Segons va informar el Ministeri d'Educació espanyol dimarts passat, els alumnes de les Balears són els segons dels qui van més enrere de totes les "autonomies" de l'Estat. Els qui van més enrere de tots són els de València.
Aquesta informació, tot d'una la va aprofitar un grupuscle d'extrema Espanya antimallorquí per donar-ne la culpa a l'ús normal de la llengua pròpia, històrica i natural d'aquesta terra a les escoles. Per començar, reparau la magarrufa que fan d'amagar que a València els alumnes van a escola separats en funció de l'idioma.

I precisament és allà on els alumnes s'enduen més carabasses. Així és que el grupuscle colonialista va ben errat si es pensa que, amb la "libre elección de lengua", els alumnes que fan el turmassot a escola començaran a treure un 10 darrere l'altre. Al contrari: València demostra que, si de cas, el resultat és ben a l'enrevés.

Una altra cosa: a Madrid hi ha un fester de cataloparlants que hi viuen. Devers 25.000. Que jo sàpiga, les escoles de Madrid funcionen en espanyol per molts d'immigrants catalanoparlants que hi visquin i per molts de magribins i d'altra gent de qualsevol llengua. Jo deman: si els qui parlen català a casa seva no tenen cap problema per treure bones notes estudiant en espanyol a Madrid, per quines cinc-centes han de tenir problemes els qui parlen castellà a casa seva estudiant en català a Mallorca? M'ho poden explicar els colonialistes? És que insinuen que els hispanoparlants tenen un coeficient intel·lectual inferior als catalanoparlants? Jo no ho crec. Ni crec que ho pensi ni en la intimitat el catalanista més convençut i rabiós que ens puguem imaginar. A tots els països hi ha gent llesta i n'hi ha d'entabanada.

Parlin la llengua que parlin. Adorin el déu que adorin. Vénc a dir que, a l'hora de treure notes bones o dolentes, la llengua de l'ensenyament no hi té res a veure ni a Mallorca ni a Madrid. Sé cert que tant té d'aquí cap allà com d'allà cap aquí.

El problema no és en quina llengua estudiam, sinó amb quina actitud fixam lliurement la nostra residència a una terra on hi ha una tradició popular de segles i segles d'usar com la cosa més natural del món una llengua diferent de la que hem apresa dels nostres pares. Si jo emigr a Castella a fer-hi d'invasor, exigiré poder-hi viure ignorant el castellà i exigint -com si fos un nazi que em cregués d'una raça superior- que siguin els castellans els qui s'adaptin a mi i em donin a triar escoles en què facin boicot a l'ús normal de la llengua pròpia de Castella. Ara bé: si en lloc d'emigrar-hi com un invasor, hi fix lliurement la meva residència com un immigrant, cercaré dominar el castellà i fer-hi immersió pertot allà on pugui, a escola, al cine, al teatre, a la feina, pertot arreu llevat de quan seré amb els meus familiars i amics catalanoparlants.

Nosaltres deim que 'el saber no ocupa lloc'. En canvi, els invasors conceben tot allò que troben diferent d'ells en el país ocupat com una nosa a combatre, com un mal a extingir. Ja els ho va enflocar pels morros el gran poeta espanyol Antonio Machado:

"Castilla miserable,
ayer dominadora
envuelta en sus andrajos,
desprecia cuanto ignora"

Tanmateix, som a l'Europa del segle XXI. I Europa és un mosaic de llengües i cultures que duu camí d'acabar, més prest o més tard, formada per un Estat per cada comunitat lingüística natural. No comença a ser hora que mudeu de xip i torneu una mica més moderns, senyors nacionalistes espanyols?