La batlessa de Palma, Aina Calvo, pronuncià un discurs crític amb la classe política protagonista d'escàndols de corrupció, que han generat "el desencís i la desconfiança dels nostres ciutadans i conciutadanes en la política i en les persones que ens hi dedicam".
Durant la cloenda de la festivitat de l'Estendard del 31 de desembre, la batlessa instà tots els representants polítics a tenir l'obligació, el 2010, de "recuperar la credibilitat i la confiança en el sistema democràtic que entre tots fórem capaços de construir i que cap interès particular, sigui del signe polític que sigui, té dret a destruir".
Per això, Calvo remarcà en tot el seu parlament que "és fonamental que allò que és públic, allò que és de tots, es gestioni amb criteris de servei públic". A tall d'exemple, esmentà que per primera vegada una empresa en situació de fallida tècnica com la Funerària Municipal presenti un superàvit. Però a banda de la corrupció, Calvo resumí el 2009 com un any "difícil" i en ocasions "dramàtic". Recordà l'atemptat d'ETA que matà dos guàrdies civils "en plena temporada turística, "intentant sembrar el caos i el terror a la nostra ciutat". Calvo tampoc no va oblidar les víctimes de l'esfondrament de l'edifici del Camp d'en Serralta, on van perdre la vida set persones. "Vàrem tornar a sentir com a pròpia la pena i la ràbia dels familiars i de les persones pròximes als que havien mort", digué.
Així mateix, es referí a la crisi econòmica, que ha fet que "aquest hagi estat un any molt dur per a moltes famílies de Palma, per a moltes dones i homes que han perdut el lloc de feina o el negoci", i pronosticà que el 2010 caldrà "continuar remuntant el pendent" -en relació a la crisi-, però sabent que "la sortida és més a prop".
En aquest sentit, la batlessa aprofità per agrair l'energia de les persones que s'entreguen a les "bones causes" com el programa d'Aliments en Xarxa i enumerà alguns dels projectes més importants de la ciutat al llarg de l'any, com la creació del Consell Social de la Ciutat i la signatura del Pacte local per l'ocupació.
Seguint el seu criteri de servei públic, Calvo destacà la posada en marxa de manera provisional del SAPS al barri del Molinar i donà les gràcies especialment "als usuaris del servei, ciutadans de ple dret que travessen alguna dificultat. Els vull agrair el seu comportament exemplar per a tots i alliçonador per a alguns".
En el discurs, la primera vara subratllà que s'hagin posat les bases per a la construcció del tramvia de la badia de Palma i per millorar els accessos a la ciutat. També anuncià el començament de les obres de construcció dels nous habitatges del Camp Redó i l'execució del corredor verd de la façana marítima i del parc dels Vies. A més, apuntà que el 2009 ha estat un any d'obres públiques que, encara que hagin ocasionat molèsties, han servit per "mantenir l'activitat econòmica de moltes empreses i els llocs de treball". L'augment de línies i freqüències d'autobusos i la implantació dels carrils bici són altres projectes engegats el 2009 que esmentà.
Per al 2010, Calvo assegurà que, malgrat la crisi, es faran inversions per mantenir l'activitat de les empreses i per combatre l'atur millorant barriades com Son Gotleu i començant la construcció dels nous habitatges del Camp Redó.
Centenars de persones assisteixen a la desfilada
Centenars de persones es congregaren a les portes de l'ajuntament per assistir a la tradicional desfilada cap a la catedral de la Seu i rememorar així el simbolisme que representa la celebració de la festa de l'Estendard. Quan sonà l'himne de Mallorca, La Balanguera, tota la plaça de Cort vibrà. Fou un instant carregat de gran cerimoniositat. Era el tret de sortida a una comitiva que, per no rompre el costum de segles, estigué representada per la corporació municipal: la batlessa de Palma, Aina Calvo, i els regidors de l'Ajuntament. Tots es dirigiren a la catedral al compàs de La Balanguera i dels tocs centenaris, marcats pels Tamborers de la Sala.
Al mateix temps, els Cossiers, els cavallets de l'Escola de Música i Danses de Mallorca, els genets de la Confraria de Balears de Cavallers de Sant Jordi i els Ministrils del Consell de Mallorca precediren el seguici i mostraren al públic els balls més antics i propis de la terra. Abans, els regidors del Consistori col·locaren enmig de la plaça el bastó folrat de murta amb la senyera de l'Estendard Reial a la cimera del rei Martí per donar pas als actes programats, que posaren fi a l'esdeveniment.
Com a novetat, i després de dos anys sense fer-se, la festa conclogué amb els nomenaments del finat poeta Josep Maria Llompart com a fill il·lustre. Llompart fou un home que, a part d'una aportació incalculable a la història de la literatura catalana, assolí un paper cabdal en la transició de la dictadura a la democràcia. També es nomenà el pare Antoni Martorell Miralles, músic i compositor, fill adoptiu de la ciutat, i es donà la Medalla d'Or a l'historiador Miquel Ferrer Flórez.
No tenen vergonya, ni la Calvo del Partido Sociolisto Español (Ja no son obres) ni la Cerdó de Corrupció Mallorquina (UM) ni tots els altres que es penjaren del coll la paparra que ens oprimeix.