El resultat de la instrucció del cas Palma Arena encara és molt lluny, però sembla que el jutge que du el cas, José Castro, té bastant clara la suposada trama de corrupció que es va desenvolupar al voltant de la construcció del velòdrom.
Després de la maratoniana sessió de declaracions del passat 8 d'agost, en què escoltà els cinc detinguts per l'operació Espasa que quedaren als calabossos de la Policia 72 hores, redactà un acte de presó eludible amb fiança en què descrivia, sense pèls a la llengua i segons mostraven els indicis, allò que degué passar.
Comença amb Rafel Duran, president de la junta rectora del consorci Palma Arena, qui, segons Castro, "féu gala d'una absoluta deixadesa de les seves funcions. Així, va permetre que la cúpula de poder de l'organisme estigués en mans de Jorge Moisés, gerent, i José Luis Ballester, director general d'Esports, els quals, solapant la mateixa junta, prenien les decisions que només corresponien a aquella".
Entre aquestes resolucions el jutge inclou la destitució "sense clara justificació" de Ralf Schürmann, a qui s'hauria imposat la col·laboració amb els germans García Ruiz. En aquest punt, l'instructor indica que els arquitectes mallorquins varen ser contractats "també per una alta insinuació que s'espera concretar", la qual cosa fa que tothom pensi en Jaume Matas.
L'acte també explica que foren Moisés i Ballester els que decidiren que la publicitat del velòdrom i del mundial de ciclisme del 2007 es realitzàs a través de les empreses de Miguel Romero, "al qual el Partit Popular encomanà després la campanya de les eleccions del 2007. Per això, el primer d'ells [Moisés] va percebre comissions que anaven del 3 al 8% de les facturacions que emetia Romero".
Del publicista diu que "es beneficiava de contractes del Govern prescindint així mateix dels obligats procediments administratius", a través de la fracció de l'import dels serveis per no superar els límits de contractació directa.
Després, l'acte torna a Ballester, sobre el qual indica que "es noten clares connivències amb determinats adjudicataris -entre ells, el proveïdor del marcador d'alt cost i un constructor que simultaniejava treballs per a l'Administració i tasques en l'edificació d'un habitatge de la propietat d'aquell [Ballester]". A més, el jutge sosté que l'exdirector general d'Esports intentà carregar els honoraris de l'arquitecte per la seva residència a l'erari públic, cosa impedida pel "rigor d'un altre funcionari".
Finalment, el document xerra de la UTE que aixecà el velòdrom, formada per FCC i Melchor Mascaró. Sobre aquesta afirma que podria haver carregat "factures de quantitat superior a la deguda o per conceptes no repercutibles, tot per elevats imports".
Pel jutge, tot això només és una mostra "del que està en vies de ser constatar".
