s'inclouran en un registre d'hotels inadequats i podrien ser expropiats.

ARCA reclama ara compromís polític

ARCA plantejarà avui als partits polítics la necessitat de considerar el patrimoni existent a la Platja de Palma com la referència principal en la reconversió integral. Per aquest motiu ha convocat els grups polítics amb representació a l'Ajuntament de Palma a la seva seu a partir de les vuit i quart del vespre. L'associació considera que la reconversió de la Platja de Palma és necessària i serà positiva, però creu que no s'han seguit les passes que tocaven per protegir el patrimoni que tenim. "No s'ha tingut en compte que les pedreres eren el motor de la Platja de Palma abans que ho fos el turisme, i que necessiten ser recordades i protegides", manifestà la portaveu Àngels Fermoselle.

En aquest sentit, Fermoselle va explicar que la zona de les Cadenes era on treballaven antigament els trencadors de pedra, i que encara hi ha referències a aquest ofici arreu de la Platja de Palma. "Per exemple, la Mare de Déu de la Lactància, que és a l'Arenal, és la patrona dels trencadors de pedra", explicà. ARCA donarà a entendre als polítics que els projectes que es volen dur a terme a les immediateses de les Fontanelles fan perillar la seva riquesa etnològica. Per tant, considera que és un error instal·lar-hi un gran centre d'oci i comercial.
En concret, aquest nucli terciari esbucaria tres molins, una casa de saliners, una de picapedrers, un pou, una cisterna, una casa pagesa i diverses pedreres.

ARCA també vol fer que es protegeixin algunes cases d'estiueig originals que ara perillen per "un esponjament mal plantejat". Serien les cases de can Ortega i can Pomar, que estan al carrer d'Horaci i formen part dels 96 habitatges que estava previst que s'esbucassin per construir un bulevard.

Un turisme diferent

Un altre aspecte que ARCA plantejarà als partits polítics palmesans serà que es faci una proposta general basada en el Patrimoni existent per fomentar un turisme distint que ajudi a la desestacionalització. Es tractaria, segons Àngels Fermoselle, d'organitzar visistes guiades a les pedreres de la mateixa manera que fan a Menorca. Allà es poden visitar les de l'Hostal, una antiga gravera de marès que cuida l'associació sense ànim de lucre Lithica. Té, fins i tot, un laberint que convida els turistes i consciencia i promociona la conservació d'aquestes pedreres.