La punta d'una torre trenca l'skyline de ciutat, perquè entre els edificis de baixa altura i algun campanari d'església sobresurt, orgullosa, la nova construcció del dissenyador de torn. Jean Nouvel projecta una gran torre a Nova York, com ho fa Norman Foster a Abu Dhabi. Grans propostes que alteraran la imatge de les ciutats esmentades i que esdevindran, per ventura, noves icones per als seus ciutadans. A més a més, augmenten la densitat poblacional, ja que concentren molts apartaments sobre la mateixa parcel·la de metres quadrats.
És el progrés, amics. O no. El debat sobre la necessitat de construir en vertical, frenant així les interminables urbanitzacions en horitzontal, arriba a la ciutat de Palma entre l'escepticisme de la població.
De fet, són pocs els immobles que jalonen l'Skyline palmesà o mallorquí. Segons Joana Maria Seguí Pons, professora de Geografia a la UIB, "fins ara només veim la serra de la Tramuntana i això ho hem de conservar". I és que el primer punt feble de la construcció de grans torres és l'impacte visual sobre el territori. "Això no vol dir que sigui absolutament negatiu, perquè la construcció en alçària empra menys terreny i ara escasseja", continua la professora Seguí. Créixer en torres (intensivament) o en urbanitzacions (extensivament)? "Evidentment, hem de trobar un punt intermedi entre les dues opcions", planteja Francisco González, president de l'embrionari Col·legi de Sociòlegs de les Illes Balears. "Les torres, per una banda, caminen en contra del model mediterrani, que no supera els tres o quatre pisos d'altura". Tanmateix, les urbanitzacions són insostenibles.
"Absolutament negatives", les qualifica el tercer especialista consultat, Bartomeu Rosellò, arquitecte i director d'Avalua. De fet, els tres estan d'acord que el model britànic, de construcció de xalets de planta baixa (o dues plantes com a màxim), és nociu. "S'està destruint el territori", argumenta la professora Pons. I del que queda, el preu arriba fins als niguls. "Es tracta del mite del retorn a la natura", explica González, expert en sociologia urbana. "Se'n van a un xalet passat la via de cintura, amb els seus petits i ridículs jardinets, i miren el llimoner que han plantat devora la piscina". És una dura radiografia del que ja és més que una tendència. És una consolidada progressió poblacional, que buida els apartaments del centre de Palma i reubica els inquilins als afores. "La gran ciutat ja no és de privilegiats i la gent cerca el contrari: tornar al camp", prossegueix González.
Aleshores, la localitat s'envelleix i hi arriben els immigrants per ocupar aquells apartaments que es lliuren. Alhora que el centre de Palma continua amb la seva terciarització: els principals carrers estan dedicats al sector serveis, a la banca, a les oficines d'empresa en apartaments on abans residia una família.
I l'extraradi viu submergit al "somni postfordista", en paraules de Joana Maria Seguí. "Pareix més còmode i tranquil, però generen una necessitat pública desmesurada", alerta. I és que a cada urbanització nova s'han de construir voreres i posar il·luminació; construir una escola i un centre d'Atenció Primària, enllaçar el barri amb les línies de transport públic, crear una xarxa de petit comerç per abastir les necessitats de la població... "Evidentment, si es crea una nova barriada, s'hi han de construir tots els equipaments necessaris per tal que els veïns no s'hagin de desplaçar en cotxe per tota la ciutat: els infants a l'escola, al metge...", indica Seguí.
Ara bé, allò recomanable és construir a solars ubicats entre zones ja urbanitzades. "Així no es crea nou teixit urbà, sinó que es consolida l'existent". I és rendibilitzen els equipaments. De fet, encara hi ha espai entre alguns barris i la via de cintura.
És per això que els consultats no veuen espai per a la construcció de grans torres a Palma. "No em sembla mala idea, però no per implantar-ho a Palma", diu l'arquitecte Bartomeu Roselló. "En canvi, als EUA han fet edificis interessants, com el que proposà l'arquitecte Luis de Garrido per a la Zona Zero [de l'11-S]. Es basava en el concepte termités, que es regulàs per ell mateix". O sigui, construir una macrotorre autosuficient i bioclimàticament impecable. Això no obstant, la professora Seguí tampoc no ho veu clar: "Copiam models pensant que allò que funciona allà també ho farà quí". Errada. Ara bé, "les urbanitzacions són terribles i s'han d'aturar". I és que no només consumeixen sòl, sinó aigua, sobretot les piscines, que en moltes ocasions manca als arbres de la mateixa zona. No cal oblidar que la badia de Palma i de Llucmajor són les zones menys plujoses de Mallorca, però que concentren més piscines. Arribaríem, idò, a un mínim consens de plantejar les altures de cinc o sis plantes com a correctes, sempre que mantenguin zones verdes al voltant, una de les mancances de la majoria de barris de Palma.
Ordenació del Territori i el Col·legi d'Arquitectes no descarten construir torres
La possibilitat de construir edificis d'estil gratacel pot parèixer "de ciència-ficció", però mai no és descartable.
Aquesta és la diagnosi de la consellera insular d'Ordenació del Territori, Maria Lluïsa Dubon. "Evidentment, construir en altura és més barat i sostenible, ja que es rendibilitzen les clavegueres, les xarxes d'aigua, la recollida del fems, el transport públic...". I moltes altres coses. A més a més, "la diversitat és positiva a una ciutat", diu Dunbon. "Palma ja és extraordinària perquè disposa d'un dels nuclis històrics més grans del Mediterrani". També té l'Eixample, "que, si bé no és tan espectacular com el de Barcelona, també s'ha d'explotar". Finalment, idò, "es podria trobar una zona de Palma on aixecar torres d'alta densitat". Ara bé: sempre s'hauria de respectar l'skyline marítim de Ciutat, posa per condició la consellera insular. "Quan entram des de la mar ja estam avesats a veure la Seu, l'Almudaina, la Llonja i el castell de Bellver".
I així ha de continuar. De fet, tot i que l'skyline de Barcelona sigui entranyable, "té massa interrupcions i edificis dispersos", comenta Dubon. Una cosa que cal evitar a Palma. En tot cas, Dubon creu que tot ha de ser "gradual", "jugant amb els volums per fer combinacions interessants...". I fent-lo més humà i estètic pel ciutadà. Tanmateix, la societat palmesana està preparada per canvis d'aquesta envergadura? "Home, també deien que el parc de la Mar seria molt dur visualment, que hi havia massa ciment... I després s'ha vist com un èxit".
Lluís Corral, degà del Col·legi d'Arquitectes de les Illes Balears, tampoc no descarta la possibilitat de construir-ne, "sempre que n'estudiàssim la ubicació i l'impacte, és clar". De tota manera, assegura: "Estic convençut que hi ha llocs a Palma on construir en altura sense que entri en conflicte amb la ciutat ja traçada". Això no obstant, en tot cas, ell es mostra més aviat en línia de tornar al model tradicional europeu. "Deixar l'expansionisme, que és insostenible, i tornar a edificis de mesura mitjana i híbrids; amb serveis i habitatge". Actualment, l'Ajuntament de Palma regula l'altura dels edificis amb una màxima de vuit plantes (en sòl intensiu i extensiu residencial), i en nou plantes en sòl terciari per a un immoble aïllat.
