Un centenar de passatges i carrers situats entre construccions de Palma encara són de titularitat privada, però el seu ús és públic. El problema és que els serveis municipals de neteja i manteniment no hi poden actuar, fins al punt que s'han convertit en indrets històricament degradats. Aquestes vies, fruit de l'urbanisme dels anys seixanta, afecten barris amb una població amb baixos ingressos econòmics i retroalimenten la creació dels guetos marginals i els focus d'exclusió social.
Els espais amb la qualificació de particulars, segons consta en el registre municipal, són el carrer 101, 366, 367, 368 i 371 de Gènova; els passatges Mestre Antoni Torrandell (plaça dels Patins), Artigues, Dorado, Ebre (Can Pastilla), Galeries (Jaume III), Guillem de Torrella, Joan Despuig, Joan XXIII i Santa Catalina Siena (Olivar), Llubí, Sencelles i Escorca (al Rafal Nou). En la mateixa situació es troben el carrer Bisbe Jarrin, el camí particular, el passatje de Santa Catalina de Ledesma i Vara del Rei (devora General Riera), el camí de Son Adolsa (Son Roca) i el camí de Son Oliver (l'Aranjassa).
Tot i això, segons la regidoria d'Infraestructures, aquests no són els únics carrers particulars. N'hi ha d'altres que no consten en el registre i estan concentrats a Corea, Son Roca, Son Cotoner i les Veles.
Cort assegura que la figura urbanística de "pas privat d'ús públic", que és la que afecta aquests passatges, és molt comuna a Ciutat, però el manteniment correspon als propietaris. Fins ara, i davant la dificultat d'abordar aquest problema social, l'Ajuntament només ha posat remei en algunes zones i ha assumit un part dels serveis, com l'enllumenat, en certs passatges de Son Gotleu i del polígon de Llevant. En el cas del Rafal Nou-Son Gibert, s'hi ha detectat un "gran deteriorament" de vuit carrerons particulars. Per això, des del passat mes de març, Cort s'ha compromès a fer-se càrrec durant un temps del manteniment dels carrers Sencelles, Búger, Llubí i Escorca, perpendiculars als de Biniamar, Selva, ses Salines, Biniali i Baladre, zona on hi ha uns 800 habitatges que concentren més de 2.000 persones.
Infraestructures indica que el Consistori s'enfronta amb "dificultosos tràmits administratius", com la necessitat de tenir l'autorització del 100% dels propietaris de les cases. En alguns casos, els pisos afectats estan embargats o no és possible localitzar-ne l'amo. El 2005 els responsables polítics començaren a abordar el problema. Cinc anys després, lluny d'eradicar-lo, continua sent un dels factors que alimenten la pervivència d'aquests nínxols de degradació.
