Palma: més eixos cívics i sense cotxes per enmig

El carrer Blanquerna ha esdevingut el laboratori de proves del nou urbanisme de Palma. I tot i la sonada polèmica que ha aixecat, Cort no té intenció d'aturar la construcció de la resta d'eixos cívics que connectaran les barriades de Ciutat amb les Avingudes. Si bé amb matisades crítiques, destacats urbanistes de l'Illa donen suport al projecte dels eixos. Segons Macià Blázquez, president del GOB i professor d'Urbanisme a la UIB, "el transport públic i els carrers de vianants fan acollidores les ciutats per als habitants i per als visitants".

Es tracta, idò, d'humanitzar els carrers. "L'Eixample de Palma està infradotat de places i jardins. Amb aquest nou disseny, es deixen a l'abast d'una caminada els usos urbans més indispensables: parcs, comerços, escoles, dispensaris, biblioteques, locals socials, etc.", explica Macià Blázquez. La seva companya en el departament d'Urbanisme de la UIB, Joana Maria Seguí, també fa costat als eixos, sobretot "perquè així tornam a la Palma d'ara fa 25 o 30 anys, on el carrer no era dels cotxes, sinó dels vianants i dels infants que jugaven a pilota davall ca seva".

Reprendre la qualitat de vida del passat no és cap novetat. "Ja l'any 1979, el Pla d'Ordenació Urbana incloïa un eix al carrer Fàbrica i un altre al carrer de Sant Magí", diuen. Lluís Corral, degà del Col·legi d'Arquitectes de les Illes Balears, recorda que no és una estratègia nova. "Es començà a impulsar en l'època de Jaume Carbonero. La diferència és que ara volen desenvolupar-la amb molta més ambició", precisa. El 1985, sota l'impuls de Manolo Cabello, també es treballà en el projecte. Ara, l'Ajuntament de Palma té prevists sis eixos cívics. El de Blanquerna tan sols és l'inici d'una línia molt més extensa, que ha d'arribar fins a Cotlliure. Fins ara, l'eix ha quedat aturat a la plaça de París i ha estat criticat per la manca d'espais verds i la supremacia del ciment que mostra.

Perer Garau: una prioritat

L'eix del carrer Fàbrica, les obres del qual començaran el mes de maig, tindrà continuïtat cap a la plaça del Progrés. A més a més, estan projectats els eixos de l'Arxiduc (el més extens de tots), de les Veles i el de Pere Garau. Respecte d'aquest darrer, Macià Blázquez assegura que "ha de tenir prioritat màxima". L'arquitecte Lluís Corral també li confereix importància de primer nivell. "La reforma del mercat de Pere Garau i les ja renovades places de les Columnes i de Miquel Dolç són molt bons elements per fer una trama urbana", afirma. Així mateix, destaca el corredor verd de les antigues vies del tren. Tot i que Cort ja hi ha començat algunes intervencions, Blázquez demana més rapidesa d'actuació.

Vist el bon resultat del carrer Blanquerna, es consideren noves ubicacions per als eixos cívics. Macià Blázquez s'aventura a dir que carrers com Marquès de Fontsanta, Foners i Pérez Galdós "tenen una gran vocació per esdevenir un eix cívic, per l'estretor i per l'ús comercial dels locals". Tomás Balaguer, membre de la Mesa Cívica (plataforma interveïnal a favor del transport públic i una ciutat sostenible), entén que el passeig de Mallorca i el parc de la Riera "han de quedar connectats amb un bon corredor verd, fins i tot arribant al Polígon". Endemés, des de Mesa Cívica han proposat que el centre de Palma (considerat com dins les Avingudes) sigui qualificada de Zona 30. Això vol dir, segons Balaguer, que "la preferència és del vianant i de la bicicleta, mentre que els cotxes no hi poden anar a més de 30 km/h". D'altra banda, se'n remodelaria l'asfalt per llevar voravies i deixar els carrils de cotxes delimitats amb elements de mobiliari urbà, tal com passa amb els eixos cívics. Balaguer afegeix: "Es tracta de trencar l'individualisme, de potenciar la convivència, de sortir a caminar per un entorn agradable".

Els comerciants de Sant Magí tampoc volen cotxes

El barri de Santa Catalina, a diferència de Blanquerna, té clar que vol adaptar els carrers per als vianants, sense cotxes. La intenció de Cort, per ara, tan sols passa per convertir el carrer Fàbrica en un eix cívic. Les pretensions del barri, però, són més ambicioses. Molts comerciants dels carrers Sant Magí i Cotoner, que fan cantonada, ja es plantegen la manera d'incloure tambdues vies en la reforma. Jon Pérez, copropietari del restaurant Es pou de Sant Magí, assegura, taxatiu: "És clar que volem que s'adapti el carrer per als vianants. Qui no vol tenir una zona més agradable?". Pérez també creu que la reforma i obertura del teatre Mar i Cel (situat al final de Sant Magí) revitalitzarà l'indret.

I és que la paraula més emprada aquests dies és "revitalitzar". Emanuela Polidori, del restuarnt Living, ho té clar: "A aquest barri li manca vitalitat". No pareix que ho digui en broma, perquè mentre parla tan sols té ocupada una de totes les taules del restaurant. I és hora punta per sopar. Davant el Living trobam el restaurant Los Anafes, amb Fabián Vargas al capdavant. "Necessitam que Santa Catalina tingui carrers tipus bulevards, són fenomenals". A Vargas, de fet, li agradaria contribuir a donar-ne una bona imatge instal·lant-hi una terressa a l'estiu. "L'any passat me la denegaren, els tècnics de Cort, perquè la vorera no és prou ampla", diu. No debades, Los Anafes sempre participa en tots els trulls: a la fira de tapes TaPalma, a la Mostra de Cuina Mallorquina... I ara, en la ruta Santa Catapintxo (vi i broqueta per dos euros cada dijous), acabada d'estrenar. I és que "tota iniciativa és bona per donar vida al barri", conclou Vargas.

I eufòria al carrer Fàbrica

Bé que ho saben els restaurants del carrer Fàbrica, que es mostren eufòrics amb la imminent adaptació per a vianants de la via. Aparentment, el sus a les obres serà el mes de maig. Esther Garrido, del bar restaurant Veinti3, clama: "Per mi, com si comencen demà mateix!". Tot i així, l'esperada actuació arribarà just quan comença la temporada alta del turisme. I si quedàs en stand by fins al setembre? "No, no", respon Tòfol Suau, de la nou local Pintxo, pintxo, gorgorito. "Si s'endarrereixen les obres, potser quan arribi el setembre veurem que ja s'han polit els doblers que hi havien destinat!".Miguele Caporace, de Via Apple, afegeix que l'eix no pot incloure una via per a cotxes perquè, "si no, la terrassa no és agradable". Així mateix, alerta dels problemes dels contenidors a l'estiu, perquè el fems fa pudor i hi ha rates.